CLÀSSICS A LA ROMANA

Tot comença amb el rapte d'Europa , filla d'un rei fenici. Aquesta estava un dia a la platja amb les seves companyes quan Zeus aparegué convertit en un toro ros. Europa comença a jugar amb ell, però aquest se n'enamorà i la raptà emportant-se-la cap a Creta. Allà la posseí, i d'aquesta unió sorgiren tres fills, Minos , Radamantis i Sarpèdon . El rapte d'Europa , Peter Paul Rubens Aquests tres foren adoptats per el rei de Creta. Un cop aquest va morir Minos va fer-se amb la corona gracies a Posidó , ja que aquest va fer sortir un magnífic toro del mar per a demostrar que Minos tenia el favor dels deus. Minos, però, després l'havia de sacrificar, però en veure que era un exemplar tant esplèndid decidí no fer-ho i sacrificà un altre. Això va fer enfadar a Posidó , qui va fer enamorar la dona de Minos d'aquest toro. Dèdal presentant la vaca a Pasífae , fresc de Pompeia Aquesta es va unir amb el toro gracies a una

El carnestoltes , és una festivitat que tots de nosaltres coneixem des de ben petits. Aquesta festa s'inicia el Dijous Gras i acaba el dimecres de cendra (que dóna inici a la Quaresma), que varien de mes i data segons el calendari lunar. Rua de carnestoltes Fem un repàs de la seva història : Aquesta festa prové de les festes paganes d'hivern, quan la gent es lliurava de les obligacions i privacions que arribarien amb la Quaresma. Es diu que el nom de carnestoltes, prové de la paraula llatina carrus navilis , que era un vaixell que transportava les bacanals. Les bacanals , eren unes festes i celebracions en honor a Dionís/Bacus (el déu del vi). Bacus/Dionís I es diu que podia originar-se d'aquí, de les celebracions gregues o les festes saturnals romanes que celebraven a la fi de l'hivern. Un dels personatges que ja deveu conèixer és el carnestoltes, que és un ninot rodanxó i alegre que és el rei del Carnestoltes i que marca la fi de les festes quan

Actualment coneixem la república com a una forma de govern en què el cap d'estat té caràcter electiu, i no hereditari com el d'un rei o un emperador. A l'antiga Roma la Repúbica, que va seguir la Monarquia (753-509 aC), fou ben bé això tot i que amb unes quantes diferències de les repúbliques d'avui. La República romana fou el sistema polític i social que s'inicià després de l'esfondrament de la Monarquia amb l'expulsió del rei Tarquini el Superb per u na revolta dels patricis l'any 509 a.C , perquè, a part d'haver estat corrupte i avariciós, va raptar la princesa Lucrècia i la va violar. Tarquini el Superb i Lucrècia, per Rubens A partir de llavors va sorgir una organització de l'Estat romà diferent: la República, que ve del llatí res publica , que vol dir 'assumpte d'interès públic '. Aquest sistema duraria fins el 27 d.C .   Classes socials Les classes socials van dividir-se diferent de com la Monarquia (p

L'origen de sant valentí prové de l'Imperi Romà. En el any 270 d.c, hi havia un sacerdot a romà que es deia Sant Valentí. Durant aquells temps governava l'emperador Claudi II , el qual va prohibir als joves casar-se i viure en matrimoni, ja que pensava que els joves solters i sense família eren els millors soldats i d'aquesta manera no tenien cap compromís d'anar cap a la guerra. També va prohibir el cristianisme ja que es considerava el déu suprem. El sacerdot no va acceptar el decret i va desafíar el rei. Valentí es va rebel·lar i va començar a casar parelles joves en secret sota el ritual de l'església. Quan Claudi se'n va assabentar, va demanar que el portéssin davant seu i va intentar convèncer Valentí per tal que renunciés al Cristianisme i servís l'Imperi i els déus romans. Valentí no ho va acceptar i va seguir fent propaganda sobre el cristianisme. Llavors l'emperador i els seus aliats el van empresonar amb sentència d'execució. Me

A l'antiga Roma tenies dret a divorciar-te, però havies de donar una raó de pes davant d'un tribunal format per 7 testimonis. Hi havia una sèrie de raons vàlides, i eren: Per la mort d'un dels dos esposos: el vidu podia casar-se immediatament. La vídua havia de guardar dol durant 10 mesos, a excepció de que el marit hagués mort condemnat per un crim. Si la dona tenia un fill d'un altre home durant aquest temps el comromís de dol es trencava. Per la pèrdua de ciutadania, per desaparició, per deportació i per cautivitat. Divorci per voluntat pròpia. N'hi havia diferents classes: Per repudi d'un dels dos cònjuges ( Repudium ). Si el repudi no tenia una causa es sancionava al que repudiava amb deixar de tenir dret a casar-se, si igualment es casava, se li otorgaven tots els seus béns a la ex-dona. Per impotència. Per comú acord, però en aquest cas només era permès si els cònjuges formulaven un vot de castedat. Eren castigats si el violaven. Repr

La història de Roma sol dividir-se en tres grans etapes: - La monarquia (753 a. C. al 509 a. C:) - La República (509 a. C. al 27 a. C.) - L'imperi (27 a. C. al 476 d. C.) La Monarquia: Aquest és un període imprecís, ja que se'n hi barregen dades històriques i llegendàries. Molta de la informació d'aquesta època ha estat aconseguida gracies al llibre Ab urbe condita del cronista Tit Livi, a part d'una sèrie d'escrits anuals que explicaven els esdeveniments més importants de cada any. Durant aquesta etapa, van haver-hi set reis diferents, dels quals quatre són considerats llegendaris i tres són considerats històrics. Els set reis de Roma Per el que fa als reis llegendaris, són d'origen llatino-sabí i van establir un model social basat en el pater familias . El primer d'aquests reis llegendaris és Ròmul , suposat fundador de la ciutat de Roma, i el que va organitzar la societat en patricis i plebeus. A aquest

Aquí us presento el bloc 1 de llatinismes que haureu d'estudiar per selectivitat. De moment, és bo que us hi aneu familiaritzant. Accèssit : Gairebé s'hi apropa (segon lloc). El primer premi del conucrs el va guanyar la Laura. Malgrat això estic contenta, ja que vaig guanyar un accèsit. Addenda : Coses que s'han d'afegir (notes adicionals): Al final del llibre hi havia una addenda amb informació extra de l'autor. Agenda : Coses que s'han de fer -Tenim deures de llatí? - Espera't, que ho miro a l'agenda i t'ho dic. Àlies : Sobrenom. Aquella noia d'allà es diu Alexandra, àlies Alex. Àlter ego: Un altre jo, persona a la que li tens molta confiança. L'altre dia vaig quedar amb el meu àlter ego, la Sara, i li vaig explicar aquell secret que no m'havia atrevit a confessar-li a ningú més. Desideràtum : Totes les coses desitjades (que et demanen, per exemple, a fi de curs) Demà, que s'acaba

Us sona? Segur que algun clàssic del nostre bloc s'atreveix a fer una adaptació en llatí de cançons actuals... qui s'atreveix?

Discipuli, ae !! Avui comença el concurs Odissea 2012 . Espero que hi participem amb molta il·lusió de compartir la cultura clàssica amb tants alumnes de Catalunya i de l'Estat !! Enllaç al web de les preguntes. Ànims i endavant! Mireu en el mapa tots els centres participants, en som molts!!! A continuació trobareu el Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, per tal que el pugueu consultar:

La societat romana era patriarcal i això donava lloc a que les dones de l'Antiga Roma no podien emancipar-se en cap moment de la seva vida. Durant la seva infància i fins el dia del seu casament estaven sota l'autoritat d'un parent baró proper.  Quan es casaven deixaven de formar part de la seva família natural, passaven a formar part de la família del marit i obtenien la classe social del seu espòs. Si el marit moria un tutor, normalment un familiar o un home escollit per ella, passava a tenir l'autoritat sobre la dona igual que la que tenia amb la seva filla. El fet de tenir un tutor els hi garantia una gran llibertat. Un grup de dones reunides La dona que havia nascut lliure manava a casa sobre els fills, els esclaus i se li tenia un gran respecte. També supervisava l'educació dels seus fills i no podia sortir de casa sempre que volgués. Habitualment aconsellava al seu marit en els negocis i la política. Al mateix temps, les dones no podi

