18 de març del 2024

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella època s'anomenava Tarraco i es va convertir en una de les ciutats més grans i importants de l'imperi romà a la península ibèrica.

Tàrraco era una ciutat romana situada al centre de la Hispània romana i es va construir sobre les restes d'un poblat ibèric que es deia Kese. Va ser fundada l'any 218 a.C.  durant la guerra púnica pels dos germans Corneli Escipió Gneu i Publi (també conegut com a Luci).

                                                                                    
                                              Escultura de Gneu Coroneli Escipió, anònim

                                            Escultura de Publi Coroneli Escripió, anònim

Durant la segona guerra Púnica, Roma va enviar a Hispània als dos germans amb l'objectiu de tallar el subministraments de l'exèrcit cartaginès d'Aníbal, que ja havia invadit Itàlia. Els Escipions van crear Tàrraco i la van convertir en un punt estratègic molt important ja que estava a només quatre dies de navegació de Roma. Així, la ciutat de Tarraco era un port militar i comercial, però també un lloc per viure els soldats, de manera  es van començar a construir habitatges al voltant del poblat ibèric que es van acabar unint i rodejant per unes muralles que les protegien d'atacs exteriors.

La importància de Tàrraco dins l'imperi romà va continuar durant l'època republicana i fins i tot va ser el mateix Juli Cèsar qui va concedir a la ciutat el rang de colònia. 

L'any 27 a.C August va convertir Tàrraco en la capital de la província més extensa de la península que es coneixia com la Tarraconense. Aquest emperador va viure a la ciutat durant uns anys per poder controlar les guerres contra els càntabres, els asturians i els galeigs. El fet que August visques a Tàrraco va fer que invertís i transformés la ciutat i el seu entorn, va millorar les vies de comunicació (Via Augusta), va crear aqüeductes per fer arribar aigua a la ciutat i va crear el Fòrum romà. Aquest, estava situat prop del port i era el centre de la vida administrativa, comercial i religiosa de la ciutat. El fòrum estava ple de botigues que venien productes de diferents tipus i també tenia un temple dedicat als déus Júpiter, Juno i Minerva. Més tard en l'època de Tiberi  es va construir una altra plaça amb una basílica i un lloc de reunions.

         Reproducició de la ciutat de Tàrraco s. I a.C.

En aquells anys també es va construir el teatre i el conegut amfiteatre de Tarragona (que encara es conserva en bon estat) i era on els ciutadans romans gaudien de comèdies tragèdies, lluites de gladiadors...

Les vivendes de Tàrraco, es trobaven al costat inferior del riu i eren d'estructures similars a com es troben a altres ciutats romanes: Les cases unifamiliars de classes altes i mitjanes que les anomenaven "Domus romana" i edificis de pisos modestos, menys condicionats coneguts com a "Insulae". La ciutat era molt activa en l'àmbit cultural i comercial i va tenir molt poder durant l'expansió de l'imperi romà.

      Maqueta ciutat de Tàrraco 

El nom de Tàrraco segons els experts ve de: Tar (brava), Raco (línia de terra), i més tard Ona (més gran que). És a dir, "gran costa brava".

Si us animeu a visitar la ciutat de Tarragona, hi podreu trobar moltes restes de Tàrraco com restes de muralles el teatre, el circ i com he dit abans l'amfiteatre. També s'hi pot trobar la necròpolis paleocristiana.  Una visita plena d'història que no us podeu perdre!

        Runes de l'amfiteatre de Tarragona


Gil Claramunt
4t ESO

15 de març del 2024

PERCY JACKSON

Percy Jackson és el personatge protagonista d'una saga de llibres anomenada "Percy Jackson i els déus de l'Olimp" escrita per Rick Riordan. El primer llibre és "Percy Jackson i el lladre del llampec", va sortir el 2005 i va tenir tant èxit que actualment l'univers de Percy Jackson compta amb 6 llibres,  dues pel·lícules i una sèrie que va ser estrenada el desembre d'aquest últim any. 

     Col·lecció de llibres de Percy Jackson

Percy  Jackson és un adolescent aparentment normal fins que un dia descobreix que és un semideu. És fill de Posidó, el déu del mar i, per tant, s'adona que té poders aquàtics com poder respirar sota l'aigua o produir tsunamis i terratrèmols. 

Després d'assebantar-se de qui és veritablement, Percy se'n va al Campament Mestís, un campament on assisteixen molts altres semideus i on els a protegir-se i entrenar els seus poders. En el campament, Percy coneix a Annabeth Chase, filla  d'Atena i un mortal, i Grover Underwood. Al llarg dels llibres, Percy s'ha d'enfrontar a diverses missions i aventures perilloses amb els seus amics. En els llibres també tracta temes com l'amistat, el coratge, la rivalitat, la lleialtat i també  veus com els personatges creixen a mesura que avancen els llibres. 

Imatges de la nova sèrie de Percy Jackson

La sèrie de llibres combina la mitologia grega amb elements de l'actualitat. Apareixen déus i criatures mitològiques com Medusa.

