SANT VALENTÍ, L'ORIGEN

Molts dels usuaris d'aquest bloc que se'ls preguntés l'origen del dia de Sant Valentí, si hi hagués l'ocasió, respondrien que és celebrat gràcies a la publicitat dels centres comercials, entre d'altres coses. Encara que si mirem enrere, podem descobrir que això no és així. Sant Valentí no és una simple celebració del món occidental.

          El cor, la millor manera actual de representar aquest dia

Hem d'anar fins l'any 270 d.C. per veure el principi d'aquesta celebració tan famosa ara els nostres dies. Aquella època, era Claudi II qui governava i qui va prohibir als homes el fet de casar-se i tenir fills, per així ser més bons soldats i estar plenament dedicats a la que era la seva feina: posar atenció a la guerra i els seus treballs. Quan d'això se'n va fer ressò en Valentí, un sant cristià, va revelar-se i començar a casar les parelles joves en secret, sota el ritual de l'Església.

Quan l'emperedor Claudi se'n va assabentar, va ordenar que el portessin al palau. Va intentar convèncer a Valentí perquè renunciés al Cristianisme i servís a l'Imperi i als déus romans. Si acceptava, seria perdonat i el convertiria en un dels seus aliats. Però, pel contrari, Valentí no va renunciar a la seva religió i va aprofitar la ocasió per fer propaganda del Cristianisme.

En un principi, Claudi es va mostrar atret pel Cristianisme, però, l'excèrcit i el Governador de Roma, Calpurni, el van convèncer per treure's del cap aquesta idea. Paral·lelament, van estar organitzant una campanya contra el Valentí. Mentre, va ser empresonat i sancionat a una execució.

Esperant l'execució, Valentí esperava a la presó, on tenia un carceller, dit Asteri, que li va presentar a la seva filla, Júlia, cega de naixement. Asteri pretenia que Valentí l'ensenyés a llegir; i, retar-lo perquè li tornés la vista a la seva filla. Valentí va aconseguir les dues coses, i Asteri i la seva família van convertir-se al Cristianisme. Tot i així, Valentí no va poder salvar-se de la seva sentència. El 14 de febrer, l'emperador va manar que fós executat.

Abans de morir, Valentí li va escriure una carta a Júlia, firmant "del teu Valentí". D'aquesta manera, es va iniciar la tradició d'escriure missatges aquest dia. Segons la llegenda, Júlia va plantar un ametller de flors vermelles al costat de la seva tomba. Avui, l'arbre d'ametlles és un símbol d'amor i amistat. 

                                        Claudi II

Laia Fernández
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Hola Laia!
L'entrada que has fet, és molt interessant,
no sabia que el dia de Sant Valentí,un cristià va començar a casar les parelles joves en secret, sota el ritual de l'església.
I quan va morir Valentí li va deixar una carta a Júlia i des de llavors per aquest dia s'escriuen cartes o es fan una sèrie de detalls.
Has tingut una bona idea!
Felicitats per l'entrada :)!
Ha per cert sinó m'equivoco sóc el primer a comentar ajaj!
Carla Espinosa ha dit…
Has tingut una bona idea al fer-la sobre aquest tema, ja que com tu has dit ningú en sap l'orígen d'aquesta tradició.
Realment es una història molt bonica, perquè fet de que un sant cristià decidís casar als joves en secret i desobeir així les normes de Claudi II va ser molt arriesgat, però trobo que va fer el correcte, ja que Claudi II no era ningú per prohibir el casament dels seus soldats.

Per altre banda crec que la història entre Valentí i Julia es molt interessant, perquè va aconseguir que ella pogués llegir i a part, gràcies a la carta que ell li va enviar abans de morir segueix la tradició que hi ha avui en dia de regalar-se cartes o bé alguna mena de detall.

Molt bona entrada Laia!!
Unknown ha dit…
Molt bona entrada Laia!

Desconeixia per complet l'origen del Sant Valentí!
M'ha sorprès molt que Claudi II arribés a prohibir el casament als soldats perquè així aquests estiguessin entregats totalment en la seva feina. Però més em sorprèn que la gent s'hagués de casar a amagades... Admiro l'actitud de Valentí davant la situació, ja que com bé diu la Carla era una cosa molt arriscada el fet de revelar-se. A més, també és d'amirar la fidelitat de Valentí cap a la seva religió ja que per això va ser finalment executat.