No us heu preguntat mai d'on ve el nom les notes musicals :   do, re mi, fa, sol, la, si ? Si seguiu llegint ho descobrireu. L'italià i teòric de la música medieval  Guido d'Arezzo (995-1050) va introduir el pentagrama que avui coneixem i va donar nom a les notes. Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d'un himne dedicat a Sant Joan Baptista (escrit en llatí) que s'atribueix a Paulo Diácono , i diu així: Ut  queant laxis  Re sonare libris Mi ra gestorum Fa muli tuorum Sol ve polluti La bii reatum Sancte Joannes Més tard, per les dificultats de cantar UT , es va canviar aquesta síl·laba per DO . Però van haver de transcórrer cinc cents anys, fins el segle XVI, perquè es completés l'escala tal i com avui la coneixem. Es va recórrer al mateix himne d'Arezzo, i amb les inicials de Sant Joan, que llavors -en un llatí que estava a les acaballes dels seus temps- s'anomenava S ancte I oanes

En aquesta època de la història de Roma, l'educació dels nois es limitava a la preparació que podia donar-li el seu pare. Es tractava d'una educació de camperols, basada fonamentalment en el respecte als cost ums dels avantpassats. Des de la infància se'ls ensenyava que la família de la qual eren membres con stituïa una autèntica unitat social i religiosa. Els poders estaven tots concentrats al cap, al pater familias , que era el propietari de tot, amb dret de vida i mort sobre tots els membres de la família. Família romana Fins als set anys, era la mare l'encarregada de l'educació dels fills. La mare era la mestra a casa: exercia un paper de moltaimportància. No es limitava a només donar a llum al fill, sinó que després continuava la seva obra cuidant-lo física i moralment . Per això la seva influència en el fill era important per a tota la seva vida. A partir dels set anys, era el pare qui prenia la responsabilitat de l'educació dels fills. Un pa

Les divinitats romanes tenien l'habilitat de poder transformar-se en allò que més els convingués per aconseguir els seus desitjos. Però no només podien canviar ell, també podien influenciar en els cossos dels mortals , per això, en els mites solen transformar els personatges malparats en aspectes de la natura enlloc d'optar per matar-lo. Això li va passar a Cal·listo juntament amb el seu fill: Cal·listo era una de les nimfes amigues de Diana . Un aspecte que exigia la deessa a les seves companyes era que havien de romandre verges i allunyades dels homes. Totes complien, excepte Cal·listo, nimfa en la qual Júpiter s'hi va fixar. El déu, per tal d'aconseguir seduir-la, va transformar-se en Diana i la nimfa, sense poder resistir-se a la força de Júpiter, va quedar embarassada. Júpiter i Cal·listo Un dia, Diana i les altres nimfes van voler banyar-se i  Cal·listo , per tal de que no descobrissin que havia desobeït les ordres de Diana s

Hipàtia (Alexandria 370dC-415dC) Va ser una filosofa matemàtica i astrònoma influenciada per Plató, descendent de l'astrònom Teó. Va incentivar la ciència exacta i el raonament a partir de la lògica i va ser membre i cap de l'escola més prestigiosa d'Alexandria l'Escola Neoplatònica d'Alexandria. Hipàtia és la primera dona experimentada en la matemàtica de la qual es té coneixement. Va aportar i millorar coneixements sobre com reconèixer les estrelles i va inventar un aparell anomenat densímetre que serveix per calcular la densitat dels líquids sense la necessitat de calcular la massa i el volum prèviament. Va ser una dona criticada ja que no creia en la religió i a més al contrari de les dones de l'època era forta de caràcter i amb un pes important a la zona. Actualment Hipàtia és tota una institució per les associacions feministes que la consideren una guerrera, i també és un personatge important dintre de la mitologia ja que representa