CLÀSSICS A LA ROMANA

Durant un temps hem estat buscant informació sobre Medusa o en grec Μέδουσα. A la clase vam fer el treball escrit junt amb una representació del nostre monstre, Medusa. La Nerea va representar Medusa amb una nina, posant-li cucs de llaminadures al cap cosits, el resultat va ser aquest: La Glòria va representar el cap de Medusa amb una pilota i amb un paper de dina-4 va fer la seva cara, i el resultat va ser aquest: A més a més vam fer un treball escrit, del qual hem fet un power point que podeu veure a continuació. Glòria Gendre Nerea Santos 2n ESO

Com ja sabeu en la mitologia grega hi ha tota mena de déus, nosaltres hem treball un dels més importants, Posidó: POSIDÓ: En la mitologia grega,  Posidó   era el déu dels oceans. Malgrat ser el rei dels mars mai es trasdallava en vaixell, solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú. Els seus atributs són el cavall i el trident. També se l'anomenava Asfali. Posidó era un fill de Cronos i Rea. En la versió més antiga, relatada per Hesíode a la Teogonia , era empassat per Cronos en néixer, però després era salvat, juntament amb els seus altres germans, per Zeus. No obstant això, en altres versions del mite, Posidó, com el seu germà Zeus, va evitar el destí dels seus altres germans en ser salvat per la seva mare, que el va amagar en un ramat de xais simulant haver parit un poltre, que va donar a Crono perquè el devorés.   Representació de Posidó per Angelo Bronzino Aquí us deixem les di

El Minotaure és un ésser mitològic que és representat com un home amb cap de brau. S'explica a la presentació on es pot veure el mite. El mite tracta sobre un brau que neix a l'illa de Creta i el tanquen en un laberint. Passen un seguit d'esdeveniments i ell ha de menjar-se 7 homes i 7 dones cada nou anys com a tribut d'un assassinat. A la tercera vegada que s'ha de pagar aquest tribut, el fill del rei enemic farà un seguit de coses, que es poden veure a continuació: Guillem Forns 2n ESO

Els atributs de Medusa eren el cabell de serps, ullals, les mans de bronze i normalment es representa la seva decapitació. Medusa era una de les tres germanes gorgones. Ella era la més maca, per això medusa va mantenir relacions sexuals en el temple d'Atena.  En adonar-se'n, Atena va castigar Medusa convertint-la en un monstre amb els cabells amb serps i amb la seva mirada convertia la gent en pedra. Atena, en assabentar-se que Medusa estava embarassada va enviar a Perseu perquè li tallés el cap i de la sang que va caure van sortir els seus dos fills Pegàs, Crisaor i Amfisbea. Dana Garcia Pol Fernández 2n ESO

Els rellotges de sol són instruments de control del moviment de la Terra i el Sol, en ells hi intervenen ciència (matemàtiques, física, geometria i astronomia), cultura i art, i han estat durant molt de temps l'única ajuda, l'únic punt de referència per l'evolució de tots els tipus posteriors de rellotges. Durant centenars de milers d'anys que abasta l'evolució de l'espècie humana, l'home s'ha comportat com un simple depredador, que menjava tot el que trobava al seu entorn: fruites i llavors, arrels o el que caçava o pescava, i socialment eren petits grups que es traslladaven sovint quan començava a escassejar l'aliment a la seva zona. Aquests primitius eren bons observadors de la naturalesa i dels astres, i van començar a atribuir al Sol i a les estrelles propietats màgiques, i van aparèixer els primers instruments fets amb ossos per marcar les fases de la lluna, o indicar per on sortia i es ponia el Sol... Amb el pas del temps va haver-hi

Posidó és  considerat el déu dels mars i dels oceans i també és conegut com al déu Neptú . El seu atribut és normalment el trident, però també se'l pot reconèixer amb un pegàs blanc.Va muntat en un carro tirat per animals monstruosos. Posidó va ser el que va crear la constel·lació del dofí.  Hi ha diversos mites sobre  Posidó  però nosaltres us n'explicarem només dos.  Cadascuna hem fet diferents coses en aquest treball, la Susanna ha buscat el primer mite, els atributs i els noms en grec i en llatí i la Laura ha buscat el segon mite i també altres atributs. Laura Salcedo Susanna Guerra 2n ESO