Medusa a Percy i el lladre del llampec

Percy Jackson s'ha convertit en un personatge icònic i ha ajuntat a milers de persones a tot al món. Si t'agrada llegir, és ideal per aprendre sobre mitologia grega mentre gaudeixes d'una bona lectura. Us animo a donar-li una oportunitat!

Aina Garcia

4t d'ESO

14 de març del 2024

ELS ARCS A L'ANTIGA ROMA

Els arcs de  Roma són estructures arquitectòniques que es troben a la ciutat de Roma, Itàlia, i que van ser construïdes durant l'antiguitat romana fa més de dos mil anys. Solien ser construïts per commemorar victòries militars, honorar personatges importants o simplement com a part de l'urbanisme de la ciutat.

Durant aquesta entrada us presentaré uns quants arcs famosos com per exemple, el de Constantí, el de Titus, el de Septimi Sever o el de Trajà.

Els arcs estan fets principalment de pedra i tenen una forma semicircular o de mig punt, amb una obertura al centre per on passaven els carrers. Són decorats amb relleus escultòrics i inscripcions que solen explicar la seva finalitat i el seu  propòsit.

Arc de Titus o Arc de Titus Flavi: Construït al voltant del 81 dC  per commemorar les victòries de l'emperador Vespasià i els seus fills, Titus i Domici. 

És un dels arcs més antics i ben conservats de Roma.

   Arc de Titus

Arc de Constantí: Va ser construït al voltant del 315 dC s.IV per commemorar les victòries de l'emperador Constantí el Gran sobre Maxenci a la batalla del pont Milvi. Està ricament decorat amb relleus escultòrics que representen escenes de batalles i triomfs.

   Arc de Constantí

Arc de Septimi Sever: Construït al voltant del 203 dc per commemorar les victòries de l'emperador Septimi Server i els seus fills sobre els Parts. Encara es poden veure les restes d'aquest arc al Forum Romanum.

   Arc de Septimi Sever

Arc de Trajà: Construït al voltant de 113  dC. per commemorar les victòries de l'emprenedor Trajà en les guerres dàcies. És  conegut per la  seva escala  impressionant i els resultats detallats que narren les campanyes militars de Trajà.

    Arc de Trajà

Jo penso que avui en dia d'aquests arcs ens en podem endur els records presents perquè ells mateixos encara s'aguanten en peu a Roma i estan disponibles a tothom. Per tant, sentimentalment no sé, però físicament encara els tenim a tots aquests. I que existeixin, ja fan que tinguin una història que sabem, per tant, amb ells, ens n'enduem la història i records. 

Tigist Masllorens Mas
4t ESO 

13 de març del 2024

ATENA I EL DESAFIAMENT D'ARACNE

Aracne era una jove teixidora a Lídia, coneguda per la seva habilitat amb l'art del teixit. Tot i això, Aracne també era arrogant i es presumia de ser millor teixidora que Atena, la deessa de la saviesa, l'artesania i la guerra.

Atena, enfurismada per l'audàcia d'Aracne, es va disfressar d'anciana i va advertir Aracne que no desafiés l'habilitat dels déus. Però Aracne no va escoltar i va desafiar Atenea a un concurs de teixit.

El concurs es va dur a terme i totes dues van teixir magnífics tapissos. El d'Atenea mostrava escenes dels déus castigant aquells que gosaven desafiar la seva autoritat, mentre que el d'Aracne mostrava els déus en situacions comprometedores.

Atena, furiosa per Aracne, va destruir el seu tapís i va colpejar Aracne al cap amb la llançadora. Aracne, avergonyida i temorosa, va intentar fugir i escapar de la ira d'Atenea. Finalment, Aracne es va penjar, però Atenea, la va transformar en una aranya perquè pogués teixir per sempre.

Minerva i Aracne,  Rene-Antoine Houasse

Us deixo aquest vídeo perquè pugueu entendre més aquest mite:


Marta Pratginestós Lores
1r batx

12 de març del 2024

EL MITE DE L'ATLÀNTIDA

El mite de l'Atlàntida va ser creat principalment per alguns escrits que va escriure el filòsof grec, Plató

Segons Plató, l'Atlàntida era una illa que tenia molts diners i que anava molt avançada en la seva tecnologia. La societat de l'illa anava molt avançada i per això es creien superiors a tothom. 

Com a càstig per la creença de superioritat de l'illa, tots els déus van decidir destruir l'Atlàntida. Durant un dia sencer i una nit sencera, l'illa va començar a ser destruïda per terratrèmols i l'oceà es va anar emportant tota l'illa, mentre anava desapareixent sota les onades del mar. 

Hi ha hagut gent, que al llarg de la seva vida, ha estat buscant alguna evidència que mostri l'existència de l'illa. Avui en dia encara no s'ha trobat cap prova de l'illa. 

D'aquest mite en podem aprendre dues coses molt importants. Una d'elles és que l'orgull pot tenir conseqüències greus i la segona és que sentir-se superior als altres, no està bé.


                  Caiguda de l'Atlàntida per François de Nomé ( S. XVIII )

Aquesta imatge ens representa com l'illa està començant a estar en perill. Podem veure les gran onades que es van emportant cada edifici i cada persona. 

