La gran sorpresa ha estat la participació de l’actriu Julianne Moore, que ha posat juntament amb el model francès Baptiste Giabiconi que encara el deu Apol·lo.
31 de desembre del 2010
CALENDARI PIRELLI 2011
La gran sorpresa ha estat la participació de l’actriu Julianne Moore, que ha posat juntament amb el model francès Baptiste Giabiconi que encara el deu Apol·lo.
30 de desembre del 2010
LA DEESSA ATENA
Atena és clàssicament retretada amb una armadura completa i un casc i també porta una llança i un escut i amb el cap de la gorgona Medusa. En anteriors retrats arcaics d'Atena, la deessa conserva algun dels seus trets minoics, com grans ales d'ocell. El seu nom deriva d'una capa lingüstica prehel·lènica i el seu nom autèntic es va perdre i el seu nom en greg és Azéna. Atena està associada amb Atenes.
29 de desembre del 2010
EL DÉU DEL SOL AJUDA ELS TROIANS
Rea Sílvia era la germana d'Apol·lo.
Apol·lo va tenir 16 relacions amoroses, de les quals 8 deesses, van tenir un fill.
Estàtua romana d'Apol·lo
La guerra de Troia
Els grecs, el final van construir un cavall de fusta molt gran, hi per fer entra aquest cavall de fusta van tenir que destruir la muralla.A dintre del cavall de fusta estaven: Odisseu, Leonteu, Meneleu, Diomedes, Neoptòlem i disset més.
Aquest cavall va ser construit per Epeius. Els grecs els i van dir que aquest cavall era com dir la pau. Els troians van durar tres dies i tres nits per saqueija i van matar tots els homes, nens (nadons), i les dones i les nenes van ser esclavitzades.
Cavall de fusta de Troia
Pol Sulé
28 de desembre del 2010
LES CIUTATS DE LA RUTA DE LA PLATA PROMOUEN UN ITINERARI GASTRÒNOMIC DE L'ANTIGA ROMA
Parador de Tortosa
Els xefs que han organitzat aquest menú romà, no han introduit ni un sol gram de sal, però substituïen la sal per un líquid, el "Garum" que és un líquid amb aromes salats, aquests han volgut mantenir i conservar la manera de com preparaven el menjar els romans.
Salsa Garum
1r Batx
27 de desembre del 2010
ELS COSMÈTICS DE LES DONES ROMANES
Així ho està confirmant un estudi dirigit per la investigadora de la Universitat de Saragossa, Josefina Pérez-Arantegui, en col·laboració amb la Universitat de Pisa. Consisteix a analitzar residus trobats en peces d'aquesta època del Museu de Saragossa, datades entre els segles I i V dC. S'han examinat una trentena de mostres, trobades principalment en recipients, útils de tocador, com una petxina que s'utilitzava per estendre el coloret més fàcilment i un removedor amb el qual es preparaven les barreges procedent de la colònia de Celsa, en Velilla d'Ebre.
Els primers resultats del projecte, que porta dos anys en marxa, permeten desxifrar amb major exactitud com s'elaborava el color vermell, els tons rosses per al rostre i l'ombra d'ulls verd. "La cosmètica llavors ja era molt elaborada i es buscaven unes propietats molt semblades a les dels productes actuals, que fossin fàcils d'aplicar i estendre, pel que en alguns casos barrejaven les pólvores amb olis essencials i oli d'oliva, a més també eren resistents a l'aigua", explica Josefina Pérez-Arantegui.
Els tons vermells amb què es maquillaven en la Saragossa romana, explica aquesta investigadora, s'obtenien de dues formes. D'una banda s'han trobat les "terres vermelles", composts de ferro de gran puresa i amb grandàries de partícula finíssims, que es barrejaven amb guix per atenuar el reflex final. També ha aparegut l'ús del cinabri (sulfur de mercuri) que era molt popular gràcies a les mines de Almadén (Ciudad Real). En aquest cas, la tonalitat resultant ataronjada "porta a pensar que es destinava més per als llavis", assenyala Josefina Pérez-Arantegui.