Dins dels deus i les divinitats de l'Olimp nosaltres n'hem escollit tres, que són: Atena, Zeus i Afrodita. Atena :  és la deessa de la guerra, la saviesa, la habilitat, l'estratègia, les arts i la justícia. I els seus atributs són una llança, un escut, un casc i una ègida (d'entre altres). És filla de Zeus i Metis, i el seu nom en llatí és Minerva.                              Estàtua de marmol grec de Fídies Zeus : és el déu del cel, del tro, i és el rei del dels deus de l'Olimp. Els seus atributs són el raig, l'ègida, i l'àguila. És l'ultim fill de Crono i Rea. El seu nom en llatí és Júpiter.                                    Bust de Zeus, còpia original                                     segle IV Afrodita : és la deessa de l'amor i la bellesa. Els seus atributs són la petxina, la poma, el dofí i la rosa. És filla de Urà. El seu nom en llatí és Venus.                                      El naixement de Venus       

Com molts de vosaltres sabreu hi ha diferents déus i monstres en la mitologia grega:   Ca cèrber  era un monstre de tres caps que vigilava les portes de l'inframon. El seu treball era no deixar entrar als vius i no deixar sortir els morts. Nosaltres l'hem representat en un dibuix: Ares   era el déu de la guerra. El seu nom en llatí era Mart. Els seus atributs eren la llança, el casc, el carro i la torxa. Nosaltres hem representat aquest déu en un altre dibuix: Hermes  era el déu missatger. El seu nom en llatí era Mercuri. Els seus atributs eren les sandàlies alades, el barret d'ala ampla, una vara d'or (el caduceu), una ovella al coll i la lira i flauta. Nosaltres hem representat aquest déu amb una de les seves "sandàlies" alades. Aquest és el nostre powerpoint sobre aquests éssers de la mitologia grega. Esperem que us agradi: Júlia Gasull Carla Rousset Víctor Almazán 2n ESO

Nosaltres hem estat buscant informació sobre el mitològic Minotaure . Aquest  va ser un monstre en la mitologia. Habitava en el laberint del rei Minos a Creta. Era molt perillós, ja que cada dia havia de menjar-se una persona per no passar gana. Ell tenia necessitats de bèstia i això provocava que tingués ganes de menjar-se tota la població.  El fill del rei Minos va morir a Atenes. El rei Minos va castigar el poble a causa del disgust per la mort del seu fill. Va obligar-los a ser ells els que es lliuressin al Minotaure per ser devorats per aquest. Un dia Teseu va entrar al laberint amb la intenció de poder salvar Atenes, ja que era la seva ciutat. Amb l'espasa i el fil que Ariadna li havia donat, va conseguir el valor per entrar al laberint i desprès de matar el Minotaure amb l'espasa, poder sortir amb el fil. Així va salvar tota la població.  Hem pogut trobar la seva història, el seu orígen, la seva manera d'actuar i com va morir. A través d'això vam poder fer u

Qui era Viriat? Tot i que sabem molt poc sobre Viriat , aquest va ser un gran personatge en la història de Roma, perquè va ser el principal cabdill d'una tribu lusitana que va fer front, amb l'ajut del seu petit exèrcit, a l'expansió de Roma a bona part dels territoris de l'actual Extremadura i Portugal. Viriat va conduir el seu exèrcit a nombroses victòries enfront els romans entre els anys 147 i 139 aC. Però, malauradament, al 139 aC va ser traït per alguns dels seus homes, que es van vendre als romans.                                            Estàtua en honor a Viriat Segons algunes teories, Viriat podria haver estat un pastor, la feina de la majoria de lusitans, que el coneixien com un bon guerrer. Molts el consideraven un líder i els romans el van acabar anomenant com a dux lusitanorum (líder dels lusitans). Viriat es considera el primer heroi ibèric, ja que va ser el líder de la unió de tribus ibèriques que van resistir a la conquesta romana.

Com tots sabreu, la religió grega era politeista. Tenien moltes maneres de descobrir la voluntat dels déus, com per exemple els oracles, l'observació dels vols dels ocells... Però també la interpretació dels somnis.  L' Oniromàcia és la tècnica d'endivinar o predir esdeveniments per mitjà dels somnis. Diversos especialistes han fet estudis que demostren que els somnis són una visió de la realitat representada en forma de mirall i ens mostren fins i tot allò que no volem veure com les pors i les culpes, ja que tenen domini de la realitat. Els grecs creien que els somnis eren premonitors, és a dir, revelaven el futur. Creien que Morfeu , que era el déu dels somnis, anava volant fins al llit de les persones que dormien i els introduïa els somnis que ell volia al subconscient.  També creien que ell mateix hi sortia amb una forma humana dels seus éssers estimats. En els somnis era l'únic moment en les persones no estaven a disposició de la voluntat dels

 "Uertere pollicem" va ressonar al Colisseu. L'emperador acabava d'ordenar la mort d'un dels gladiadors estenent el polze cap avall. No cal haver Ben-furts per saber que allò significava la màxima pena. Però, treure la llengua significava burla? Fer les banyes resultava grotesc? Hi havia algun gest que amagués intenció seductora? Un innovador estudi ha recollit 110 gestos de l'època romana que perduren en els nostres dies. El resultat és una base de dades amb tots els signes i 580 textos que els documenten. Vegem-ne alguns: Orelles :  A Espanya, Itàlia, Brasil, Uruguai i Argentina és comú felicitar els aniversaris estirant de les orelles als compleixen anys. L'origen d'aquest costum està en l'època romana. Antigament es feia un gest molt semblant: es tocava el lòbul de la persona a la qual havien de recordar alguna cosa. Així mateix, també es tocaven seu propi lòbul quan volien fer memòria. Per això, avui s'estira l'orella quan al

Neró Claudi Cèsar August Germànic va néixer el 37 i va morir el 68. Va ser emperador de l'Imperi Romà des de l'any 54 fins l'any que va morir. Va ser l'últim emperador de la Dinastia Júlia-Clàudia. Durant el seu regnat va centrar la seva atenció en la diplomàcia i el comerç i va intentar augmentar el capital cultural per mitjà de la construcció de teatres i competicions atlètiques.  Com tots sabeu, el número 666 és el número del diable segons l'Apocalipsi . En aquest llibre es parla de l'Anticrist, una persona totalment oposada a déu que el que vol és fer mal a les persones. I també es diu que aquesta persona tindrà el nom de la Bèstia, les lletres del seu nom seran les xifres que sumaran 666. Aquestes xifres corresponen a les lletres de l'emperador Neró, anomenat segons els grecs Neró Kàiser , que s'escriu així en l'alfabet hebreu:  קסר נרון . Es veu que cada una d'aquestes lletres dóna una xifra, i si les acabem sumant, dó

Tenim una altra paraula que prové de la mitologia grega: ANDRÒMINA . Cetus, que la seva figura forma una constel·lació Cassiopea , la mare d' Andròmeda , afirmava ser la més bella de les Nereides , i per això el déu i rei dels mars Posidó va enfadar-se amb tota la família, la va castigar tot el regne d'Etiòpia, del qual era rei Cefeu (pare d'Andròmeda), amb inundacions i atacs de Cetus (una bèstia marina que assolà les costes del país).  Cefeu hagué de sacrificar la seva pròpia filla per apaivagar l'enuig dels déus. A l'últim moment abans que Cetus se la cruspís, va aparèixer Perseu amb les seves sandàlies voladores i salvà la princesa per casar-s'hi. Perseu allibera Andròmeda , de Rubens De tant embolicada com és aquesta història (que segons a qui li pot semblar un culebrot, els qui la sentien la van considerar una bestiesa, una fal·làcia, un embolic, una enganyifa ; aquest fou el primer significat (entrada 1*) que prengué la parau

GRÈCIA Els grecs en el període més antic dividien la durada de la llum del dia en tres parts: ἕως ( heos ) : l'alba o el matí, en el sentit més ampli. μεσὸν ἡμέρας ( fonda heméras ): el migdia. δείλη ( déile ) : la tarda. Aquesta divisió es va anar reformant amb el temps. La nit, per influència del llenguatge militar, es va passar a dividir en quatre parts iguals anomenades φυλακαί ( phýlakai : "guàrdies, vigilàncies"). Aquesta denominació va ser imitada dels romans amb el nom de vigiliae .  ROMA Els Romans van dividir la durada de la llum del dia en dotze hores comptades des de l'alba fins al crepuscle. Es referien a les hores amb l'ordinal, de manera que a la una li deien "primera hora" i així successivament fins a l'"dotzena hora". Podem comprendre, llavors, que si 01:00 era l'alba i les 00:00 era el