CLÀSSICS A LA ROMANA

Els alumnes de primer de batxillerat, hem hagut de fer un anunci publicitari utilitzant llatinismes . El tema era lliure i la manera de fer-lo també. Nosaltres, la Mireia, l'Andrea i l'Elena hem volgut representar en diferents seqüències el que fa la joventut avui dia i les conseqüències que porta fer les coses sense cap. Per fer-lo hem utilitzat diversos llatinismes com aquests: - delirium tremens ("deliri tremolós" provocat per l'alcohol) - alma mater ("mare nodridora", aplicat als estudis) - a priori ("abans dels fets") Esperem que us agradi l'anunci i que entengueu el que hem volgut representar. Mireu el vídeo amb atenció i expliqueu als comentaris quin o quins llatinismes no estan ben emprats, segons el significat que hem posat més amunt. Mireia Vidal Andrea Padilla Elena Martínez 1r Batx

Molts noms de lloc de la nostra geografia provenen del llatí i la seva etimologia té a veure amb les seves característiques físiques. Vegeu a continuació alguns exemples. Podeu afegir-ne en els comentaris. Girona Nom d'una ciutat catalana que prové del llatí Gerunda . Badalona Nom d'una ciutat catalana que prové del llatí Betulone. Lliça Nom d'un poble del Vallès Oriental, prop de Granollers, prové del llatí Licianu , derivat del nom propi Licius . Cardedeu Nom poble del Vallès Oriental, prové del llatí quercitulum que significa " alzina". Puigcerdà Vila, capital de la Cerdanya. Prové del llatí Podiu Ceretanu que significa "muntanyes dels Ceretans". Puigmal Munyanya situada entre la Vall de Ribes i la Cerdanya. Prové del llatí podiu malu , "muntanya dolenta" . Tremp Vila siutada en un pla i és la capital de la comarca. Prové del llatí templum "temple". Sembla favorable a aquest origen la citació de l'església de Tremp que aparei

Els alumnes de 4t hem viatjat per l'imperi romà. Bé... hem fet uns viatges imaginaris, però ens ho hem passat molt bé visitant tot de monuments, anant a les termes, al teatre, al circ. Hem viscut com autèntics romans!!! Vegeu-ho vosaltres mateixos i digueu què us en sembla! Laia Closa Clàudia Marco Kilian Aubà 4t ESO

El període romà de Catalunya, és el que va després del període dels ibers i va començar al segle III aC amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. Quan van arribar els romans, al territori hi havia un grup de tribus ibers i colònies hel·lèniques. Fins al segle següent, no es va formar el que avui en dia és el principat de Catalunya. Iulia Lívica : Llívia Ruscino : Rosselló Lliberis : Elna Rhodae : Roses Emporiae : Empúries Gerunda : Girona Aquae Voconis : Caldes de Malavella Blandae : Blanes Aqua Calidae : Caldes de Montbui Iluro : Mataró Baetulo : Badalona Ausa : Vic Barcino : Barcelona Tarraco : Tarragona Dertosa : Tortosa Adfines : Martorell Ilerda : Lleida Iesso : Guissona Egara : Terrassa Bergium : Berga Aesso : Isona Ara podeu practicar el que heu après, clicant aquí . Júlia Delgado 4t ESO

Mirant els recursos d'interès clàssics que hi ha en el blog, he trobat aquesta pàgina web de mitologia i art que trobo molt interessant i útil. En la pàgina principal podem trobar tres enllaços: introducció i personatges , la mitologia en l'art i l'art en la mitologia . A més a més, per si vas una mica perdut , hi ha una guia d'utilització. La pàgina està molt bé i ho trobaràs tot molt ben indicat. També cal dir que està molt ben explicada i gràcies als links que hi ha s'entén tot molt millor. Mireu-vos-la i comenteu explicant què us sembla. Maria Aznar 1r Batx

Ben segur que cap de nosaltres es pensava que les clàssiques, avui en dia, estiguessin encara tan presents entre nosaltres ja sigui en la llengua, en la cultura ... I, tot i que la Cristina amb el seu treball de recerca ens està fent descobrir moltes coses, jo us en deixaré unes quantes proves més. Aquestes paraules que veureu a continuació, són paraules totalment normals i quotidianes que utilitzem tots. Algunes són topònims, altres són colors, n'hi ha dos que són noms propis i dos més que són números. A continuació podreu comprovar com hi ha més paraules de les que imaginem que provenen del llatí: ADRIÀ: nom propi que prové d' Adrianus, és a dir d'un nom llatí. En català i valencià també pot ser un cognom, i fins i tot pot ser un topònim com per exemple Sant Adrià del Besòs. LAURA: prové del llatí. Del nom personal Laura. És també un nom propi. GRANOLLERS: la seva procedència no és del tot segura. Pot ser que derivi de la paraula llatina granum (gra) o fins i tot