Per altra banda, m'ha impactat molt el que va fer Valentí a Júlia. Tot i que no entenc del tot com va curar-li la ceguetat i li va ensenyar a llegir... Realment deu haver estat un gran treball. Amb el que almenys el podria haver perdonat l'emperador.

Respecte el fet d'escriure cartes aquest dia, em sembla molt bonic que ho hagués originat en Valentí i que fins aquests dies encara es faci.

Per acabar, he de dir que molt interessant l'entrada Laia! Gràcies a això ara tots sabem l'origen real d'aquesta festa!
Llúcia Gómez ha dit…
Quina història més maca Laia!

Doncs bé, a mi sempre m'havien dit que l'origen d'aquesta tradició eren els centres comercials, tot i que a mi sempre m'ha agradat com a festa. La veritat és que l'origen és be interessant, ja que no sabia que era per aquest motiu que l'ametller era el símbol de l'amor i l'amistat. Tampoc sabia que el dia de Sant Valentí era avui perquè era el dia que va se executat per casar a parelles en secret. Com deu haver aconseguit treure-li la ceguera a la Júlia..? Molt molt bona entrada!
Irene Sánchez ha dit…
M'he preguntat moltes vegades d'on devia vindre el dia de Sant Valentí. Està bé que Valentí no renunciès a la seva religió. Considero que no té gaire relació el fet de casar-se i tenir fills amb la forma de treballar, crec que no té a veure perquè estigues prohibit.
Una entrada molt interessant, Laia, segur que hi ha molta gent com jo que es pregunta de què ve aquest dia!
Unknown ha dit…
No sabia l'origen de St. Valentí.
Aprofito aquesta entreda per dir que Sant Valentí no es una cel·lebració catalana, a Catalunya celebrem St. Jordi. Tot i així crec que és una cel·lebració bonica i romàntica i que compartir aquesta festa està més que bé. (Sóc la primera en esperar que arribi! Hehe)
Bona entrada Laia!!
Unknown ha dit…
Doncs jo tampoc sabia l'origen del dia de Sant Valentí.

M'ha agradat la història. Crec que Valentí va fer bé a no renunciar a la seva religió. Penso que Claudi era molt egoista per no deixar tenir parella i casar-se als soldats, simplement perquè estiguessin totalment dedicats a treballar. Crec que aquesta tal Júlia, era una dona afortunada de que l'estimés un home com Valentí, que segons la imatge que li dona aquest mite, semblava un bon home.

Bona entrada Laia. Molt encertada!
Martina Maldonado ha dit…
Molt bona entrada Laia! Si et sóc sincera jo era una de les persones que pensava que el dia de Sant Valentí era un dia proposat per les botigues i els centres comercials per fer diners, però pot ser això es devia a que no coneixia la gran història que s'amaga al darrere.
Per altra part veig una acció molt valenta per part de Valentí ja que podria haver escollit el camí més senzill i renunciar al Cristianisme; en canvi se'n va anar pel camí més complicat però més correcte, ja que si és la seva religió no ha d'abandonar-la.
Mai m'havia posat a pensar per què s'escriuen tantes cartes el dia de Sant Valentí, i ara que ho sé em sembla un bon motiu per seguir fent-lo; a més a més crec que tothom ha de saber aquesta història per a que les persones que pensen com jo pensava abans vegin aquest dia d'una altra forma.
Adrià Sanchez ha dit…
M'ha semblat molt interessant el que ens has explicat sobre l'origen del Sant Valentí. No tenia constància de de tot el que va fer Valentí per tal de ser sempre de la mateixa religió, el cristianisme. Trobo una molt bona idea festejar tot això! Crec que és un acte molt valent el que va tindre Valentí de no escollir el camí més fàcil sinó de lluitar pels seus somnis i pels seus pensaments! Molt bona entrada Laia! M'ha semblat molt curiós tot el que has explicat i no en sabia res sobre tot això, pensava que era una festa normal com una altre però que no anava dedicat a Valentí!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CIUTATS ROMANES

LES CASES ROMANES