Vosaltres què en penseu d'aquest mite? Creieu que algun dia es trobaran restes arqueològiques en fons del mar o que mai sabrem si va passar?

Ishtar Botey

1r Batx

11 de març del 2024

AUTORS ROMANS MÉS INFLUENTS

Estimat lector, ens tornem a trobar després de tres setmanes, i durant aquestes, he tingut bastant temps lliure. Ja que no tenim exàmens, i només tenim deures, m’he permès el luxe de fel el que m’agrada, que és simplement llegir. Estirar-me al jardí, amb un matalàs exterior, un bon llibre (si és una novel.la romàntica millor), un llapis, per subratllar les meves frases preferides, el sol, i llegir, veure com van passant les pàgines, i amb això augmentant les meves ganes de llegir més sobre la novel.la. Em vaig adonar que els llibres són d’aquelles poques coses que vols que s’acabin per saber el final, però a la vegada no, perquè ja has agafat estima als personatges i a la trama. No vaig tardar a escollir el tema. Els autors romans més influents. 

1.VIRGILI: Virgili és conegut principalment per la seva èpica obra L’Eneida considerada una epopeia nacional de Roma. Escrita durant el regnat d’August, l’obra narra la història de l’heroi troià Enees i el seu viatge des de la destrucció de Troia fins a la fundació de Roma. L’Eneida  no només és una narració èpica sinó que també intenta legitimar el regnat d’August i glorificar la història i el destí de Roma. 

2. OVIDI: És famós per la seva poesia “elegíaca” i la seva obra mestra va ser Les Metamorfosis  aquesta obra monumental explica una sèrie de mites i llegendes de l'antiguitat, des de la creació del món, fins a la transformació de Juli Cèsar a una constel·lació. La metamorfosis destaca per la seva rica narració, la seva exploració de temes com l’amor i el canvi, i la seva influència en la literatura i l’art posterior. 

 3. CICERÓ: Marc Tuli Ciceró va ser un prolifereu escriptor i orador, considerat un dels grans retòrics de la història. És conegut pels seus discursos polítics, filosòfics i jurídics, així com els seus tractats sobre la retòrica, ètica i govern. Les seves obres més famoses inclouen De Oratore (sobre l’orador) De Officiis (sobre els deures), i una àmplia col·lecció de discursos forenses.

4. SÈNECA: Sèneca fou un filòsof, dramaturg i estadista romà, conegut pels seus escrits filosòfics i la seva contribució al estoïcisme. Les seves obres més importants inclouen Cartes a Lucili, una col·lecció de espístoles que ofereixen consells filosòfics pràctics i les seves tragèdies com Fedra i Les Troianas que ens permeten explorar temes com el destí, la passió i el deure. 

Luci A. Sèneca (4 a.C-65 a.C)

Aquests autors romans van ser destacats, van deixar un llegat que perdura en la literatura i cultura occidental, influint en generacions y artistes posteriors. 

Així doncs, estimat lector, diguem si sabies de l’existència d’aquests autors, i quin creus que t’agradaria més. Us espero als comentaris. 

Mercè Vila 

1r Batx

8 de març del 2024

EL MITE DE LA CAVERNA

El mite de Plató ens descriu una caverna il·luminada per la llum del foc. Entre el foc i els fons de la caverna hi ha un mur, darrere el qual unes persones parlen i caminen tot portant sobre d'elles estàtues de persones, animals i altres objectes. El mur tapa les persones, però no les estàtues que porten i són aquestes estàtues és que queden projectades a la paret del fons de la caverna, en un efecte semblant al que es produeix en un espectacle d'ombres xineses. 

Descriu també uns éssers humans, lligats de cames i peus des de sempre, a l'altra banda del mur. La seva situació els obliga a veure només l'interior de la caverna, de manera que, per a ells, la realitat són les ombres dels objectes projectades a la paret i els sons deformats que els arriben. Plató explica que si agaféssim un d'aquests homes i, deslliurat, el portéssim al costat del foc, primer no podria obrir els ulls, després no acceptaria com a reals els objectes que estava veient, però al final, un cop acostumat a la nova situació, reconeixeria com a vertaderes realitats els objectes (les estàtues) dels quals abans només veia les ombres. I si el portéssim fora de la cova, reconeixeria els objectes naturals, clars i il·luminats per l'única font de vida: el Sol. Encara més, si després d'això el conduíssim de nou a l'interior de la cova i expliqués als seus companys presoners que allò que consideraven real només són meres ombres de la realitat, aquests els prendrien per boig i el matarien si intentés deslliurar-los per mostrar-los-els, no fos cas que ells també es tornessin bojos. 

No és difícil veure metafòricament en el mite la descripció dels dos mons platònics: el món de les coses estaria representat, d'una banda, per les ombres que es veuen a la paret, que es mouen i no són gaire clares, i, de l'altra, per les estàtues que serien les coses sensibles i correctes. El món de les idees seria el món dels objectes clars i il·luminats pel Sol, que representen les realitats intel·ligibles, les idees, de les quals la que més destaca i nodreix les altres és el bé (el Sol).




El mite de la ceverna, Adrian Triglia    

Bruna Safont
4t ESO  

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts