8 de desembre de 2017

COM VESTIEN ELS ROMANS?

Introducció:
els romans acostumaven a vestir-se amb roba ampla i força còmoda, tot i així hi havia força diferència en la manera de vestir, tot variava de si erets: home,dona,nen i sobretot de la classe social en la què vivies.


ELS HOMES VESTIEN MOLT DIFERENT DE LES DONES:
Parlant de la vestimenta els homes podien anar de dos estils diferents, o amb túniques llargues fins els peus cobertes amb un mantell llarg agafat per una agulla o túniques curtes just per sota del genoll rivetejades amb un fil decoratiu. tenien aquestes dues opcions a causa de les estacions de l'any, però aquest privilegi només els podien gaudir una sèrie de homes, depenent de la classe social, ja que com més classe social, els pobres duien de llana fosca i tela més espessa, mentre que els rics la duien de colors clars i de tela més fina.

vestimenta dels homes
En canvi les dones sempre anaven en túniques llargues de lli . decorades amb sanefes o teixits amb fil de color, per sortir el carrer portaven l'estola,que era un vestit llarg fins els talons,normalment casi totes les teles només eren lli o seda, per els més privilegiats que era importada d'altres paisos.
Quant feia fred hi havia molts tipus de mantells, però el més solemne era un anomenat pal.la, que era una gran peça de tela, que podia ser rectangular o quadrada que es podia posar de diverses maneres.
vestimenta de la dona
La roba interior també era important i els homes i les dones portàven diferentes peces...
roba interior dona


roba interior home

Aqui podem observar com la vestimenta de la roba interior dels homes i les dones són completament diferentas..

Homes: els homes utilitzaven molt un estil peculiar
"subligaculum campestre", sobretot era molt utilitzat en la estació d'estiu tot i així a l'hivern també s'utilitzava molt.

Dones:en aquella época els homes preferien les dones amb pits petits, ja que era símbol de bellesa, per això la roba interior de la dona estava creada per donar la sensació de més bellesa.Els subjectadors més utilitzats eran els
"mamillare" que el que feia era cobrir els pits i presionar-los per evitar que creixessin.

Els pentinats de les dones: era dur el cabell larg, sempre recullit i normalment recollit derrera el clatell.

pentinats típics de l'època

Podeu trobar més informació a vestimenta romana


Nora Prado
4t ESO

6 de desembre de 2017

LA SOCIETAT GREGA

La societat grega era esclavista, per tant, era molt desigual. Hi havia dos grups de persones: els lliures i els esclaus.

Els lliures no pertanyien a ningú i podien ser propietaris dels esclaus, en funció de la seva riquesa. Els lliures es dividia per dues categories: ciutadans i no-ciutadans.


Ciutadans i no-ciutadans


- Els ciutadans tenien drets polítics, podien votar i elegir càrrecs públics. Pagaven els impostos i tenien la obligació de servir en l'exèrcit. Molts d'ells eren agricultors i comerciants. Constituïen una minoria. Al segle V a.C, a Atenes hi havia 400.000 habitants, de ciutadans només hi havia 40.000 habitants.

- El no-ciutadans eren emigrants residents a la ciutat. Eren homes i dones lliures,però no tenien drets polítics i no podien ostentar càrrecs públics. La majoria es dedicaven a l'artesania i el comerç. Alguns d'ell van arribar a obtenir grans fortunes.

Els esclaus estaven privats de llibertat i eren propietat dels homes lliures o de l'Estat. Ser esclau podies caure presoner de guerra, per ser fill de pare i mare esclaus, per dutes, rapte... etc. Les condicions de vida dels esclaus eren molt variades: no eren les mateixes per a un preuat esclau que exercia funcions de preceptor o metge, que per l'altre no especialitzat que treballés en l'agricultura o la mineria.

Les dones lliures no tenien drets polítics, així doncs, les dones estaven apartades de la vida pública, no podien votar, ni divorciar-se, ni tenir propietats... fins i tot, no podien parlar en públic. Estaven sotmeses a l'home. La dona estava obligada a ser representada per un tutor durant tota la seva vida. Durant la infància de la dona el tutor era el pare i durant la seva adolescència i la seva vida adulta el tutor era el seu espòs. Si la dona quedava viuda, llavors, el tutor era el seu germà. 


