31 de maig de 2013

EL CIRC

Ara, els circs són uns llocs per totes les edats, on grans i petits, homes i dones poden anar a riure una estona i quedar-se meravellats de les acrobàcies i piruetes que fan els especialistes. Però, abans, no era així ben bé no?


Bé, els circs romans eren unes de les instal·lacions lúdiques més importants a les ciutats romanes, juntament amb el teatre i l'amfitearte, formaven una trilogia destinada a divertir al poble. A cap urbs amb una mica de nivell en podia faltar un. 

En els circs eren espais amb una pista al mig, de forma ovalada i allargada. Estava rodejada de grades i al mig estava la arena dividida en dos per un petit mur anomenat espina. En aquests circs es feien moltes coses, des de carreres de carros fins a actes de l'Imperi. També feien representacions i espectacles de tot tipus. En els circs normalment només podien entrar homes, i el que presidia i donada entrada a l'espectacle era l'emperador de la ciutat. La gent que hi anava normalment era la gent amb un nivell adquisitiu alt.


Circ romà i les seves parts

Normalment estem acostumats a que les runes que més es conserven i més famoses siguin els amfiteatres però, també hi han circs que podem visitar, i ben a prop! Un d'ells és El circ romà de Tarraco.

El circ romà de Tarragona va ser construït al s. I aC, construit durant la època de l'emperador Domicià.

                 

                      restes del circ romà de Tarragona


Que en penseu? Per què ara es diu "circ" si els espectacles d'ara són tant diferents als d'abans? A vosaltres us divertiria veure un espectacle així?

Llúcia Gómez
4t ESO

30 de maig de 2013

LLATINISMES, LLÚCIA I ANGI

Al llarg d'aquesta entrada us representarem uns quants llatinismes, perquè així entengueu el seu significat molt millor! Nosaltres, com ja veureu, el que hem decidit fer, ha estat fer com dues escenes de teatre.
  • Nihil noui sub sole: És una expressió llatina que significa "res de nou". 
"Es pensa que ha inventat la sopa d'all, però ja està gairebé tot inventat; nihil noui sub sole."
  • Carpe diem: aprofita el dia, gaudeix de la vida.
 “No et posis trist, carpe Diem!
  • Mea culpa: Vol dir "culpa meva".
“Ho sento, ha estat mea culpa."
  • Errare humanum est: "errar és d'humans” .
"Perdó per fer-ho malament, errare humanum est."
  • Felix natalis dies sit tibi: "Feliç dia d'aniversari!".
  • Facta, non verba: "fets, no paraules".
"Ell m'assegura moltes coses però no me'n demostra cap; jo vull facta, non verba."
  • Clavum clavo expellere : És el típic "un clavo saca a otro clavo" per alleugerir la tristesa quan es dóna un engany amorós o no correspost.
  • Vivere memento: enrecorda't de viure.
"No t’amarguis, vivere memento."
  • Amicitia semper prodest, amor aliquando etiam nocet: l'amistat sempre aprofita, l'amor fereix a vegades


Llúcia Gómez
Angi Chang
4t ESO

L'INFRAMÓN

L'inframón sol veure's com un món paral·lel al nostre, amb els seus propis déus. En moltes cultures habiten les animes dels morts i està tancat per rius, murs o flames que impedeixen que els humans hi entrin. Les animes el creuen de camí a una nova vida, o bé passen la seva eternitat entre els dimonis. 

ELS GOVERNANTS DE L'INFRAMÓN: El rei de l'inframón té el major poder i és un dels éssers més temuts del cosmos. A més a més, sol ser el jutge que escolta els relats de les animes sobre la seva existència en el món dels vius abans d'imposar-li la sentència. Els governants de l'inframón tenen un aspecte  molt divers. Uns semblen cossos en descomposició i altres són tan obscurs que gairebé no es poden veure. 

Antic inframón
ELS GUIES DELS MORTS: Els obscur inframón no és fàcil de trobar i, una vegada trobat, no és fàcil entrar en ell. D'aquesta manera existeixen uns éssers anomenats Psicopompos que guien a les animes dels morts. Aquests tenen formes molt diverses, però la majoria són alats o habiten en cossos d'ocells per a desplaçar-se volant entre els dos móns. 
  • HERMES: Aquest déu grec escoltava les animes fins al Hades. Com a déu mentider, ningú podia enganyar-lo per a distreure'l en la seva labor. 
  • CARONT: El clàssic Hades estava rodejat d'aigües del riu Estígia. A canvi duna moneda que es col·locava a baix de la llengua del mort, el barquer Caront portava la seva anima a l'altre costat del riu. 
Psicopompos
DEESSES DE L'INFRAMÓN: Moltes deesses de l'obscuritat s'associen amb l'inframón. Algunes regnen en ell, juntament amb els governants masculins, però altres desenvolupen altres papers, com el de pujar a la Terra. A causa d'aquest contrast de la gran lluminositat de la Terra i la obscuritat de l'inframón, moltes es vinculen al sol, la fertilitat i la pluja. 
  • HÈCATE: Deessa grega de la lluna i reina dels fantasmes de l'Hades. Guiava a la seva tropa d'esperits en les seves visites a la Terra.  
  • PERSÈFONE: Quan Hades va raptar a aquesta bella deessa grega de la fertilitat, Zeus va decidir que aquesta havia de passar mig any a l'inframón, i l'altra mitat en la Terra, on feia créixer les collites.
Deessa Persèfone
Martina Maldonado
4t ESO

