20 de novembre de 2017

FEBE, LA TITÀNIDE

Febe la titànide
És la titànide de la profecia i segons la mitologia grega és una de les titànides filla d'Urà i Gea, germana de Críos, Ceos, Hiperió, Jàpet, Rea, Cronos, Temis, Mnemósine, Oceà i Tetis.
És portadora de l'intel·ligència d'Urà (el cel) i la de Gea (la terra) per això els seus descendents són portadors de la profecia de les dues ramificacions: la llum i el cel (Leto) i la nit i els morts (Astèria).
Febe, en grec significa brillant, és la dona de Ceos i van tenir dues filles: Leto i Astèria.

LES FILLES DE FEBE:
Astèria i la seva filla Hècate tenen el poder profètic de la nit, dels esperits, dels morts i la foscor. Leto en canvi, va tenir dos fills bessons: Apol·lo i Artemisa, i tots tenen el poder profètic del cel i la llum.

L'ORACLE DE DELFOS:
Centre de la Terra segons els grecs.
Delfos
Delfos era considerat el centre del món i la residència de les muses i és on van néixer Apol.lo i Artemisa quan Leto, la seva mare, escapava de la maledicció d'Hera.
Temis va donar l'oracle de Delfos a Febe i ella al seu net Apol·lo. Anteriorment Urà li havia entregat a Gea l'oracle de Delfos, i Cronos a Temis.
Apol·lo l'anomenaven Foebo en honor a la seva àvia i amb el significat de: el que brilla. Per altra banda, Artemisa també l'anomenaven Febe per ser la deessa de la lluna.

Una de les llunes de Saturn és anomenada Febe en honor a la deessa.

lluna de Saturn anomenada Febe














Paula Sala
1r Batx

17 de novembre de 2017

ELS GLADIADORS

Qui eren els gladiadors? La paraula gladiadors be del llatí "gladius" que era el nom de l'espasa que feien servir. Els gladiadors eren esclaus castigats pels seus amos, condemnats a mort o a treballs forçats, hi podien optar voluntàriament per accedir a les escoles de gladiadors, i en aquest cas podien aconseguir la llibertat de la mà dels instructors. Generalment es reclutaven entre els presoners de guerra i els criminals.

A l'amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles:

Gladiadors lluitant per la seva llibertat
Les lluites de gladiadors: el dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven a l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, murituri te salutant. Llavors, es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se. Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida i, si calia fuetejaven els gladiadors. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels lluitadors queia ferit al terra alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador que presidia els jocs decidia segons el públic. Si havia lluitat bé el públic aixecava el polze i, per el contrari, abaixaven el polze. En acabar, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria. 


Gladiadors lluitant uenationes
Les uenationes: eren espectacles amb animals.Incloïen exhibició d'animals exòtics, portats de les províncies més llunyanes de l'imperi, lluites entre feres i caces fetes per homes armats.
Les naumachiae: ofertes en ocasions excepcionals, eren representacions de combats navals. S'inundaven l'arena d'alguns amfiteatres o en estranys artificials i els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.

Aquí podem veure com seria una lluita de gladiadors:


Com anaven equipats els gladiadors?

Els gladiadors anaven equipats d'una manera determinada ja que s'havien de defensar dels seus contrincants:
xarxa, llança, trident, escut, daga, fuet, espasa, casc, cota de malla pel braç i 
protector cama

armes i complements dels gladiadors

Silvia Pampliega

4t ESO

15 de novembre de 2017

HÈCATE

Hècate era una deessa molt complexa i misteriosa, descendent d'Astèria i Perses, descendent directa dels titans i independent al Panteó Olímpic.Molt sovint se la considera una deessa poc coneguda. A l'inframón se la coneixia com a la reina invencible, per tant tenia una gran autoritat. Ferea era el seu sobrenom. També sovint coneguda com la deessa de la mort.
 
Quin és el seu origen?
Zeus reconeixia els seus poders antics i ella complia molts dels favors que li demanaven molts homes; prosperitat material, victòria en jocs i batalles...
Amb el temps Hècate va anar canviant i va passar a ser més obscura, vinculada en el mont de les penombres. A diferència d'Àrtemis, que representava la llum lunar i la resplendor de la nit, Hècate representa les pors, tenebres i temors de la nit.
 