Les dones a la societat grega


Martina Vilar
1r Batx

5 de desembre de 2017

LA CASA A GRÈCIA

Abans de començar proposo mirar una mica aquest vídeo en el qual es duu a terme un passeig virtual per una casa rica grega:

 
EXTERIOR
Es sap que els grecs construïen la seva casa amb tova. Estaven repartides desordenadament i obeïen les irregularitats del terreny del qual disposaven. les entrades de llum es feien aparti de claraboies i unes finestres estretes les quals protegien la intimitat de la família, aquestes no s'utilitzaven per observar l'exterior, ja que estaven en posicions elevades, sinó només per a l'entrada de llum, i no tenien ningun tipus de cobertura, com les finestres o cortines actuals. Normalment la casa es construïa al voltant d'un pati exterior connectat a la casa a partir de una mena de porxo, aquesta obertura servia per airejar la casa i millorar la il·luminació. Aquest pati tenia una paret que separava la casa de l'exterior la qual era molt vulnerable al principi, això provocava que els lladres preferissin accedir per aquesta.
Les cases no eren molt properes a les famílies que les ocupaven, tot hi que hi havia totes les necessitats bàsiques, eren espais molt tancats, carregats, poc confortables i poc còmodes, per tan les famílies acostumaven a habitar fora d'aquestes.
Cap al segle IV a.C. el nivell de confort de les cases augmenta, això és degut a la demanda dels mateixos ciutadans. Arribant a l'època hel·lenística les cases dels rics ja comencen ha estar fetes de materials nobles.
INTERIOR
Les habitacions estaven distribuïdes al costat del pati exterior i hi havia un menjador "oikos" el qual es diferenciava de la sala de reunions "andron", la qual estava bastant decorada respecte a totes les altres parts de la casa i era principalment destinada a els banquets on es duien a terme els actes familiars i amb invitats, la "cuina", i les habitacions dels homes, que estaven separades de les de les dones i nens "gineceu" que estaven en la part més llunyana del carrer o en un segon pis.
Estaven constituïdes per mobles molt simples els quals permetien fer una vida social normal, com baguls, una taula on es menjava que era una mena de vetllador i divans on es menjava i dormia indistintament. Amb el pas de l'època hel·lenística augmenta la decoració, es varen incloure mosaics, gerros o vasos, i frescos, d'entre altres. També hi havia una mena de seient honorífic per el senyor de la casa o l'invitat més important. 
La majoria de cases, en els barris populars, eren molt petites i disposaven de dues o tres habitacions, de fet fins al segle IV a.C. no tenien cuina a l'interior i realitzaven els actes culinaris a fora amb un braser.
Les famílies més riques i nombroses disposaven de tots aquests luxes i de un segon pis, per a les habitacions dels fills i dones, i de diferents altars dedicats a diferents déus.
Aquesta és una representació d'una colònia de cases grega, per ordre podem veure representats el pati exterior juntament amb el porxo, la "cuina", i el menjador amb l'andron al costat, i finalment el gineceu situat en un segon pis.



Àlex Pujalt
1r Batx

4 de desembre de 2017

HARRY POTTER I LA TRADICIÓ CLÀSSICA

Com molts haureu pogut observar si heu llegit els llibres o heu vist les pel·lícules de la saga Harry Potter, el llatí apareix bastant sovint, per exemple en els encanteris o en els noms dels personatges, entre d'altres.

Per això, avui us parlaré sobre els significats d'alguns dels noms dels personatges que apareixen en la col·lecció de llibres escrits per J. K. Rowling, llicenciada en Clàssiques a la Universitat d'Exeter.

REMUS LUPIN

El professor de Defensa Contra les Forces del Mal, degut a la seva condició de licantrop (home llop), rep el nom de Remus (Rem en llatí, bessó de Ròmul, el primer rei i fundador de Roma) perquè aquest està relacionat al llop gràcies a la història dels dos nadons abandonats al Tíber i alletats per una lloba.

El cognom, fa també referència a llop (lupus, en llatí), pel mateix motiu que el nom.