Per als matisos rosats, els servien més els colorants orgànics, procedents en terres saragossanes de la planta Rossa Tinctorum. "Extreien el colorant de l'arrel, que després precipitaven per obtenir una laca en pols, el color de la qual a l'hora d'usar-se es matisava amb guix", explica aquesta experta. Després, aquestes pólvores sembla que no s'aplicaven directament, sinó que es barrejaven amb altres compostos, com l'oli d'oliva, per aconseguir una pasta més densa o líquida. "El resultat podria ser com una crema alguna cosa densa, amb consistència, comparable als pintallavis en barra", explica Josefina Pérez-Arantegui.
En el cas de l'ombra d'ulls verds, es recorria a les "terres verdes", amb caledonita i glauconita, que també s'usa com a pigment en la pintura mural.
Els propers estudis se centraran en els colors més marrons i grisencs, on aquesta especialista espera trobar resines i olis perfumats, i les mostres islàmiques que ha rebut des d'Albarrasí.
Andrea Padilla
2n Batx
LLATINISMES IX
Ex: Et pagaré el deute ad kalendas Graecas.
Alea iacta est “El dau ha esta tirat” per indicar que s’ha pres una decisió arriscada de la qual no es pot tornar enrere.
Ex: En sortir de la selectivitat tots vàrem dir alea iacta est.
Cogito , ergo sum “penso i, per tan, existeixo”.
Ex: A l’assignatura de filosofia vaig arribar a la conclusió que cogito, ergo sum.
Errare humanum est “equivocar-se és humà” va seguit de …et confiteri errorem, prudentis: “…i confesssar l’error de savis”.
Ex: Quan els alumnes es van revoltar contra el departament i ells van fer un comunicat disculpant-se, ens vam adonar que errare humanum est et confiteri errorem, prudentis.
Festina lente: “apressa’t lentament” necessitat de prudència.
Ex: Quan els educadors socials visiten llocs perillosos van festina lente.
Mens sana in corpore sano: “una ment sana en un cos sa”
Ex: Quan els alumnes de 2n d’ESO van fer les Olimpíades van proclamar mens sana in corpore sano.
Facta, non uerba: “fets, no paraules”.
Ex: Aquell home no parava de dir a la seva dona que canviaria, sense fer res fins que ella va demanar facta, non uerba.
Non plus ultra “no més enllà” en el sentit que una cosa ha arribat a la seva perfecció.
Ex: Tothom creu non plus ultra després de les obres de Canova.
Panem et circenses “pa i jocs de circ” tenir l’alimentació i diversió assegurades.
Ex: A les festes dels nens petits està assegura’t panem et cirxenses.
Veni, uidi, uici: “he arribat, he vist, he vençut”
Ex: Juli Cèsar va pronunciar una de les frases més famoses del món veni, uidi, uici.
Andrea Padilla
2n Batx
26 de desembre del 2010
PRODUCCTE AMB NOM LLATÍ
24 de desembre del 2010
MOLT BONES FESTES!!!
La Majka i jo us volem desitjar que passeu molt bones festes!!!
Gaudiu d'aquests dies de màgia!
.
MONUMENTS ROMANS A CATALUNYA (I)
- La Muralla: va ser construïda al segle IaC. Es va construir dividida en dues parts: a la part baixa es van fer servir grans blocs poligonals de pedra calcària, i a la part superior, es van fer servir pedres de petites dimensions. És un mur recte i sense torres. Només esta excavada la part corresponent a l'entrada sud, i en canvi de la banda nord no se sap fins a on arribava exactament i no se n'ha trobat cap resta.
- L'amfiteatre: va ser construït al començament del segle I aC. I bàsicament estava dedicat a la lluita de gladiadors. Era una obra amb fonaments de pedra (l'única part que en conservem) i aguantava unes grades de fusta. Hi cabien unes 3000 persones aproximadament. Juntament amb el de Tàrraco és un dels únics amfiteatres conegut a Catalunya.
- La palaestra: era un edifici rectangular envoltat d'una galeria porticada. Servia per a la pràctica d'exercici físic, com per exemple curses o demostracions gimnàstiques.
- Insulae o cases humils: en aquesta ciutat en trobem els seus fonaments al costat del fòrum. No se'n coneix ni l'alçada ni la distribució, però constava d'un pati central, que servia per donar llum i ventilar els habitatges.
- Domus : era una casa immensa, construïda en el segle I aC, estaven al voltant d'un pati central (atrium), al qual s'hi accedia des del carrer a través d'un passadís (vestibulum). Actualment encara son visibles les canalitzacions que portaven l'aigua des de l'impluvium fins la cisterna subterrània. Les estances al voltant de l'atrium, estaven destinades a us dels propietaris, i solien tenir paviments amb mosaics, cosa que es pot observar molt bé a les restes que queden de la ciutat romana d'Empúries. A la part sud de la casa hi ha un jardí (peristylum).
- El Fòrum: era la part més important de tota la ciutat romana, n'era el centre, des d'on partien els carrers, i on se situaven els edificis més emblemàtics i monumentals. En el cas d'Empúries, era una plaça porticada amb tres portes d'accés, i contenia tres tipus d'edificis: comercials, administratius i religiosos. A la banda nord, s'hi poden veure les restes del temple Capitolí, que estava situat de tal manera que qualsevol persona que entrés a la ciutat, el primer que veia era el temple. Aquest tenia una escalinata frontal i contenia la representació de les tres principals divinitats del panteó romà: Júpiter, Juno i Minerva. A la banda est hi havia els edificis administratius, com per exemple la cúria, on es tractaven temes municipals i la basílica, on impartien la justícia. I per últim a la banda oest hi havia un seguit de tabernae o botigues.
- Porta Sud: era l'entrada oficial de la ciutat. Avui en dia, encara es pot veure al dentell de la porta, les marques del desgast amb el pas continu dels carros, i des de fora podem observar el símbol fàl·lic, que antigament era un símbol de força i prosperitat.
- El Cardo i el Decumanus: el Cardo és el carrer principal de la ciutat, estava envoltat per tot arreu de tabernae. El Cardo i el Decumanus, formen els dos eixos perpendiculars de qualsevol ciutat romana ben feta.
Aquí podeu trobar el web d'on he extret tota la informació!
1r Batx
22 de desembre del 2010
SÒCRATES
Totes les aportacions que el filòsof va arribar a fer, van suposar una gran contribució important en l’epistemologia i la lògica. A més, les seves idees i la seva manera de pensar, va ser la part essencial del que es trobava formada la filosofia occidental.
El punt de vista filosòfic de Sòcrates, tot i que es complicat saber-lo per les poques fonts que han arribat d’ell, es coneix com el problema socràtic.
Sòcrates, va escriure textos de filosofia, cosa que el coneixement que tenia de la vida i de la seva obra es troben en els escrits que van fer els seus deixebles i dels seus contemporanis. Tenim, per tant, diàlegs de Plató, l’apologia de Xenofont i altres textos d’Aristòtil i Aristòfanes que ens donen informació d’ell.
En general, Plató és considerat com la font més fiable i d’on s’obté més informació sobre la vida d’aquest filòsof i de la seva filosofia. En algunes obres de Plató, apareix la versió literària de Sòcrates al expressar les seves idees. En els seus textos, apareixen descripcions incompatibles de Sòcrates.
Tot i això, se’l descriu com un mestre que nega tenir disciplina, com un home de raó que obeeix una veu divina que es troba dins del seu cap i com un home que acaba executat per l’Estat pels seus propis pensaments. Sòcrates, també era caracteritzat com aquell que menysprea els plaers dels sentits, tot i que era un home que s’emocionava per la bellesa.
En altres testimonis, com Xenofont, Aristòtil o Aristòfanes, ens fem una idea de la importància de Sòcrates per l’eina retòrica comuna de l’època a la que era utilitzat i per l’ús de l’argument ad verecundiam, que consistia que una eina havia de ser certa perquè ho havia afirmat Sòcrates.
Al principi, Sòcrates va seguir el treball que feia el seu pare i, per tant, va arribar a fer diverses estàtues i escultures, com la de les Tres Gracies. Tenia una vida prou sòbria, tot i que ell va saber fer amistat amb els personatges que més influïen en l’època del moment, com el d'un conjunt d’alumnes que els hi agradava qüestionar les seves creences. Aquesta tècnica que tenia de qüestionar i desafiar als savis el va portar a ser condemnat a mort pel govern dels Trenta Tirans l’any 399 a.C.
Va començar a utilitzar una tècnica característica en ell: iniciava diàlegs i discussions amb qualsevol persona que volgués escoltar-lo i, els qüestionava amb moltes preguntes. Aquest sistema s’anomenava maièutica, ja que feia que qui l’escoltava descobrís les seves veritats. Segons els testimonis de l’època, Sòcrates apreciava molt la vida i va arribar a tenir molta popularitat social per la seva intel·ligència i el seu sentit de l’humor.
21 de desembre del 2010
HÈCATE, LA DEESSA DELS TRES CAPS
Sovint era representada amb tres cossos que representaven: lluna nova, lluna plena i mitja lluna. Com a divinitat nocturna, esdevingué el geni tutelar dels fetillers, persona que es dedica a la bruixeria o a algun tipus de màgia, i el seu culte acabar gairebé reduït a les sessions de bruixeria.
Es descriu a Hècate com una deessa d'aspecte ferotge i terrible, posseïdora de tres caps: una de serp, l'altre de cavall i l'última de ós. Però si es deixa de banda la seva horrible aparença, tenia un cor sensible i dolç.
Quan Hades va raptar Persèfone, Hècate va ajudar a la seva mare a buscar-la. Quan va pactar amb Hades que Persèfone pujaria sis mesos i es quedaria sis mesos amb el seu marit. En aquells sis mesos que estava en l'Inframón Hècate ajudava Persèfone perquè no tingués por. Gràcies a aquest acte, Hades la va fer convidada d'honor a l'Inframón. La seva feina és ajudar als ancians a creuar a l'altre costat, o sigui, guiar-los cap a la mort.
1r Batx
20 de desembre del 2010
CARRETERA ROMANA ENTRE LLEÓ I SARAGOSSA
Els arqueòlegs que treballen en l'excavació destaquen que es tracta d'una estructura incompleta i que està compresa entre un edifici, l'ús del qual encara es desconeix i un tram. Aquesta troballa resulta important per a l'arqueologia ja que, de confirmar-se, suposa la constatació que la Via de l'Itinerari Antoni continuava des de Sahagúnm, a través de Lancia, creuava el Porma per Valdesogo d’alt, travessava el Pont Castro i desembocava en el campament de la Legio VII.
El descobriment servirà a més als investigadors per entendre millor tot el conjunt urbà del poder imperial a Lleó i quin paper exercia cadascun dels nuclis descoberts en relació al campament. Tot porta a pensar que les estructures exhumades pels arqueòlegs formen part d'un barri de Lancia, un barri amb espais dedicats a l'artesania la funció de la qual era el proveïment a les tropes legionàries. Fins al moment, els investigadors sabien de l'existència de restes constructives en aquest lloc, però no coneixien l'abast que podia tenir.
Andrea Padilla
2n Batx
18 de desembre del 2010
AMFITEATRE DE TARRAGONA
Ubicació: Tarragona
Data: segona meitat del segle I dC
Descripció:
Presenta planta el·líptica amb dos elements funcionals fonamentals: l' arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic. Les grades eren construïdes damunt d'un podium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres. La situació de l'amfiteatre a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre aprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades del sector N.O. Per a la resta es van bastir grans estructures mitjançant monumentals arcs i voltes.
Dos murs dividien les graderies en tres sectors on se situaven els espectadors segons la seva categoria social.
Ara bé, l'amfiteatre és un dels tres edificis d'oci, actualment molta gent sobretot els mitjans de comunicació solen associar les batalles en un colisseu o amfiteatre amb els espectacles de futbol tal i com podeu veure en el següent vídeo, i sobretot el joc que està oferint el FC Barcelona s'està comparant amb les batalles de gladiadors que tenien lloc al Colisseu (amfiteatre de Roma).
Establiu les relacions entre el futbol i les lluites de gladiadors dels amfiteatres romans.
Jonathan Martínez
2n Batx
17 de desembre del 2010
TERMES ROMANES A EMPÚRIES
16 de desembre del 2010
VOLUBILIS
Volubilis es troba al Marroc, està aprop de Meknes, entre Rabat i Fez. Aquesta ciutat és l'assentament més gran i més ben conservada del país, per això des de 1997 són Patrimoni de la Humanitat.
Va ser fundada al s.III a.C, capital de Mauritània Tingitana. Va ser un lloc important per l'avançada militar del Imperi Romà, en el que van fer monuments de gran bellesa. Va ser la capital de Idris I, fundador de la dinastia idrisides.
Volubilis era una ciutat important per als romans i es trobava en la frontera més occidental dels territoris conquerits per l'Imperi Romà. Aquesta ciutat va ser construïda en el lloc on hi havia un anterior assentament cartaginès i aquest lloc ha estat habitat des de el Neolític.
Es poden trobar edificis com el temple a Bacus, l'arc de Triomf, el Capitoli, els mosaics de les antigues cases, la Basílica i els tradicionals carrers que seguien el model romà.
La ciutat va ser molt danyada al 1755 per un terratrèmol. Les restes es van utilitzar per reconstruir Meknes.
Aquí os deixo un vídeo on es veuen imatges de Volubilis, el problema és que està en anglès, però segur que tots ho entenem!
Aina Gràcia
1r Batx
15 de desembre del 2010
AQUEDÜCTE DEL MALHIVERN, LA GARRIGA
Es preveu que els enginyers romans hagin dut a terme aquesta construcció per subministrar aigua a la vil·la de Can Terrés, a uns metres de la construcció.
Creieu que aquest aqüeducte ha tingut alguna relació amb la vil·la romana? per què
14 de desembre del 2010
ELS CENTAURES
Centaure femella
Es deia que vivien en els boscos, en les regions d'Arcàdia, Èlida i Tessàlia (a Grècia). Tenien un cos de cavall, de 4 extremitats i cos d'home amb dos braços, encara que també apareixen històries d'éssers amb l'extrem superior cos de cavall i cos inferior d'home. Normalment no solien aparèixer centaures femelles encara que hi han històries que afirmen l'existència de "centàurides" femelles.
En la història grega hi ha centaures importants, amb nom i personalitat pròpia com : Quiró, Nessos i Folos.
L' origen de la paraula centaure no se sap del cert ja que es parla sempre de les seves aparicions en regions gregues però en diferents zones.
Centarue
Yasmina Ketami
4t ESO
13 de desembre del 2010
300, LA PEL·LÍCULA
Leònides mata l'emissari llançant-lo a un pou.
Després d'això, Leònides decideix reunir un exèrcit de 300 homes i es va dirigir al pas de les Termòpiles.
Xerxes, rei de Pèrsia
Exèrcit d'Esparta
Exèrcit de Pèrsia
Després Xerxes envia tots els exèrcits possibles per a eliminar als espartans però ells resisteixen. Mentrestant, a Esparta, Cimó, un dels consellers de Leònides el traeix i fa tot el possible per a que no es doni suport al rei en la seva lluita contra Xerxes, després, a mitja sessió insulta a la reina Gorgo, dona de Leònides, la qual mata a Cimó amb un punyal, deixant caure una bossa de monedes perses, el que demostra que era un traïdor.
Efialtes
En aquest moment Efialtes, un home exiliat a causa del seu cos deformat, demana a Leònides si pot lluitar amb ells però és rebutjat perquè no està a a l'altura dels altres Espartans. Més tard Efialtes visita Xerxes i a canvi d'un uniforme, dones, luxes i riqueses l'hi explica que hi ha un camí de pastors pel qual es pot arribar a la rereguarda dels soldats de Leònides.
En assebentar-se'n, Leònides envia Dílios a esparta per avisar-los, ja que sap que el final és imminent.
Utilitzant el camí que Efialtes els ha mostrat, el gran exèrcit de Xèrxes rodeja als soldats espartans que encara aguanten i fa una oferta a Leònides: el nombrara cabdill de Grècia si s'agenolla davant seu, llavors Leònides fa veure que es va a agenollar però abans de tocar a terra, tots els soldats d'Esparta ataquen als Perses i Leònides tira la seva llança amb la qual fereix Xerxes a la cara.
Poc després tots els espartans (fins i tot Leònides) moren sota la pluja de fletxes dels arquers Perses.
La pel·lícula acaba amb Dílios narrant la mort de Leònides abans de la batalla de Platees.
Link a la pàgina web de la Pel·lícula: http://wwws.warnerbros.es/300/main.html
Tràiler de la pel·lícula
ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP
El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...
Popular Posts
-
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de ...
-
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiav...
-
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé s...