Creences sobre Hècate
Representació d'Hècate amb els tres cossos i la lluna.
Es creia que durant les nits sense, lluna ella vagava per la terra amb un grup de gossos fantasmals. Es creu que ella enviava els terrors nocturns als homes, aparicions fantasmals, que menjava carn humana, tenia una cama de bronze, i que es presentava sobretot davant dels nens per espantar-los.

De què era deessa?
Era la deessa de la màgia i dels secrets. L'adoraven sobretot els mags i bruixes, els quals li oferien sacrificis de gossos negres al final de cada llunació i ella se'ls  presentava amb una torxa o amb    forma de diferents animals.
A més, els mariners moltes vegades li demanaven que els assegurés bones travessies.
 
Descendència
Hècate va tenir el monstre Escila amb Forcis i més tard a Medea i Circe amb Eetes.
 
Representació en l'art
Normalment se la representa amb tres cossos o tres caps amb serps rodejant-li el coll. Aquesta triple referència és perquè era la divinitat de a lluna, la marina i l'infernal.
Hècte representada amb la lluna, les serps, els gossos i les dues torxes.

Paula Sala
1r Batx

14 de novembre de 2017

DESCOBRIM LA DANSA A L'ANTIGA GRÈCIA

La dansa és igual d'important per als grecs d'avui com ho va ser en temps antics. En primer lloc, el ball és una part de celebració de les ocasions importants en les vides de la gent grega; és una part important dels casaments, bateigs, banquets, celebracions i tot tipus d'actes festius.


Apol·lo i la dansa de les Muses a l'Helicó
ballarina i músic tocant l'aulós














Es creu també, que la dansa va néixer quan Teseu, que va matar el terrible Minotaure, es va aturar a Delos quan tornava cap a la seva pàtria Atenes per oferir un sacrifici als déus per haver-lo salvat. Teseu va executar un ball amb moviments de serp que representava el camí pel laberint i que imitava els seus moviments pel seu interior. Aquest "ball del laberint" en parla l'historiador grec d'època romana Plutarc, encara es balla actualment en algunes regions de Grècia.

Les danses gregues varien considerablement de regió en regió i es podrien classificar entre danses continentals i danses de les illes. Moltes d'aquestes danses tenen els seus orígens en esdeveniments destacats que han marcat al llarg de la història grega. Avui dia, però, han perdut gran part del seu significat original.

La majoria de balls es ballen en rotllana agafats de la mà o per les espatlles. La rotllana en general no és tancada i van girant mantenint aquesta obertura.
Un exemple de tantes danses que podem trobar a Grècia seria "Pentozali":


   

          
INSTRUMENTS QUE ACOMPANYAVEN LA DANSA
Els més comuns són els instruments de corda pinçada com ara:

lira de creta
outi

Silvia Pampliega
4t ESO  

8 de novembre de 2017

DISTRIBUCIÓ DE LES VIVENDES ROMANS

Normalment, les vivendes tenien una distribució axial, un pati central i un porxo per protegir de la calor i les pluges. La distribució de les habitacions estava bastant pensada segons la funció que compliria cada una d'aquestes. D'aquesta manera agrupaven habitacions de la vida privada més endins de la casa i habitacions que tenien relacions amb el negoci o amb visites doncs més cap a l'entrada del carrer.
Casa romana
EL VESTÍBUL
La majoria de les cases tenien un vestibulum on la gent esperava a ser rebuda a dins, i un atrium, que era com un vestíbul, però allà hi esperava gent més important i amb més categoria. En aquella època havia un ostiarius designat únicament a vigilar les entrades de la casa mirant qui entra i qui no. Això no ho podia permetre tothom, així que havien cases que en tenien i cases que no.
Vestíbul (vesitibulum)
L'ATRI
L'atrium era una habitació molt espaiosa i lluminosa gràcies a una gran obertura anomenada compluvium. A sota d'aquest sempre havia un impluvium, el qual era un estany que recollia l'aigua de pluja, aquest estava unit amb  un puteal que conduïa l'aigua a una cisterna i aquesta servia per a usos domèstics. Els atris van acabar desapareixent amb el temps prop del segle II d.C.
Atri d'una casa romana
EL DESPATX
El tablinum era el lloc on el patró de la casa s'estava per controlar tot l'atri i rebre les salutacions. Segons les investigacions, aquesta solia ser la casa on es tancaven els tractes més confidencials. Aquest també  tenia la funció d'arxiu de documents que afecten a la vida pública. No va estar tan arrelat com l'atri i va desaparèixer amb el temps.
Recreació d'un tablinum
EL JARDÍ
Tenir un jardí en una casa romana, encara que fos petit, situava al propietari de la casa a ulls de la gent en una posició econòmicament còmode. S'ha vist amb bastant freqüència en espai al darrere d'algunes casa. L'hortus era un lloc que corria bastant a les cases riques i poderoses. La funció d'aquest era que principalment els habitants tinguin un lloc on prendre l'aire fresc i rebre algunes visites a l'aire lliure.
El jardí d'una casa romana.
EL MENJADOR
El menjador en general era una sala preparada per menjar, però no menjaven al voltant d'una taula, sinó que ajaguts en un dels diversos llits que hi havien dins la sala. Tot i que el triclinium  era el lloc designat per menjar, també hi havia motles altres sales que es podien convertir en menjador provisionals.
Com que el menjador solia ser una sala molt concorreguda era molt important la seva higiene i bona olor per donar bona impressió als convidats, per tant, generalment s'escombrava molt més les sobres, i s'hi aplicava un perfum perquè fes bona olor.
Tricilium romà
ELS DORMITORIS
El dormitori és un lloc personal i privat de la casa, on només entraven persones amb un vincle més estret i íntim. En aquest cas no era una de les habitacions més utilitzades, ja que només la feien servir per fer la migdiada i per anar a dormir després del sopar. Normalment acostumava haver-hi un seguit de dormitoris a a segona planta de la casa, que servien per si venien convidats per a dormir.
La població humil com no podia permetres un llit, dormien sobra palla o herba, la qual aïllava una mica del terra, i donava una vaga sensació de comoditat.
Dormitori d'una família rica
LA CUINA


Els romans sabien que la cuina era un element indispensable de la casa, però no els hi agradaven gaire les condicions que hi havia, i per això la cuina en les grans cases s'acostumava a situar apartada de la resta, en un racó on no molestés, també per aquest motiu necessitaven ventilació i, per tant, si es podia se la situava a prop d'un pati secundari.
Les cuines, també eren un element perillós degut a que moltes tenien un forn on utilitzaven foc, i com que moltes parts de les cases eren de fusta, això podia ocasionar molts incendis.
Cuina romana
ELS BANYS
Només les cases econòmicament còmodes podien gaudir de la privacitat que ofereix tenir un bany propi a casa. La resta de població havia d'anar als balnea públics. Aquests acostumaven a estar orientats cap a l'oest, ja que així captaven la llum i l'escalfor de la tarda, que era el moment en què s'acostumaven a banyar. 
Recreació de latrines.



Varnpreet Kaur
1r Batx

6 de novembre de 2017

QUI ERA DIANA?

Segons la mitologia romana, Diana era la deessa de la cacera i era la protectora de la naturalesa i és l'equivalent deessa a Àrtemis en la mitologia grega. 
Posseïa una forta relació amb la naturalesa: amb els animals i sobretot amb les terres desconegudes. A més a més, més tard, també va assumir el rol de deessa de la lluna i la castedat.
Diana
Segons la mitologia, Diana és filla de Júpiter i Latona. És diu que la mare de Diana va patir tant dolor durant el part, que Diana va prendre la decisió de conservar la seva virginitat eternament, tal i com també ho va fer Minerva, la seva germana. Degut a aquest fet, les dues germanes eren conegudes com a "les verges blanques".

Els seus principals atributs, per els quals era elevada, eren l'agilitat, la bellesa i sobre tot els seus dots envers la caça. Encara que en la major part de les representacions es mostra solitària, el culte romà de Diana inclou a dos acompanyants: Egèria (Nimfa aquàtica) i Virbio (el senyor dels boscos).

Diana va obtenir el seu arc i les fletxes que li pertoquen gràcies al seu pare Júpiter. També va poder aconseguir un "exèrcit" de nimfes per a que l'acompanyessin en les seves caces. Aquestes nimfes també havien de prometre a Diana que preservarien la seva virginitat per sempre tal i com ho faria Diana. Tot i així, Diana no era del tot una deessa benèvola: era coneguda pel seu caràcter venjatiu i cruel, i no dubtava ni un segon en destruir a aquell qui despertava la seva ira.

Un bon exemple de la seva crueltat és la seva venjança contra Calisto, una Nimfa del seu exèrcit que va quedar embarassada, així doncs, fallant a la seva promesa i conseqüentment va ser transformada en una óssa per després ser desterrada per el seu incompliment.
Diana i Calisto al descobrir la traïció
Una de les vícitimes de la seva ira, a part de la Nimfa, va ser Acetó, un pobre pastor que per sort o desgràcia va veure a Diana nua, prenent-se un bany. Com a càstig, el va transformar en un cérvol i més tard va enviar els seus gossos a devorar-lo.
Acteó al veure a Diana prenent-se un bany.
El dia de culte a Diana, principalment era el dia 11 d'agost: el dia en que Servi Tuli li va consagrat un altar (s.VI a.C.) i durant la major part de la seva història, l'adoració a Diana s'ha considerat un culte extern.

Helena Osset
1r Batx

3 de novembre de 2017

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (II): REA

La gent sovint confon termes, en mitologia . Amb la quantitat de déus, monstres i titans que hi ha no els dono la culpa, la veritat. Però a vegades hi ha confusió entre la Mare Terra, Gea, i la Gran Mare, Rea. Avui parlarem de la segona.

LA TITÀNIDA
Estàtua de Rea
Rea era un titànida, filla d'Urà i Gea. Tenia sis germanes: Temis, Teia, Tetis, Mnemòsine i Febe, i sis germans: Ceos, Jàpet, Crios, Cronos,Oceà i Hiperió. El seu germà Cronos, que era el rei de l'univers gràcies a matar el seu pare, Urà, va voler-se casar amb ella, ja que era molt bonica. Rea, tot i que tenia por de Cronos, com tots els altres titans, va acceptar.

LA GRAN MARE
Cronos, que ja li havien predit que un seu successor li trauria el tron, va tenir fills amb Rea igualment. La primera filla, Hèstia, va néixer, i Rea va pensar que era a criatura més bonica del món. Resplendia amb una aura diferent que la dels titans, era una deessa. Per això Rea és considerada la Gran Mare, perquè va infantar els primers déus. Tot i així, quan Cronos va veure la criatura, va recordar la profecia i se la va empassar. Per moltes súpliques de Rea, Cronos no va fer res. Ara bé, els déus són immortals, i Hèstia va continuar creixen dins la panxa del seu pare. La segona filla que van tenir va ser Demèter. Aquesta era encara més preciosa que la primera, i Rea, convençuda que entendriria el cor de Cronos, la va portar al seu davant, i ell, sense dilació, també se la va empassar. El mateix va passar amb Hera, Hades i Poseidó. Rea, cansada i desesperada, va demanar ajuda a la seva mare, Gea, per resoldre la situació. Gea li va dir que quan nasqués el nen, Zeus, el donés a les nimfes de Creta perquè el cuidessin. També i va proporcionar una roca de la mateixa mida que un nadó, perquè Cronos no sospités. Així doncs, el rei de l'univers es va empassar la pedra i Zeus va créixer sa i fort a Creta, alimentat per la cabra Amaltea.
Anys més tard, Rea li va dir a Zeus que, per alliberar els seus germans, havia de convertir-se en coper de palau. Així, li podria servir una barreja que li van ensenyar les nimfes i va aconseguir fer que Cronos vomités els seus germans.
Més tard, el va destronar, però això ja és una altra història.


Rea portant la seva filla a Cronos
Maria Erra
1r Batx