29 de novembre del 2008

ETIMOLOGIA


Saber l'origen de les paraules és important. Més encara sabent que la majoria del nostre vocabulari prové del llatí. Us deixo un diccionari etimològic (Diccionari Català-Valencià-Balear) on podeu esbrinar l'origen de moltes paraules que acostumem a dir.

http://dcvb.iecat.net/

Jony Martínez
4rt ESO

28 de novembre del 2008

JOCS OLÍMPICS


Ave, que bé ens ho hem passat aquest estiu amb les Olimpíades de Pequin 08, molt emocionant! guanyadora: Xina.
Però sabeu on és l' origen de les olimpiades?, aquest sí que és l'Estat guanyador: sí senyors, em referixo a ....Grècia.

A continuació veureu un vídeo sobre l' origen dels jocs olímpics:


25 de novembre del 2008

PODRIEN HAVER TROBAT UNA ESTÀTUA ROMANA


La troballa d'una pedra que es va enredar a les xarxes d'un pescador de Roses podria ser una estàtua de l'època romana. La pedra des d'un principi va anar a parar a les piscines municipals per tal de fer d'objecte decoratiu, però dos anys més tard algú va pensar que potser serien les restes d'una escultura antiga.
Més tard la van traslladar al Museu de la Ciutadella de Roses, on els arqueòlegs van poder treure'n dues hipòtesis: podria ser un centaure, meitat home meitat cavall. O també podria ser un tritó, el Déu de les profunditats marines.

Si es confirma això, seria una de les principals restes escultòriques trobades a Catalunya en els últims vint anys.


Podeu veure el vídeo clicant el següent enllaç, ja que de moment no és accessible el codi per inserir-lo al nostre bloc.


Notícia extreta de la pàgina web de tv3
Mireia Vidal
4rt ESO

REOBREN LES TERMES DE DIOCLECIÀ A ROMA


Les Termes de Dioclecià, a Roma, han reobert al públic després de trenta anys de restauració. La sala que s'ha obert és l'anomenada Aula X, una de les més grans d'aquestes termes.

La seva funció encara no està clara, però es creu que tenia molta importància per les dimensions i la ubicació, al centre d'aquests banys construïts al segle IV d.C. El pas del temps havia deteriorat l'estructura dels murs i de la gran cúpula, que s'han restaurat amb materials i tècniques tradicionals. Ara a la sala s'hi exposen vestigis d'arquitectura pública i funerària de l'antiga Roma.















Aula X de les Termes de Dioclecià, a Roma

Notícia extreta de la pàgina 3cat24.cat

Mireia Vidal
4rt ESO

24 de novembre del 2008

PSIQUE I CUPIDO


Aquí teniu tres vídeos de dibuixos que expliquen la història de Psique i Cupido.






ULISSES I LES VAQUES SAGRADES DEL DÉU SOL


ULISSES I LES VAQUES SAGRADES DEL DÉU SOL

Ulixes boues, qui Deo Soli sacrati erant, occiderat.

Deus saeuissimam procellam nautis impiis emisit eorumque naues in fluctibus mersit.


Omnes perierunt praeter Ulixem, qui enatare potuit atque in insulam Ogygiam peruenit.


Ulisses va matar les vaques, que eren consagrades pel déu Sol i el déu va llençar una tempesta severíssima als mariners despietats i va enfonsar al riu. les seves naus. Tots van morir excepte Ulisses, el qual va poder sortir nedant i arribar a la illa Ogiga.

23 de novembre del 2008

PSIQUE I CUPIDO

Aquí us deixem el power point que hem fet sobre Psique i Cupido. Esperem que us agradi.



Jonatan Martínez i Eric Zaidi
4rt ESO

21 de novembre del 2008

LA LLEI INNATA



















Hola grieguitus/ae, llatins i llatines :)
L'altre dia li vaig comentar a la Majka que el meu germà em va portar el nou CD d'Extremoduro...i (misteriosament) la portada està en llatí! És un text de Ciceró. Així que aquí us deixo el text perquè és, realment, bonic :)

P.D: per si de cas, poso també la traducció:) Tot i que, si us animeu a traduir-la, millor!

Traducció:

"EXISTE, DE HECHO, JUECES, UNA LEY NO SÓLO ESCRITA, SINÓ INNATA, LA CUAL NO HEMOS APRENDIDO, HEREDADO, LEÍDO, SINÓ QUE DE LA MISMA NATURALEZA LA HEMOS AGARRADO, EXPRIMIDO, APURADO. LEY PARA LA QUE NO HEMOS SIDO EDUCADOS, SINÓ HECHOS: Y EN LA QUE NO HEMOS SIDO INSTRUIDOS, SINÓ EMPAPADOS."

Raquel Fernández

2n Bat

19 de novembre del 2008

TROIA.

Classiquerus!
Avui tenim convidats, alumnes de 2n d'ESO, que cursen una assigantura optativa sobre mites, història i pel·lícules referents al món clàssic.
Unes companyes de 2n d'ESO (el grup de les troianes) han creat i editat un vídeo, que resumeix la història de la guerra de Troia, segons la pel·lícula dirigida per Petersen. Tenim l'honor que aquest meravellós vídeo ha caigut en les nostres mans.
La presentació que van fer a classe, sobre mite, història i relació amb la pel·lícula, va ser excel·lent! Ens van transportar a un telenotícies que tenia per convidats a Homer, Heinrich Schliemann (descobridor de les runes de la llegendària Troia) i al senyor Petersen (salvant les distàncies). A part d'entretinguda, va ser interessant i d'un contingut exquisit. Aviat en tindrem fotos.
Us felicito, noies (a part de posar-vos un 10 com una catedral). Seguiu així, amb aquesta dedicació i arribareu allà on voldreu.
PD: Haureu de perdonar les petites faltes d'ortografia (sobretot en els noms propis), però hem de tenir en compte que modificar aquest vídeo a aquestes alçades és àrdua tarea, només per grabar un canvi, el programa triga 4h!




Video thumbnail. Click to play

Click To Play


18 de novembre del 2008

CANÇÓ GREGA


Aquí us deixo una cançó grega. La cantant, una dona de nom impronunciable (Eleftheria Arvanitaki), està acompanyada d'un grup de músics excepcionals (lamentablement, no he trobat el seu nom enlloc).

Així doncs, proposo un concurs: a veure qui és capaç de trobar la lletra EN GREC i traduir-la! (o trobar la traducció, que serà més senzill). El que ho aconsegueixi es guanya un positiu, sé que la Majka i la Montse hi estaran d'acord.

Doncs ja està, no us entretinc més...


Michele Puddu
2n bat

L'HIDRA DE LERNA


http://israelnava.com/filosofiadigital/wp-content/uploads/2008/05/gustave_moreau-hidra-de-lerna-fdr.jpg


‘Η Λερναία ὕδρα δ’ἐξέβαινεν ἐις τὸ πεδίον καὶ τὰ βοσκήματα καὶ τήν χώραν διέφθειρεν. Εíχε δὲ ἡ ὕδρα ὑπερμέγεθες σῶμα καὶ κεφαλὰς ἐννέα, τὰς μὲν ὀκτὼ θνητάς, τὴν δὲ μέσην ἀθάνατον.


APOL·LODOR. Biblioteca II 5, 2.


‘Η Λερναία ὕδρα δ’ἐξέβαινεν ἐις τὸ πεδίον καὶ τὰ βοσκήματα καὶ τήν χώραν διέφθειρεν.

Traducció: L’hidra de Lerna va sortir cap a la plana i als ramats i va devastar la regió.

‘Η Λερναία ὕδρα fa de subjecte del verb ἐξέβαινεν (3ª persona del singular del Pret. Imperfet d’Indicatiu actiu (έβαινω)) i té un CC que és ἐις(prep.) + τὸ πεδίον(ac.pl.n).
καὶ és una conjunció copulativa que ajunta les dues oracions. τὰ βοσκήματα i és un CD del verb ἐξέβαινεν. Finalment tenim un altre καὶ que té un subjecte el·líptic que és Η Λερναία ὕδρα on el verb és διέφθειρεν (3ª persona del singular del Pret. Imperfet d’Indicatiu actius (δια + φθειρω)) i té un CD que és τήν χώραν.

Εíχε δὲ ἡ ὕδρα ὑπερμέγεθες σῶμα καὶ κεφαλὰς ἐννέα: τὰς μὲν ὀκτὼ θνητάς: τὴν δὲ μέσην ἀθάνατον:

Traducció: I la hidra tenia un cos enorme i nou caps, per una banda vuit mortals, i per altra banda un immortal.

El subjecte d’aquesta frase és ἡ ὕδρα on el seu verb és Εíχε (3ª persona del singular del Pret. Imperfet d’Indicatiu actiu (Εχω)) el qual té un CD que és σῶμα que per si mateix porta un adjectiu qualificatiu ὑπερμέγεθες. Tot seguit trobem un καὶ que ens ajunta un altre CD κεφαλὰς amb un det. Numeral ἐννέα, del verb Εíχε.
Tot seguit trobem una oració entre comes la qual conté un CD τὰς θνητάς separat per una partícula correlativa μὲν i un det. Numeral ὀκτὼ que complementa el CD.

I finalment, acabem el text amb una frase que conté un CD τὴν ἀθάνατον també separat per una conjunció δὲ que junt amb la partícula μεν fa una correlació; i un det. numeral μέσην que acaba complementant el CD.

Sandra Rodríguez
2n Bat

COMENCEM A PARLAR LLATÍ

Nois i noies de 4rt d'ESO, comencem per mirar aquest vídeo i anirem aprenent llatí.

LA ROMA ANTIGA A GOOGLE EARTH

Mireu aquest vídeo de la Roma antiga.



14 de novembre del 2008

L'EVOLUCIÓ DEL LLATÍ

Què és la llengua?
Si mai heu pensat en aquesta pregunta, us haureu adonat que és difícil de respondre. De forma convencional, tots sabem què és, però, com pot ser que una cosa inerta, que estudiem als llibres, que queda escrita, evolucioni? Doncs, perquè, senyors, la llengua és VIVA! Creix, evoluciona, revoluciona, corre, va d'un lloc a l'altre del món, es modifica, rectifica... i ho fa des de petits fonemes fins a grans expressions!


És per això que l'hem de cuidar, l'hem d'estimar i respectar. Sí, sí, heu llegit bé! Això és el que hem de fer. Diuen els sabis que conèixer és estimar, doncs, us convidem a conèxier la vostra llengua i els seus orígens i, per què no, els orígens dels orígens. De la mateixa manera que tots tenim la nostra pròpia història i els nostres avantpassats (i aquests les seves pròpies històries), la llengua també. Aquí els teniu, i de passada aprofitem per presentar-vos aquesta nova eina per fer exios cronològics, per gentilesa de Michele Puddu.


SENTENTIAE III

Ab ovo: Locució que, literalment, significa "des de l'ou", i amb un significat més ampli, "des de l'inici". Metàfora utilitzada per Horaci en la seva Ars Poetica (i posteriorment utilitzada per músics de totes les generacions, entre molts altres usos).

Amor omnia vincit : "L'amor ho guanya tot". Virgili ho escrigué a les Èglogues. Audaces fortuna iuvat: "La fortuna és favorable als audaços". Apareix en Virgili, en Ciceró i en Ovidi.

Cogito ergo sum: Descartes (Principia Phillosophae 1, 7:10). "penso, així doncs, existeixo" (o, segons es prefereixi, "penso, i com a conseqüència existeixo").

Do ut des: "Dono per a que tu em donis". És a dir quid pro quo.

In dubio pro reo: Aforisme jurídic que significa "davant del dubte, a favor de l'acusat".

Nosce te ipsum: versió llatina d'una de les inscripcions del temple de Delfos. En grec escrit s'assembla una mica a això: yvwol oeolutòv . "Coneix-te a tu mateix".

Sursum corda!: Expressió llatina que es deia a missa. "Amunt els cors!".

Vade retro!: "torna-te'n enrere!" Surt a pel·lícules que van sobre exorcismes.

Veni, vidi, vici: Atribuïda a Cèsar per Suetoni; en teoria, Cèsar ho va dir després d'acabar una de les seves conquestes: "vaig venir, vaig veure, i vaig vèncer".

Michele Puddu
2n batX

11 de novembre del 2008

NAIXEMENT DE VENUS

A les classes de llatí hem estudiat diversos temes mitològics i la seva plasmació a l'art. Nosaltres hem treballat el Naixement de Venus de Sandro Botticelli, un pintor molt conegut.

Us deixem veient el vídeo, esperem que us agradi molt.









Andrea Padilla
Judit Vàzquez
4rt ESO

LES TRES GRÀCIES

A classe de llatí estem treballant el tema de l'amor en la mitologia. Cada grup d'alumnes hem treballat un quadre diferent relacionat amb el seu mite. Nosaltres, hem buscat tots els quadres de Les Tres Gràcies amb el mite corresponent.

En el següent vídeo podeu informar-vos sobre el mite i les característiques dels diversos quadres.

Esperem que us agradi!





Elena Martinez
Mireia Vidal
4rt ESO

EL NAIXEMENT DE VENUS

Treballant l'amor en la mitologia..... El quadre que a nosaltres ens ha tocat treballar ha sigut el Naixement de Venus de Sandro Botticelli. En aquest Power Point hi podreu veure un resum del treball que n'hem fet.




Berta Broch
Duna Bosch
4rt ESO

10 de novembre del 2008

VENUS I ADONIS

La Cinta i l'Aina de 4t hem penjat el powerpoint sobre Venus i Adonis. En el powerpoint es pot veure el mite de Venus i Adonis i quadres que es van pintar sobre el mite. Esperem que us agradi.



Aina Gràcia
Cinta Puigdomènech
4t ESO

OBAMA / AMABO


Mireu aquests dos vídeos que comparen la cultura americana amb l'imperi romà.






I observeu també el que diuen aquestes samarretes que varen fer servir per la campanya electoral.









A la primera samarreta hi ha un una figura retòrica. Si us hi fixeu hi ha escrit el nom del candidat nordamericà al revés. Escriviu en els comentaris de quina figura retòrica es tracta. Us dono una pista: P_ _ _ _ _ _ _ M .


La segona samarreta porta un vers d'un autor clàssic romà molt famòs, però li han canviat un mot. Investigueu de quin autor es tracta i cerqueu el vers llatí original. Escriviu a l'apartat dels comentaris el nom de l'autor, l'obra i el vers.



9 de novembre del 2008

LLATINISMES


LLATINISMES III

Accèssit: <accedo, "apropar-se" Premi atorgat en un concurs, un cop donats els primers premis, a obres de prou qualitat.

Confer (cf*): <confero, "comparar" comparar. *: Abreviació utilitzada per a citar textos.

Dèficit: <deficio, "Mancar" Mancança, normalment en termes econòmics.

Dixit: Ho va dir de manera magistral (p.ex. Sòcrates dixit).

Hàbitat: <habito "habitar" Medi natural on viuen els éssers vius.

Miserere: El Salm V de la Bíblia comença amb aquest mot.

Placebo: <placeo "donar plaer". Fals medicament, elaborat de manera que tingui el mateix aspecte que un medicament determinat però que només conté productes innocuus, administrat amb l'objectiu de tranquilitzar psicològicament el pacient.

Superàvit: <supero "sobrar" Sobrant, excés... normalment, pel que fa a l'economia.

Veto: <veto. "Vetar" Dret que té algú per a oposar-se a l'adopció d'una resolució.


Michele Puddu
2n Batx

TIT LIVI - LITUS LIVIUS























Tit Livi- Titus Livius (Pàdua 59 aC - 17 dC). Va ser un historiador romà que va viure a Roma, es va interessar per l'art de parlar en públic i la filosofia. Va escriure diàlegs morals. Va escriure 142 llibres sobre la història de la fundació de Roma. El llibre més destacat i més important es diu Ab Urbe Condita que significa "des de la fundació de la ciutat". Eren compresos per l'origen del segle IX dividits en dècades, plecs de deu llibres. Al llarg de la història n'han sobreviscut 35 llibres. Les característiques principals de la seva obra són l'ús de paraules poètiques i tenir una sintaxi més lliure que no pas altres autors de la seva època. Ha estat admirat en moltes èpoques i molts períodes, per tant a servit per poder traduir l'obra en diverses llengües.

Cinta Puigdomènech
4rt ESO

HISTÒRIA DE ROMA








Aquí teniu dos vídeos sobre la història de Roma. Ens pot servir per estudiar millor l'examen.

ROMA, ABANS I ARA


Aquí teniu un petit tast de l'evolució de la ciutat de Roma amb el pas dels segles. És breu, però alliçonador.



Jony Martínez
4rt ESO

5 de novembre del 2008

ROMA, MESTRESSA DE MIG MÓN


Conquesta d’Itàlia


Després d’haver aconseguit la regió del Laci, els romans van voler anar conquerint tota la península Itàlica. Algunes s’unien de manera pacifica però d’altres havien d’utilitzar la força. Un cop conquerit al centre van seguir per el nord conquerint la regió d’Etrútria, i a continuació van derrotar la regió dels samnites. Encara els quedava la regió del sud que rebia el nom de Magna Grècia i que estava formada per colònies gregues que havien fundat per establir tractes al llarg de la Mediterrània, la Magna Grècia va ser conquerida quan van derrotar la ciutat amb més poder de la península Itàlica.




El domini de la mediterrània. L'organització en províncies

Roma va voler ser la ciutat més poderosa de la Mediterrània. En aquella època Cartago exercia el poder militar i comercial a la Mediterrània occidental. Tant Roma com Cartago volien dominar la Mediterrània, i així van començar les guerres Púniques, que per els romans va ser el primer conflicte fora de les seves fronteres. Aquestes guerres van tenir diverses fases:

- Primera Guerra Púnica: Els romans vencen i s’apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya.
- Segona Guerra Púnica: Els romans vencen i s’apoderen de part de la península Ibèrica.
- Tercer Guerra Púnica: Destrucció de Cartago i conquesta romana al nord d’Àfrica.

Roma es trobava en una nova situació i desconeguda. Van donar nom de províncies als seus nous territoris, a cadascun enviava magistrats, un mena de funcionaris que controlaven políticament, administrativament i militarment aquest territori allunyat de Roma. Aquests magistrats seguien les lleis de Roma i recaptaven impostos i procuraven tenir la província pacificada. Durant la república va anar creixent de manera gradual ja que es va apodera de gran part de la Mediterrània oriental i occidental. Cada província rebia un nom relacionat amb Roma, era la primera divisió dels territoris. En totes les províncies els romans van deixar la seva empremta, com la llengua, l’arquitectura, el nom de les ciutats, etc. És una de les herències més fortes, ja que moltes de les restes les podem observar encara.



Expansió durant l’Imperi

L’imperi comprèn des del 27 a.C fins al 476 d.C. , va començar amb l’emperador August i va seguir amb l’onda expansionista dels anteriors governants. Sota August es van unir territoris orientals i es van estabilitzar i reorganitzar les conquestes occidentals. Van acabar la conquesta del nord d’Hispània amb les operacions militars contra els càntabres i els àsturs i es va dividir Gàl·lia en quatre parts. La divisió en províncies va ser improvisada, ja que en la república i amb August es va veure en l’obligació de reorganitzar per fer més eficaç el govern. També els successors d’August van ampliar territori de Roma cap al centre i el nord d’Europa. Els avantatges militars contrastaven amb les dificultats per mantenir la pau i l’estabilitat entre les províncies que eren molt diferents. Aquest fet va posar fi a les conquestes a l’època de l’emperador Trajà, un emperador d’origen hispà que va governar del 98 al 117 d.C.. L’exèrcit romà es va dedicar a mantenir les fronteres pacificades. Els successors de Trajà tenien més intenció de mantenir el territori a conquerir-ne més, per això van enfortir les fronteres anoment-les Limes.



Eix cronològic de la formació de Roma

Aquí teniu una exercici:

Heu de buscar vuit províncies conquerides durant la República.


Andrea Padilla
4t ESO

EL CULTE ALS MORTS


El culte als morts


El culte als morts de grecs i romans vindria a ser el mateix. Els ritus funeraris s’iniciaven el dia de la mort: les dones rentaven el cadàver, li posaven perfums, el vestien de blanc, el cobrien amb un llençol deixant la cara descoberta i l’adornaven amb flors.

Un cop preparat, es col·locava el difunt al rebedor de la casa perquè familiars i amics l'acomiadessin, les dones vestien amb robes negres i cantaven planys. En algunes èpoques es solia posar una moneda a dins de la boca del mort, la qual havia de servir per pagar el viatge a Caront, el barquer que transportava les ànimes a través de la llacuna Estígia, algunes vegades també s'hi posava un tortell per distreure i amansar a Cèrber, el gos de tres caps que vigilava l'entrada dels inferns.










Cèrber


Caront

La curiositat de la moneda a la boca s'entèn perquè en l'antiguitat a Grècia hi havia el costum de fer servir la boca com a moneder!

Al dia següent abans de l'alba començava la comitiva fúnebre, en el mateix llit on havia sigut exposat el difunt el dia anterior, era transportat per diversos homes o en un carro fins al cementiri. Darrera d'aquest hi anava una dona amb un got per a libacions seguida dels homes i després les dones.
La processó acompanyava el cos fins al cementiri o necròpolis, que es trobava als afores de la ciutat. Generalment eren construïts a prop dels camins, per tal que els viatgers, en passar-hi, d'alguna manera recordessin els difunts. Els cossos, o bé eren incinerats, o posats dins d'una caixa de fusta o fang.

Necròpolis a Son Real, Mallorca

Vora del cadàver es col·locaven objectes com armes, gots de ceràmica, joies, joguines... Aquestes són les que actualment donen pistes als arqueòlegs d'ara sobre l'edat, el sexe o la condició social del difunt. Un cop els cossos eren enterrats, a sobre del túmul de terra que els cobreix, s'hi posava un monument funerari, podia ser o bé una columna, una escultura, una estela amb un relleu o una inscripció... Es feien ofrenes d'aliments, perfums i libacions.

Quan els familiars i amics tornaven cap a casa es purificaven rentant-se tot el cos i celebraven un banquet. L'endemà purificaven també la casa.

Calia commemorar la mort el tercer, novè i trentè dia després dels funerals, amb libacions, sacrificis i banquets. La família tenia cura de les tombes i celebraven ritus anuals en l'honor dels difunts, d'aquest manera els esperits no perseguissin es vius com a espectres. Cada aniversari anaven a visitar la tomba, com es fa actualment el dia de Tots Sants, una tradició que es va perdent amb el pas del temps.

No era gaire definida la idea que els grecs d'època clàssica es feien de la vida després de la mort. Les ànimes dels morts eren enteses com unes ombres.

Aquestes rebien el premi d'una eternitat feliç o tot al contrari segons el comportament que hagués tingut el difunt en la vida terrenal.

En canvi, en el culte romà existien diferents tipus d’ànimes: els Mans (els bons) eren les ànimes dels avantpassats, els Lèmurs, també eren esperits dels morts però malvats i les Larvae, uns esperits malignes, aquestes es rel·lacionaven amb les ànimes dels humàns malvats els quals turmentaven fins a causar-los la bogeria.

Andrea Soto

1r Batx

4 de novembre del 2008

PROMETEU REGALA EL FOC ALS HOMES


Prometeu, detall; Puvis de Chavannes, Pierre; 1896, Barnes Foudation, Merion, EEUU.
PROMETEU REGALA FOC ALS HOMES

ὁ Προμηθεύς κλεπτει Ἠφαίστου και Ἀθηνας την ἐντεκνον σοφίαν συν πυρί -
ὁ Προμηθεύς fa de subjecte del verb κλεπτει (3ª ps. del present d’indicatiu actiu (κλεπτω)) i té un CD que és την ἐντεκνον σοφίαν i un CC συν πυρί. El Ηφαίστου και Αθηνας són dos genitius units per la conjunció καὶ que fan de CN de σοφίαν.

Traducció:
prometeu roba l’habilitat del coneixement d’Efest i Atenes amb el foc.

Ἀμεχανον γαρ ἤν ἀνευ πυρος […] καὶ οὕτω δη δωρειται ἀνθροπῳ.
Ἀμεχανον és l’atribut del verb ἤν ( v.εἰμὶ 3ps Imperfet). També hi ha un CC ἀνευ πυρος. Després trobem la conjunció que ens marca la separació de dues oracions, οὕτω que és un adverbi, δη que és una partícula que si no fos perquè més endavant té l’altra part (μεν), no la traduiríem. δορειται és una 3a persona del singular del present indicatiu en veu mitja, ve del verb δορεω i té un CI que és ανθροπῳ.

Traducció:
Ja que això era impossible sense el foc, i així l’ofereix a l’home.

Την μεν συν περί τον βίον σοφίαν ἀνθροπος ταυτη εἰχεν, την δε πολιτικην οὐκ εἰχεν, ἢν γαρ παρα τω Διι.

Την μεν συν περί τον βίον σοφίαν és una construcció complexa ja que és un CD que al mig té un CN format per περί τον βόν, que complementa σοφίαν, però que podria fer de CC. El subjecte d’aquesta oració és ἀνθροπος i el verb (3ps, imperfet del verb εἰχενἐχω).
El την δε πολιτικην és un altre CD però que complementa a l’altre εἰχεν .
Per últim hi ha el ἤν que té un CC, precedit per una preposició, que és παρα τω Διι

Traducció:
Certament, l’home tenia el coneixement sobre la vida, però no (el) tenia (sobre) la política ja que estava prop de Zeus.

s’ha d’aclarir que no es podia tenir el coneixement sobre la política, és a dir, sobre com governar a la polis, si estaves a prop dels déus ja que representava que això ho feien ells.

PLATÓ. Protàgoras 321 d.

Prometeu era un dels titans, una raça de gegants que, segons la mitologia grega, va dominar la Terra al principi dels temps. Sentia molta simpatia per la raça humana i tenia, com el seu nom indica ("el previsor"), una gran astúcia; potser per aquest motiu va atrevir.se a robar el foc als Déus, per lliurar-lo a l'home. El cas és que no només va lliurar el foc, sinó que, com Plató ens explica, el foc representava les flames de la intel·ligència.

El càstig no va ser passat per alt i va ser condemnat a passar tota l'eternitat lligat a una roca, on era visitat cada dia per una au sapròfita que s'alimentava del seu fetge, aquest tornava a regenerar-se cada nit.

3 de novembre del 2008

AIXÒ ÉS TROIA!!

Bé, per fi m'animo a penjar alguna cosa... La veritat és que és una petició especial del meu germà, però bé... La cançó que penjo és més o menys la història de Troia, feta per Tierra Santa (i després versionada per Mägo de Oz).

Aquí us la deixo! :)




LA VIL·LA CASALE I ELS SEUS MOSAICS





VILLA CASALE

La Vil·la romana del Casale és una vil·la romana que es troba a prop d’una vila anomenada Piazza Armerina, situada a la província d’Enna, al sud de Sicília, on es troben les restes d’aquesta vil·la.



Es va construir a finals del segle III per un dels emperadors que va governar l’imperi romà entre el 286 i el 305, i el 307 i 308 anomenat Maximià. És la seva segona residència, tot i que no hi habita permanentment. La va ocupar fins l’any 1160, on es va devastar per un incendi i després va quedar sepultada a causa de la pluja. A l’any 1812, es torna a descobrir aquesta mateixa propietat, però com una casa amb una superfície de 3500 m2 i distribuïts en diverses plantes. Al 1929 es va restaurar el primer mosaic, i al 1954 els treballs es van acabar definitivament.

Des del 1997, aquesta Vil·la va formar part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Es molt famosa per la seva col·lecció de mosaics que es troben conservats gràcies a una capa de fang, que és un producte de la inundació antiga.

La distribució de la Villa Casale

L’entrada principal anava a parar a un gran pati, d’on es passava a un gran peristil en el que al voltant es trobaven les habitacions dels hostes i les dels propietaris. També, hi havia una basílica on es feien les reunions i les recepcions oficials. A més, disposava de termes amb el seu gimnàs, de sales del servei i de sales de música.
Aquesta mansió està tota decorada per uns mosaics policroms. Són de diversos temes, on es representa el realisme i el seu dinamisme, que fan que siguin unes obres d’art sensacionals. Hi destaquen els mosaics de grans escenes de caça animades per un gran moviment, escenes de carreres de quadrigues pel gran circ de Roma, i escenes íntimes com les de les deu noies en biquini realitzant exercicis físics.



Plànol de la Villa Casale




L’ àrea pública:
-Passejos
-Espai d’audiència (basílica)
-Termes

L’ àrea del convidat:
-Saló
-Habitacions dels hostes

L’ àrea Domèstica:
- Cuina
- Habitacions

L’àrea privada:
- Els espais privats de l’home de casa
- Els espais privats de la família
- El menjador principal i d’altres més petits.
- Salons, passejos i àrees permanents.

Vegeu com era una vil·la romana:




MOSAICS


Les deu noies en biquini

El mosaic de les deu noies en biquini es troba situat a la Sala del Dieci Ragazze. (Sala de les deu dones). Va ser trobat per mitjà d’una excavació arqueològica del xalet antic romà anomenat Piazza Armerina, a Sicília. En aquest mosaic es representen a les dones fent exercici físic, ja sigui per mitjà d’una pilota de voleibol o altres objectes, o per mitjà d’una carrera, per tal de guanyar una competició atlètica. Una d’elles ja demostra la victòria portant una corona al cap. Representen una escena eròtica, ja que demostren a deu dones realitzant activitats amb roba similars als biquinis actuals.



Ulisses i Polifem

El viatge mític de l'heroi Ulisses al seu retorn a Ítaca des de Troia, està marcat per un conjunt d’aventures fantàstiques recollides a l’Odissea d’Homer. D’aquestes, una de les més importants és la trobada amb Polifem, aquell ésser salvatge amb un sol ull en mig del front que vivia en una illa llunyana i que era fill de Posidó. Segons la història que es representa, en el viatge de tornada de Troia, Ulisses va arribar a una illa, on els seus companys van ser capturats per Polifem. A la nit, ell va emborratxar l’ésser salvatge, i en aquell moment, Ulisses el va deixar cec amb una estaca. Tots els seus companys i Ulisses van marxar disfressats d’ovelles, i tots els altres companys de Polifem, en saber que no passava res, van pensar que Polifem es trobava bé, i que ningú li havia fet mal. Per mitjà d’aquest fet, els companys d’Ulisses i ell mateix, van quedar lliures. És per això que Ulisses era perseguit pel déu del mar, Posidó, pel fet que havia deixat cec el seu fill Polifem. En l’escena d'Ulisses i Polifem, el tema que ens presenta de la mitologia grega és Ulisses derrotant i guanyant el salvatge i monstruós Polifem.
















La gran cacera


És un dels grans mosaics de Piazza Armerina. Aquest mosaic, de 65,93 metres de longitud i de 5 d’amplada Es representa la caça de bèsties salvatges i la captura d’animals terrestres i aquàtics com tigres, lleons, estruços, panteres, antílops o elefants, que realitzaven l’exhibició de lluita contra els gladiadors, ja que eren destinades als jocs de l’amfiteatre de Roma. Tot i així, cap animal acaba mort.



Elena Martínez
4rt ESO

1 de novembre del 2008

LA COMÈDIA A ROMA



La comèdia a Roma no es pot considerar un gènere original, sinó que està profundament influït per la comèdia grega i per autors com Menandre. La comèdia romana que va tenir més èxit és la que es coneix amb el nom de palliata, és a dir que tractava de temes situats en ambient grec.

Els principals autors de comèdies a Roma van ser Plaute i Terenci; del primer se’n conserven unes 21 obres i del segon, sis. Com a exemples característics podem citar la Comèdia de l’olla, Els bessons, El Soldat Fanfarró

Els personatges principals de la comèdia són els esclaus murris que malden per solucionar els enamoraments dels seus amos i arravatar als alcavots les noies amb què funciona el seu negoci. Altres personatges són el del soldat fanfarró i cregut, o el dels vells, que solen ser massa rígids en l’educació dels fills, encara que de vegades tenen un gran interès per les jovenetes. Les dones normalment fan un paper passiu o secundari.

El llenguatge de la comèdia és popular, tret de la gent del carrer, de manera que la llengua de la comèdia és especialment en el cas de Plaute, la que parlaven els romans dia a dia.

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts