27 de desembre de 2009

EL CANT DE LA SIBIL·LA

Què és la Sibil·la?

La paraula Sibylla (Σίβυλλα) deriva de Διὸς i βουλή i vol dir "consell de Zeus",i constitueix un personatge de la mitologia grega i romana.

Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats - A través de complexos ritus - per a conèixer l'esdevenidor. Aquest personatge mitològic és el que es basen els cants nadalencs que porten el seu nom.

Què és
el cant de la Sibil·la?

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca i l'Alguer la nit de Nadal.


Cant de la Sibil·la a la Bonanova, amb Maria del Mar Bonet.


Es té notícia de la seva interpretació durant
l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 22 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.


Aquesta composició fou declarada bé immaterial d'interès cultural per acord del Ple del Consell de Mallorca de 13 de desembre de 2004.

Aquí podeu trobar més informació i fins i tot escoltar el cant.

Quin objectiu té aquest cant gregorià?

Serveix per a commemorar el naixement de Jesús. El cant
de la Sibil·la és un dels moments més emotius d'aquesta celebració. El cant profetitza la fi del món i constitueix una gran cerimònia protagonitzada, generalment, per un jove de veu blanca, vestit amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un barret i en les mans una gran espasa.


El cant de la Sibil·la

(Popular mallorquina)

El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel davallarà,
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Après vindrà, terriblement,
lo Fill de Déu Omnipotent:
de morts i vius judicarà;
qui bé haurà fet, allí es veurà.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats, posseïu
el regne que us està aparellat
des que el món va ésser creat.
Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, an el torment;
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Humil verge qui haveu parit
Jesús infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.



Aquí us penjo un vídeo on podeu veure en què consisteix aquest cant tan peculiar.






Jonatan Martínez
1r batx

23 de desembre de 2009

BARCINO

Els passats dies 1, 2 i 3 de desembre, es va celebrar el XIè Congrés d’Història de Barcelona. Aquest any portava el títol de La ciutat en xarxa, i tracta sobre les noves aportacions que estan redibuixant la imatge de la Barcelona romana: una muralla cívica simbòlica, uns espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager o territori agrícola, que arribaria fins a Martorell i dividit en parcel·les.

Ricardo Mar, investigador del Seminari de Topografia Antiga (Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica), hi ha presentat destacades novetats a partir del treball de modelat de la ciutat que ha iniciat el seu equip:

  • La reconstrucció hipotètica de la monumental porta de mar, a l’actual carrer Regomir, i de les dues illes que se situarien darrere el temple d’August.
  • La reinterpretació del que s'havia considerat un castellum a favor d'unes termes públiques adossades a les muralles del segle I i englobades dins la muralla només al segle IV.

Eduard Riu-Barrera, funcionari del servei de Patrimoni de la Generalitat, ha ofert una reinterpretació de la construcció d’una potent muralla al segle IV que va permetre a la ciutat sobreviure de l'enfonsament de l'Imperi Romà. Aquesta seria la imposició del poder imperial que va arrasar suburbis i monuments funeraris de les grans famílies al fortificar la regió que controlaven el pas dels Pirineus.

A la pàgina web del diari El Periódico, podem trobar una notícia relacionada amb aquest congrés. Al web hi ha els plànols de la ciutat.

Mireia Vidal
1r batx

21 de desembre de 2009

MÓN CLÀSSIC I PUBLICITAT (11)

Hola clàssics!

Aquesta setmana us posaré una endevinalla, m'haureu de dir el nom d'un rellotge.
És una deessa molt bella, normalment se la representa amb un aire seriós, però també cal dir que apareix amb un casc al cap i un escut a la mà, qui és i quina relació té amb el rellotge?

Primer heu de posar les vostres respostes sense verificar i després posar les solucions un cop ja hagueu buscat la resposta.


Ànims!


Cristina Pacheco

2n batx

20 de desembre de 2009

OLYMPUS

Olympus, es tracta d' una companyia japonesa especialitzada en òptica i imatge.



Des de l'olimp ens vénen les càmeres


Olympus va ser fundada en 1919, i la seva seu social es troba a Tòquio, Japó.



Com a curiositat, segons un estudi de fotografia digital diu, Olympus és una de les cinc principals marques de càmeres digitals de tot el món.


Ara bé, quina relació creieu que hi ha amb les clàssiques? Creieu que gràcies a la relació amb les clàssiques augmenta el nombre de vendes del producte?

Jonatan Martínez
1r batx

19 de desembre de 2009

HABITATGES ROMANS


En l'època clàssica, hi havia quatre tipus bàsics d'habitatge segons el nivell econòmic del propietari i segons si la casa estava situada al camp o a la ciutat.

La domus, la casa senyorial:
Encara que una minoria de les famílies romanes podien viure en una casa així, era la casa típicament romana. De tota manera la seva grandària i el luxe depenia molt del nivell econòmic que tenia la família propetària. La domus tenia normalment un pis, com a màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. Tota la claror entrava pel centre, per l'atri o el peristil. Aquesta casa estava dividida en les següents parts:

- L'entrada principal, que tenia un uestibulum anterior a la porta que donava a un passadís anomenat fauces.

- L'atrium era la primera cambra que es trobava, era el centre de la casa i de la vida familiar. Estava cobert per un sostre amb una gran abertura, anomenada compluuium, que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja al impluuium, una bassa rectangular que la recollia i la feia passar a una cisterna soterrània. Un pou al costat permetia treure l'aigua.

- El tablinum estava darrera
de l'atri separats entre si per una cortina o una fusta. Era el despatx del cap de la familia, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.

- Els cubicula,dormitoris, estaven situats als costats de l'atri.

- Les habitacions que donaven
a l'exterior eren llogades pel propietari de la casa per ser utilitzades com tabernae, botigues.

- Moltes cases tenien u
n hortus, jardí, a la paret posterior.











A partir del segle II, gràcies a les riqueses aportades per l'expansió mediterrània ,les domus es converteixen en grans mansions: la part de davant queda aparantment com estava abans, seguint la forma d'una antiga casa itàlica, però la part posterior s'allarga amb noves parts segons el model de la casa grega. El centre de la casa, que abans era l'atri, es trasllada al tablinum i al peristil, i apareixen nous espais especialitzats com el triclinium i la cuina.

- El triclinium, el menjador, va ser introduït amb el cos
tum grec de menjar ajugat. En algunes cases hi havia més d'un, un que donès fora per l'estiu i un més protegit del fred per l'hivern.
- La cuina, culina, i la comuna, latrina, no tenien un emplaçament fix. La comuna podia trobar-se a la mateixa cuina o al seu costat. Les cases més luxoses fins i tot tenien termes propis.
- El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut amb columnes.

Les insulae, els blocs de pisos:
Aquestes illes de pisos, es trobaven principalment a les grans ciutats com Roma. Eren pisos de lloguers agrupats en illes, insulae.

Podien arribar a tenir fins a quatre pisos, per la qual
cosa eran més altes que les domus. Tot i això, estaven construides amb materials de baixa qualitat, fet que feia que aquests blocs de pisos tinguèssin un gran perill de derrumbació.
Es construien al voltant d'un patit interior que
permitia la ventilació i l'entrada de llum a les habitacions que donaven al carrer.

A la façana que donava al carrer, hi havia molttes finestres i balcons, la qual cosa permitia l'entrada del soroll, cosa que en les cases senyorials no es produia.

Cada pis disposava de poques cambre
s, i a més no tenien un ús fix, les families les utilitzava depenent de les seves necessitats. Els lloguers eran molts cars, i moltes vegades un mateix pis es dividia en dos, cosa que feia que les families encara visqèssin més juntes.
La majoria dels blocs no disposaven d'aigua corrent, per la qual cosa cada familia havia d'anar a buscar l'aigua a la font pública. Tampoc disposaven de comuna, així que havien d'utilitzar la comuna pública.

La villa rustica:
Eren l'edifici central d'una explotació agrícola, el que avui en dia coneixem com el mas. Primitivament nomès era una cabana am
b una sola cambra i un pati amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Posteriorment, es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb usos específics: el menjador, els habitatges dels esclaus, els estables, el galliner, els graners, cellers i altres dependències per guardar les eines necessàries pel treball del camp.
El propietari de la villa, tenia una part arreclada luxosament com a residència de camp.

La villa urbana:

Els propietaris d'aquestes edificacions, teniem més propietats, i per tant mes diners, que els propietaris de les villa rustica, i es feien construir grans mansions en zones de molta bellesa paisatgística. Aquestes vil·les tenien totes les comoditats imaginables, fins i tot disposaven de calefacció. L'estrucutura d'aquestes edificacions era molt variada, cada propietari la feia al seu gust, però principalment si accedia directament pel peristil. Les habitacions s'agrupaven en edificis diferents connectats per passadissos coberts. L'edificació principal estava envoltada d'horts, jardins i fins i tot petits boscos.













Víctor Moreno
2n Batx

18 de desembre de 2009

NIVEA






La coneguda marca de cosmètics NIVEA, té com a origen la paraula llatina Niveus/Nivea/Niveum, que fa referència a la neu o a la blancor d'aquesta.




NIVEA
és una marca alemanya de productes cosmètics fundada per un empresari, un dermatòleg i un químic (els quals van ser els inventors de la primera crema hidratant de la història), el 1911. Es tracta d'una gran marca mundialment dedicada a l'atenció de la pell i el cos. Actualment, NIVEA forma part d'una de les empreses multinacionals més grans del món.





Quina relació veieu entre el significat en llatí i la utilitat d'aquest producte?

Jo crec que potser es refereix al fet que superficialment la neu és blanca, suau, sense imperfeccions i la crema té aquestes característiques també. Vosaltres què en penseu?

Xènia Menéndez
1r batx

17 de desembre de 2009

JOCS MITOLÒGICS




Navegant per el nostre bloc,he trobat una pagina web anomenada Jocs mitològics http://www.culturaclasica.net/cdjuegos/Juegos2.htm que vol que d'una forma dinàmica, ens interessem per el temes mitològics. En aquest web podem trobar informació sobre alguns déus, que després ens serveix per anar a jugar:

Té tres aparts de jocs, que són els següents:

- Els déus i els dies: consisteix en posar els dies de la setmana en set idiomes diferents (castellà,valencià,gallec,francès,italià,anglès i alemany) depenent el déu que hi hagi.

- La metamorfosi de Zeus, en aquest cas a partir de la informació agafada sobre aquest mateix Déu es pot ordenar la metarmorfosi d'aquest.

- Els déus i atributs de cada déu adjudicar-li el símbol que li pertany.

Aquesta pàgina és molt recomanable ja que fa que la mitologia sigui més entretinguda i divertida.

Jèssica Sanguña
1r Batx

16 de desembre de 2009

&.



Hola classiquerus!


Avui navegant per internet i llegint curiositats del món m'he topat amb una noticia que, si més no, és curiosa. Es tracta d'una tipologia que fem servir molt sovint, sobretot per internet. Es tracta de la &!

Si, si, prové del llatí. És datada del segle I dC i va ser creada per Marcus Tullius Tiro amanuense del gran orador romà Ciceró
.

Tiro va crear aquesta lligadura (convinació de dues lletres en un únic grafema)
per tal d'augmentar la velocitat de la escriptura manual.

Per altra banda cal destacar que Tiro va inventar diverses formes d'accelerar l'escriptura, per això se'l considera pare de la taquigrafia.



I ara les meves preguntes són:


1. De quines dues grafies es constitueix la &? De quina paraula llatina es tracta?
2. De quina forma se la coneix generalment? Què significa aquesta expresió llatina?
3. Què vol dir ser 'amanuense' d'algú? De quina expresió llatina prové?


Salut a tothom!
Alexandra Rodríguez (Ex alumna)

15 de desembre de 2009

MÓN CLÀSSIC I PUBLICITAT (10)



Hola Clàssics!

Aquesta setmana va d'esbrinar.


Quina relació pot tenir la revista Audio Clásica i la revista Quo amb el llatí?




Primer poseu el que creieu i, després d'haver-ho buscat, poseu la resposta.

Ànims!



Cristina Pacheco
2n batx

14 de desembre de 2009

EL RAPTE DE LES SABINES


La intervenció de les sabines, de David, Musée d'Orsay, París.

El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma. Segons la llegenda, a la Roma dels primers temps la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú, a les quals va convidar als pobles veïns. Van acudir diversos d'ells, però els d'una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.






Va començar l'espectacle dels jocs i, tal i com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora als homes. Els romans van intentar aplacar a les dones convencent-les de què tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels déus. Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans, als quals van anar acorralant al Capitoli.


Nicolas Poussin, El rapte de les sabines (1634-1635)

Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós combatents per tal que deixessin de matar-se ja que, van raonar, si guanyaven els romans perdrien els seus pares i germans, i si guanyaven els sabins perdrien els seus marits i fills (la guerra havia durat força anys). Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació.



El rapte de les sabines, Giambologna

Podeu mirar aquest vídeo:





Pau Muñoz

1r Batx

13 de desembre de 2009

ELS ALFABETS. L'ALFABET LLATÍ

L'alfabet és un conjunt de símbols (lletres), el codi d'una llengua escrita. És un gran invent cultural per a una civilització ja que et permet escriure tot el que es pot dir. Aquest fet va revolucionar la transmissió de la cultura i la comunicació. Amb això l'escriptura es va tornar popular i va permetre l'inici de la literatura, juntament amb el coneixement de les lleis i la ciència.
Per a cada llengua hi ha el seu codi. A l'antiguitat existien altres sistemes d'escriptura més complexos que l'alfabet.

els alfabets del món


L'alfabet llatí prové del grec mitjançant l'etrusc. El llatí té un signe per a cada so. Constava de 23 lletres majúscules (ja que les minúscules es van començar a utilitzar quan va acabar l'Imperi Romà. Alfabet llatí (majúscules):


A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z


El català utilitza l'alfabet anterior però afegint la j, la w i la u. Moltes llengües d'Europa utilitzen aquest alfabet però amb variacions. També podem trobar a Europa l'alfabet ciríl·lic (segle IX), que prové del grec. Aquest alfabet té més símbols que el llatí. L'utilitzen les llengües eslaves.


Alfabet ciríl·lic

L'alfabet grec correspon únicament a la llengua grega. Alfabet prové del nom de les dues primeres lletres de l'abecedari grec: alfa i beta.


Alfabet grec

Mireu el vídeo següent:




Podríeu dir diversos motius pels quals podem afirmar que l'alfabet és un invent ben útil per la humanitat.

Montse Solà

4t ESO

12 de desembre de 2009

LA FÍSICA A L'OLIMP

Els alumnes de 2n d'ESO de l'optativa de Cultura Clàssica varen organitzar unes olimpíades per la resta de companys de 2n. Varen investigar sobres les olimpíades a l'antiga Grècia: quan van començar, quines competicions es feien, qui podia participar-hi, quin premi rebien els vencedors, a quins déus les dedicaven...

A la classe de Física, amb el Tomàs, van estar treballant els conceptes de velocitat, potència, força, alçada... de manera que, en les diverses competicions que van realitzar, havien d'aplicar-los.

Les proves en què varen paraticipar es basaven en les del pentatló de Grècia: cursa l'estadi, llançament de javelina, llançament de disc i salt de llargada i vàrem eliminar la lluita. Evidentment, varen pensar les adaptacions pertinents per poder fer-ho a l'institut:

  • La cursa a l'estadi va consistir a córrer per la pista, anar i tornar: 100 m.
  • Pel llançament de javelina la Maiè ens va deixar un estri més adequat que una javelina, que podia ser més perillosa d'emprar.
  • Pel llançament de disc, els alumnes van fabricar-ne uns posant 1 kg de sorra entremig de dos plats de plàstic que varen decorar amb motius grecs.
La culminació de tot aquest treball va ser la celebració d'aquestes olimpíades el dia 18 de novembre, de 2/4 de 12 a 2/4 d'1. La veritat és que va ser molt gratificant, tant pels alumnes com pels professors que ho vàrem organitzar. A continuació teniu un vídeo de la jornada, i ho podeu valorar vosaltres mateixos.



10 de desembre de 2009

MAGNO


No sé si coneixeu productes d'ús personal com gel, desodorants o perfums de la marca Magno.




Com a curiositat és que aquest producte clàssic com nosaltres "els clàssics a la romana" tenen facebook http://es-es.facebook.com/pages/Gel-Magno/33672242486 Les clàssiques innoven amb les noves tecnologies, és per això que com diu la frase del nostre blog " Aviat tothom serà clàssic".


La pregunta és quina relació té aquesta marca amb les clàssiques i perquè penseu que existeix aquesta relació.

Jonatan Martínez
1r batx

7 de desembre de 2009

COTXES CLÀSSICS...



Apol·lo, és el déu del Sol, la bellesa, de la música i la poesia tant en la mitologia grega primer, com després en la romana. No ha sigut des de fa uns dies que em vaig adonar de que ja coneixia un cotxe amb referent clàssic... el model del cotxe és Gumpert Apol·lo.




















Quina relació hi pot haver-hi entre el déu clàssic i el model del cotxe? Animeu-vos, que és facilíssim!

També podeu buscar altres cotxes, la marca dels quals té referents clàssics. Ànims!!!

Ivan Linares
1r Batx

6 de desembre de 2009

MÓN CLÀSSIC I PUBLICITAT (9)




Hola Clàssics!

Bé, aquesta setmana us proposo que em contesteu una pregunta. Coneixeu la marca de cervesa Delirium tremens? Expliqueu-me què significa aquesta expressió en català i quina relació pot tenir amb el producte. El dibuix de l'etiqueta us ajudarà.

Ànims!

Cristina Pacheco
2n batx

5 de desembre de 2009

GASTRONOMIA DE LA GRÈCIA CLÀSSICA


Cercant i cercant per la web i coincidint que aquesta setmana eleborem receptes típiques de l'antiga Grècia he trobat una pàgina web que ens pot ser de molta utilitat.

En aquesta pàgina web trobem receptes de Grècia. En aquesta pàgina web hi trobem tota l'historia de la cuina de la Grècia Antiga i receptes típiques de la cuina de la Grècia actual.

Aquestes receptes ens poden servir per la pròxima classe que farem, ja que estic segura que elaborem uns plats boníssims, per llepar-se'n els dits.

A continuació us deixo amb un video d'una recepta típica de Grècia: Spanakopitas, espero que us agradi.







Judith Vázquez
1r Batx

4 de desembre de 2009

ELS CLÀSSICS ALS IOGURTS

Obrint la nevera he vist un altre producte que m'ha fet pensar amb la importància de la cultura clàssica als aliments.

Tan sols l'envàs de iogurt GRIEGO de Danone, es veu un temple grec i al seu interior conté el típic iogurt grec.











4 unitats de ioguts Griego

cliqueu aquí i veureu un estudi d'aquests iogurts i informació que pot ser interessant.


Jonatan Martínez
1r batx

3 de desembre de 2009

SORTIDA AL COSMOCAIXA I ÀGORA




Clàssics!

Aquí teniu el vídeo de la nostra sortida al Cosmocaixa durant tot el matí i a la tarda a veure la pel·lícula Àgora. Va ser un dia ben satisfactori, en què vàrem unificar les ciències i les lletres!!! ja direu què us va semblar.

2 de desembre de 2009

RECURSOS CLÀSSICS: PALLADIUM



La pàgina d’interès clàssic que jo he escollit és Palladium, i és una pàgina web de l’Estat, del Govern d’Espanya (Ministeri d’educcació). En aquesta pàgina web podem trobar tot tipus d’informació relacionada amb la cultura clàssica i amb les llengües clàssiques.


Utilitzar aquesta pàgina web és molt fàcil, té un llarg menú en el qual hi ha diversos temes (sempre clàssics!), per exemple hi ha activitats i exercicis interactius, jocs interactius, informació sobre les matèries de llatí i grec, etc.




M’ha semblat una pàgina bastant interessant tot i que n’he vist d’altres que, en estar estructurades d’una altra manera, fan que tinguis més ganes de visitar-les. Tot i així penso que està molt bé que l’Estat hagi creat una pàgina com aquesta.


Un exercici, per exemple, seria aquest, que consisteix en traduir el text del llatí al castellà.


M'agradaria que la visitéssiu i diguéssiu què us sembla!


Mireia Vidal

1r batx

1 de desembre de 2009

UNA RUTA PER GRÈCIA?


El programa "Callejeros Viajeros" emès cada dilluns a les 22:20 de la nit, ens sorprèn a tots ensenyant-nos un dia a la setmana, tots els països que visiten.

"Callejeros Viajeros" ens ensenyen tots els països acompanyats per un guia que és el seu habitant molt peculiar, perquè es un habitant espanyol que ha marxat a viure al país. L'habitant ensenya la seva forma de vida a la ciutat, ens ensenya des del racó amb més prestigi de la ciutat fins al racó més pobre.

En aquest programa han viatjat fins a Mikonos i Santorini dues de les illes més conegudes de Grècia, on el programa ens ensenya en profunditat aquestes illes.


Judith Vázquez
1r Batx

30 de novembre de 2009

MÓN CLÀSSIC I PUBLICITAT (8)


Benvolguts clàssics,
aquesta setmana us proposo dues endevinalles referents a la mitologia.


Només us diré que són dos detergents, els dos personatges que els representen són de sexes contraris i surten a la Íliada d'Homer. Un d'ells el coneixeu molt bé, cal dir que no participa en les batalles.


Seguirem els mateixos passos de sempre:


1r. El que creieu
prèviament, sense buscar la resposta.
2n. La vostra resposta un cop hagueu fet la vostra recerca
.

Ànims que ho fareu molt bé!


Cristina Pacheco
2n batx

29 de novembre de 2009

SCRIBBLENAUTS DS

Hola, clàssics!
No sé si alguns de vosaltres disfruteu descobrint jocs nous amb la nintendo ds i potser fins i tot haureu jugat a un nou joc que es diu scribblenauts. És un joc genial pels que disfrutem fent volar la imaginació i que ens agraden els jocs que no tenen límits en aquest sentit.

Aquest joc, una mescla de plataformes i missions, té un diccionari intern ple de paraules tangibles; personatges, objectes, animals, sers, etc. i hem de passar proves i resoldre enigmes amb els obejctes que vulguem, només cal escriure'ls.

El millor de tot és que els objectes i els éssers vius interactuen. Bé, el cas és que jugant he descobert alguns personatges que penso que us són familiars. Pels que no conegueu el joc, us penjo algun vídeo, però us convido a buscar-ne més perquè són els molts els personatges mitològics que coneixeu d'aquest vídeojoc.

Descobrireu diferents personatges mitològics i no només de la mitologia que toquem més d'aprop, la grega, sinó també d'altres.
Aquesta és una altra mostra de que el món clàssic llunyà, pòtser no ho és tant! Com diem nosaltres... AVIAT TOT EL MÓN SERÀ CLÀSSIC!







ANEM PER FEINA!

Quins éssers de la mitologia grega heu descobert?

Coneixeu qui són i el seu nom grec?

Sabeu més personatges de la mitologia grega que hi ha al joc, però que no apareixen als vídeos?

... apa!.. a seguir descobrint... ;-)

27 de novembre de 2009

RESTES DE L'IMPERI ROMÀ







Joan Giralt
Germán Gutiérrez
2n ESO

ELS DARRERS PARLANTS

L'únic tret que tenen en comú el genocidi i la substitució lingüística és el fenomen del "darrer parlant". Els darrers parlants són aquells individus que, després que la seva comunitat hagi estat exterminada -sigui físicament o mitjançant la substitució-, han mantingut la seva llengua fins la mort. La història de la lingüistica està plena de necrològiques de "darrers parlants". A més d'Ishi són prou coneguts el darrer parlant de dàlmata, Antoni Undina, mort el 1898, o el darrer parlant de manx, Ned Maddrell, mort al 1974, o la darrera parlant de cupeño, Roscinda Nolasquez, morta el 1987, entre d'altres. Davant la mort dels últims parlants de varietats en procés d'extinció, són habituals els planys dels lingüistes, però el fet és que, quan mor l'últim parlant, la llengua ja fa temps que és morta. La substitució lingüística pot ser un procés molt ràpid i és possible que sigui acomplert totalment només en quatre generacions, de manera que la llengua que nosaltres parlem sigui totalment estranya per als nostres besnéts. Els planys, per tant, i més aviat l'acció, haurien de començar davant els primers símptomes de declivi si és que, de fet, hi volem posar remei. Allò que és difícil, però, és justamnet d'identificar aquets símptomes. Una de les dificultats segurament consisteix en el fet que els parlants no s'adonen que la seva llengua és en perill d'extinció fins que ja és massa tard per posar-hi remei, però potsre la fonamental és que molt poques vegades observadors prou competents i prou imparcials han fet els estudis necessaris durant prou temps perquè puguem fer un diagnòstic quan encara hi som a temps.

Carme Junyent: Vida i mort de les llengües, Empúries.


Hem de tenir present que totes les llengües actuals desapareixen d'una manera o d'una altra com ho han fet totes les llengües actuals desapareixaran d'una manera o d'una altra com ho han fet totes les anteriors. Es tracta d'un fet natural.


Llatí 4t ESO, Editorial Barcanova.
Clàudia Marco
4t ESO

26 de novembre de 2009

US IMAGINEU UN ESTIU A ROMA?



L'altre dia per casulitat estava veient la tele i a Clan TV un canal de sèries i dibuixos animats que prové de la RTVE. De sobte vaig veure un títol d'una pel·lícula que em va cridar l'atenció, anomenada "Un verano en Roma".


Aquesta pel·lícula tracta de dues noies Leila i Charly que viatjen a Roma com a becàries, en un programa d'estiu organitzat per una gran empresa multinacional de moda. Degut a les seva inexperiència són despatxades, però el director de l'empresa ha vist alguna cosa nova en aquestes dues becàries i decideix tornar a contractar-les.



A continuació us poso un petit vídeo on podreu veure si és l'estil de pel·lícules que us agrada, jo penso que per passar una bona estona deu estar molt bé.







Judith Vázquez
1r Batx