L'ASTRONOMIA A L'ANTIGA ROMA
L'Imperi Romà, tant en les seves èpoques paganes com cristianes, va donar poc o cap impuls l'estudi de les ciències. Roma era una societat pràctica que respectava la tècnica, però considerava la ciència tant poc útil com la pintura i la poesia.
Els esdeveniments astronòmics durant aquest període són els que ja es coneixien des de l'època hel·lènica, és a dir, en algunes teories geocèntriques i l'existència dels planetes visibles a simple vista com Venus, Mart, Júpiter i Saturn, amb l'especial menció al nostre satèl·lit natural, la Lluna, desconeguda des de sempre i considerada com un déu.
Venus
Mart
Júpiter
Saturn
Lluna
No podem deixar de mencionar al filòsof romà Lucreci, del segle I a.C, i la seva famosa obra De Remur Natur, en què trobem una concepció de l'Univers molt a la vora a la moderna, en alguns sentits, i estranyament antiga, en altres.
Lucreci
Segons Lucreci, la matèria estava constituïda d'àtoms que es troben eternament en moviment, que s'uneixen i es separen constantment, formant i desfent terres en una successió sense fi. El nostre món és només un entre un infinit de mons coexistents; la Terra va ser creada per la unió casual d'innombrales àtoms.
Però Lucreci no podia acceptar que la Terra fos rodona. En realitat, quan Lucreci parlava d'un número infinit de mons, es referia a sistemes semblants al que creia que era el nostre: una terra plana continguda en una esfera blau cel. Però indubtablement, més enllà dels seus desencerts, la visió còsmica de Lucreci no deixa de ser curiosament profètica.
La Terra
Es creu que els cristians fanàtics van destruir la Biblioteca d'Alexandria, on es concentrava el saber de la humanitat fins el moment; l'acadèmia de Plató va ser tancada; el Serapetum d'Alexandria, centre del saber, va ser destruït; i van ser assassinats molts dels savis que es trobaven en els seus camps.
Els estudis van fugir d'Alexandria i Roma cap a Bizanci, i la ciència va tenir una nova etapa de desenvolupament en l'àmbit de l'Islam.
Aquí us deixo un video, el qual relaciona l'astronomia amb la religió:
Alba Mustarós
1r Batx
Els esdeveniments astronòmics durant aquest període són els que ja es coneixien des de l'època hel·lènica, és a dir, en algunes teories geocèntriques i l'existència dels planetes visibles a simple vista com Venus, Mart, Júpiter i Saturn, amb l'especial menció al nostre satèl·lit natural, la Lluna, desconeguda des de sempre i considerada com un déu.
Venus
Mart
Júpiter
Saturn
Lluna
No podem deixar de mencionar al filòsof romà Lucreci, del segle I a.C, i la seva famosa obra De Remur Natur, en què trobem una concepció de l'Univers molt a la vora a la moderna, en alguns sentits, i estranyament antiga, en altres.
Lucreci
Segons Lucreci, la matèria estava constituïda d'àtoms que es troben eternament en moviment, que s'uneixen i es separen constantment, formant i desfent terres en una successió sense fi. El nostre món és només un entre un infinit de mons coexistents; la Terra va ser creada per la unió casual d'innombrales àtoms.
Però Lucreci no podia acceptar que la Terra fos rodona. En realitat, quan Lucreci parlava d'un número infinit de mons, es referia a sistemes semblants al que creia que era el nostre: una terra plana continguda en una esfera blau cel. Però indubtablement, més enllà dels seus desencerts, la visió còsmica de Lucreci no deixa de ser curiosament profètica.
La Terra
Es creu que els cristians fanàtics van destruir la Biblioteca d'Alexandria, on es concentrava el saber de la humanitat fins el moment; l'acadèmia de Plató va ser tancada; el Serapetum d'Alexandria, centre del saber, va ser destruït; i van ser assassinats molts dels savis que es trobaven en els seus camps.
Els estudis van fugir d'Alexandria i Roma cap a Bizanci, i la ciència va tenir una nova etapa de desenvolupament en l'àmbit de l'Islam.
Aquí us deixo un video, el qual relaciona l'astronomia amb la religió:
Alba Mustarós
1r Batx
Comentaris