MINERVA McGONAGALL

La professora de Transfiguració i cap de la casa Gryffindor té aquest nom gràcies a la seva personalitat i tarannà. Minerva, deessa de la saviesa, es caracteritza per l'ús molt freqüent de la raó, per sobre d'altres qualitats.
Minerva també és la divinitat protectora de la guerra entesa com una activitat d'estratègia i habilitat, no com a representació de violència incontrolada.


ALBUS DUMBLEDORE

Director que regeix Hogwarts en el temps que la saga de Harry Potter és escrita, rep el nom d'Albus (significa blanc en llatí) degut a que és el color de la puresa i la llum davant la foscor, qualitats que el defineixen.
La llum blanca és, a més a més, la que guia a Harry en el seu creixement i afinitat personal.


SEVERUS SNAPE

El professor de Pocions obté el nom de Severus, escollit a la perfecció pel seu significat: serietat i rectitud. És sempre lleial a ell mateix, a Dumbledore i al record de Lily Potter, i per molt que aparenti una faceta de duresa, darrere s'amaga un cor fidel i bondadós.


BELLATRIX LESTRANGE

La incondicional seguidora de Voldemort rep aquest nom degut a que representa el mal en el seu estat més pur, i el caràcter indomable. Bellatrix significa, en llatí, guerrera, que també defineix molt bé el personatge.


SIRIUS BLACK

Es podria considerar el nom del qual el significat és el més difícil d'apreciar. Sírius és l'estrella principal de la constel·lació Canis Maior (que significa "Estrella Gos"). Aquesta relació es fa amb el nom del personatge ja que té la capacitat de transformar-se en un enorme gos negre cada cop que la ocasió ho requereix. Es fa una mena d'honor a l'estrella associada als gossos (en l'antiguitat).




Un tràiler fet de parts de totes les pel·lícules de Harry Potter

Marta Orte
1r Batx

1 de desembre de 2017

LA CIUTAT ROMANA

Els primers assentaments romans mancaven de planificació, i el seu perfil seguia l'adaptació al medi físic, el que establia una estructura desordenada i caòtica.

La planificació urbana que es nota en les diferents ampliacions de Roma i en les ciutats de nova creació utilitzava el model hipodàmic, partia d'un traçat rectangular i geomètric amb carrils paral·lels i perpendiculars entre si. Cada quadrat formava una illa anomenada ínsula.

Els carrers de les ciutats romanes estaven pavimentades. A més hi havia aceres per als vianants.
Entre tots els carrers destaquen dues grans avingudes que recorrien de nord a sur (cardo) i d'est a oest (decumanus) la ciutat. Aquests dos carrers convergien en el centre del rectangle en el fòrum, l'autèntic cor de la ciutat.

El fòrum romà es va dissenyar com un espai rectangular porticat, que concentrava tota la vida pública. En ell es van aixecar els principals edificis de govern (assemblees i senat), de culte (temples), econòmics o judicials (basíliques i mercats).
Els edificis d'una ciutat romana eren: teatres, circs, basíliques, pous, clavegueres, temples, cúries, amfiteatres, termes, cases que formaven illes i aqüeductes.
En aquesta imatge podem veure una antiga ciutat amb els seus edificis principals.


Aquí com a exemple podem veure la reconstrucció de com era Bàrcino, Barcelona, a partir de les muralles que han perdurat de l'època romana.
L'antiga Bàrcino abans del segle III
sobreposada al plànol actual del barri Gòtic
Èlia Vilà
1r Batx

30 de novembre de 2017

LILITH LA PRIMERA DONA D'ADAM

La història de la primera dona és molt poc popular, comparada amb l'historia d'Eva, que és la promoguda per la religió cristiana. La creació de l'ésser humà està citada al Gènesis, el primer llibre de la Bíblia. Els jueus han interpretat el versicle que diu "Déu va crear home i femella els va crear" com l'origen de la humanitat. Però segons els mesopotàmics, les paraules d'abans d'Adam a Gènesis 2:23 on diu "Ara és ossos dels meus ossos i carn de la meva carn". Els mesopotàmics van interpretar en aquest versicle que la dona havia sigut creada.
La història narra com Lilith abandona el Edem, i abandona al seu marit, per anar amb el seu amant a la vora del Mar roig. La historia explica que Lilith esdevé dimoni, rapta els nens de llet, i és considerada la encarnació maligna de la bellesa i la mare de l'adulteri.

Lilith
Al llarg del temps també han aparegut altres mites, un d'ells narra com un grup de dimonis femenins amb característiques mig humanes i mig divinitats. El seu "hàbitat" és la nit, i les armes que feien servir eren la seducció i l'erotisme.
Els jueus van acabar adaptant el nom d'aquesta divinitat al significat de nit.

El motiu per el qual deixa l'Edem és quan han de tenir relacions sexuals i s'oposa a posar-se sota d'Adam perquè creu que és una manera de demostrar submissió, així que decideix abandonar-ho tot per no haver d'obeir cap autoritat, ni al seu marit ni a Déu. Degut a l'absència de la dona, Déu, crea Eva de la costella de Adam, al contrari que Lilith, que va ser creada de la pols igual que el primer home.

Lilith i el feminisme

A diferència de Eva que mostra tots els indicis de submissió, Lilith és el símbol del feminisme, de la igualtat entre l'home i la dona.

Amanda del Rio 
4t ESO

29 de novembre de 2017

LA ILÍADA D'HOMER

Tots hem sentit parlar de la guerra de Troia, i aquesta té origen en el llibre d'Homer "La Ilíada". És un llibre molt llarg, té més de 600 pàgines. No us en puc explicar tots els detalls, però aquí en teniu un tastet:

INTRODUCCIÓ
La Iliada d'Homer
La Ilíada es un antic poema grec escrit per Homer. Aquest és potser el poeta grec més conegut, que també va escriure la Odissea, un altre poema grec que és la continuació de la Ilíada. En grec, la paraula "Ilión" significa Troia, per tant, la Ilíada és la història de Troia. Es creu que aquest llibre ens explica tota la guerra de Troia, però realment és només l'explicació del desè (i últim) any de la guerra de Troia, i acaba abans que hi hagi el famós episodi del cavall de Troia. De fet, és la història de la baralla d'Agemèmnon, el cap davant de les tropes gregues i Aquil·les, l'invencible guerrer grec.

CAUSES DE LA GUERRA DE TROIA
Eris, deessa de la discòrdia, no és invitada a un casament, i decideix venjar-se donant una poma d'or, la poma de la discòrdia, a un príncep troià, Paris. Aquest ha de donar la poma a la deessa que considera més bella entre Hera, Atena i Afrodita. Les tres li ofereixen varis dons per poder guanyar, però Paris acaba preferint a Afrodita, que li promet la mà de la dona més bella del món. Aquesta és Helena, dona de Menelau, rei d'Esparta. Així doncs, Paris rapta a Helena i Menelau i molts altres pobles grecs s'enfaden, i decideixen anar a atacar Troia. A part, Troia és una polis molt pròspera, i molts reis volien conquerir-la.

ARGUMENT
Aquil·les es baralla amb Agamèmnon, el rei aqueu, perquè aquest li treu una esclava. Per aquesta raó, Aquil·les s'enfada i deixa de lluitar, i prega a Zeus perquè faci que els grecs perdin contra els troians.De manera que ara els troians estan guanyant la guerra, i els grecs s'estan començant a desesperar. Patrocles, el cosí preferit d'Aquil·les, se sent malament pel que està fent Aquil·les, i decideix vestir-se com si fos Aquil·les, i lluitar en nom seu. S'enfronta a Hèctor, germà de Paris, perd ja que no té gaire experiència de combat, i mor. Això fa que Aquil·les s'enfadi molt amb Hèctor, i va a trobar-se amb ell i el mata. Com a venjança, arrossega el seu cos inert al voltant de Troia. El rei troià, després, va fins a la tenda d'Aquil·les i li suplica que li torni el cos del seu fill. El llibre acaba amb els funerals de Hèctor i Patrocles, dels troians i els grecs, respectivament.
Això és tan sols un petit resum. Si voleu saber tota la història, podeu veure aquest vídeo:



Maria Erra
1r Batx