29 de maig de 2013

ELS 10 LLATINISMES DE LA MARIA I LA MARIONA.

Aquest és el nostre vídeo i tot seguit explicarem què significa cada llatinisme:



Mea culpa: vol dir “culpa meva”, és una forma de disculpar-se.
Ex: No volia dir-te el que t’he dit, mea culpa.

Tempus fugit: vol dir que el temps s’escapa i que s’ha d’aprofitar.
Ex: Ja tinc quaranta anys, tempus fugit.

Carpe diem: vol dir “aprofita el moment”
Ex: Avui he fet puenting, carpe diem.

RIP(requiescat in pace): significa “descansa en pau”, s’utilitza davant la mort de la gent.
Ex: El meu avi s’ha mort; RIP

Post Data: significa “després de la data”
Ex: Necessitem llet.
Post Data: no t’oblidis de portar diners.

Alea iacta est: vol dir “la sort està llençada”
Ex:He apostat per un cavall de carreres, alea iacta est.

Veni, vidi, vici: vol dir “va venir, va veure, va vèncer”, s’utilitza per dir que una cosa s’ha fet ràpidament amb èxit.
Ex: Les tropes de Napoleó van conquerir Europa, podria haver dit veni, uidi, uici.

Ab imo pectore: amb tot el meu cor.
Ex: T’estimo Ab imo pectore.

Cum laude: amb lloances, destacat. Indica el nivell que s'ha obtingut en un grau acadèmic, normalment del doctorat.
Ex:  En Jordi ha obtingut un cum laude en la seva tesi doctoral.

Captatio benevolentiae: és un recurs utilitzat per captar l’atenció del públic
Ex: En començar el discurs, el director va pronunciar unes paraules molt emotives com a captatio benevolentiae per guanyar-se el públic.

Maria Guallar
Mariona Lucas
4t ESO

EDUCACIÓ A ROMA

En l’època antiga que comprèn fins al segle II a.C, els petits únicament rebien les classes que tant la seva mare com el seu pare els hi podien oferir, per tant era una educació que bàsicament era donada per pagesos. L’educació dels nens es basava en dues etapes principals:

La mare: En el cas del nen (puer) la mare educava a el seu fill fins als set anys, on el pare intervindrà. Per tant, al ser els anys on més important és d'aprendre es diu que la mare agafa l’etapa de més importància per l’educació dels seus fills, tant físicament com moralment, però l’educació més pràctica, més física el pare serà qui l’ensenyi més. En el cas de les noies (puella) únicament rebia educació per part de la seva mare, la qual li ensenyava a telar i els treballs domèstics. 



El pare: A partir dels 7 anys el pare reprenia l’educació del seu fill, i aquest li ensenyava les coses bàsiques com per exemple llegir, escriure i cultivar les seves terres, per altre banda també li donava coneixements sobre les lleis, la moral.

Durant la seva vida el noi acompanya sempre al pare al camp, a caçar.. Per això també el pare li ensenyava coses sobre les armes, i principalment com les havia d'utilitzar. 



Més endavant, cap als 16 o 17 anys el fill seguia la seva educació a l’exèrcit on com tots sabem eren molt cruels, per exemple, deien que aquell que era covard moriria fuetejat, el general podia executar a qualsevol adolescent si el desobeïa, a aquell soldat que deixava l’exèrcit sense autorització se li tallava la mà,.. 



Però aquesta tradició canvia amb l’arribada de la cultura grega, que aporta la idea d’ utilitzar esclaus com a professors particulars, i fins i tot en alguna ocasió van obrir alguna escola, i utilitzaven una organització semblant a la nostra ja que hi havia l’educació primària, l’educació secundària i l'educació superior:


- Educació primària; L'educació era la primera que rebien els nens a partir dels set anys fins a els dotze aproximadament i el que s'ensenyava era a llegir, escriure i contar. Aquesta educació era donada sovint a l'escola del litterator  on disposàvem de cadires o bancs sense però en algunes ocasions, com actualment, hi ha professors particulars que anaven a les cases dels alumnes.
A les escoles les jornades d'estudi eren d'unes sis hores i cap al migdia tenien un descans. Els alumnes hi anaven des de ben d'hora i acompanyats sempre per un grec, anomenat paedagogus.

Tenien un dia de descans festiu cada nou dies que deia nundinae i el curs s'iniciava al mes de març fins al juny, que començaven les vacances. Les vacances duraven uns 5 mesos aproximadament, fins al 15 d'octubre. Aquest dia en concret, el 15 d'octubre, s'anomenava idus.


-Educació secundària; L'educació secundària era donada per tots aquell nens i nenes que tenien entre 11 i 12 anys, que es feia fins als 16 o 17 anys. El professor en qüestió s'anomenava grammaticus impartia classes sobre teoria gramatical o bé feia algunes lectures sobre grecs o llatins clàssics i sobre aquests textos solien fer comentaris amb el propòsit de que els alumnes aprenguessin geografia, mitologia, mètrica,..

-Educació superior: Tots aquells nois que volien dedicar-se a l'oratòria i l'activitat pública marxa a estudiar amb el professor de retòrica anomenat rhetor, que normalment era grec.
Seguidament es dedicava a fer exercicis de preparació per la declamació, on existien dos gèneres diferents:


         ·Suasoriae: Es definit com una mena de discursos sobre temes històrics, es tracta de una sèrie de monòlegs en els quals alguns personatges famosos de la història comenten i valoren tant els pros com els contres a l'hora de prendre una decisió.


        ·Controverisae: En aquest cas el que feien els joves era tenir una mena de debat entre ells en el qual cadascú tenia un punt de vista diferent sobre alguns temes judicials.

En molts casos, les nenes únicament podien assistir a l'escola durant l'educació primària, o màxim a la secundària pel fet de que elles havien d'aprendre les tasques de la casa, com ara teixir, cantar,..

Per finalitzar enllaço una presentació sobre l'educació romana:



Què us sembla aquesta educació? Preferiu la que tenim actualment o us agradaria tenir la que tenien els nens antigament?

Carla Espinosa
4rt ESO

HISTÒRIA DELS NÚMEROS ROMANS

A tots ens han fet aprendre els números romans des de petits, però realment sabem tota la seva història? De ben segur que molts de vosaltres no la teniu gaire clara, així que la explicaré una mica per sobre. 

Aquest gran sistema de números romans és capaç d'expressar tots els números des de l'1 fins a 1.000.000 utilitzant únicament set símbols. 

1 - I 
5 - V
10 - X
50 - L
100 - C
500 - D
1.000 - M


Taula números romans

Avui en dia, aquests números es fan servir per a la història i per fins decoratius, però té un clar inconvenient, que no permet fer càlculs escrits amb rapidesa. Pràcticament tots els països del món occidental tenen coneixença d'aquests números, tenint en compte que s'ensenyen a l'escola, els podem observar en els crèdits de moltes pel·lícules, marquen els segles, es fan servir per diferenciar els reis que tenen el mateix nom, es troben en molts rellotges,...

Potser algun de vosaltres s'ha fixat que en alguns rellotges el número quatre surt expressat de la següent forma: IIII. Realment hauria de ser escrit així: IV. En sabeu el per què?

Es diu que aquest sistema de números prové del que feien servir els etruscs, civilització que vivia a Itàlia entre els segles VII i IV a.C. Els romans van fer servir aquest sistema que es basava en el mètode aditiu: I i I eren II, i II i II eren IIII. El número 40 era XXXX i el nou es representava de la següent forma: VIIII. A mesura que va anar passant el temps, van començar a fer servir un altre mètode, el substractiu. En aquest mètode un número anterior resta la seva quantitat al següent. D'aquesta manera, el número 10 en comptes d'escriure's traduït com 5+4 s'escriu com 10-1 i queda així: IX. Escrivint d'aquesta forma feien servir menys símbols. 

Aquest sistema va ser molt utilitzat en l'època de l'Imperi Romà. En els rellotges medievals el número 4 s'escriu IIII perquè creien que hi podia haver confusió entre aquest número i el IV, i escrivint-ho d'aquesta manera creien que es diferenciava molt millor. Altres fonts diuen que ho van escriure així perquè d'aquesta manera tenia més simetria amb el 8, que es trobava a l'altra banda del rellotge. 
Rellotge medieval

Paula Campelo
4t ESO 

28 de maig de 2013

TREBALL LLATINISMES

Els alumnes de 4t d'ESO de l'optativa de llatí hem realitzat un treball sobre alguns llatinismes. Els llatinismes que hem escollit són els següents:

- Carpe diem: viu el moment.
- In crescendo: en augment.
- A priori: al principi.
- Ipso facto: ara mateix.
- Motu proprio: voluntàriament.
- In albis: quedar-se en blanc.
- Facta, non uerba: fets, no paraules.
- Lapsus: quedar-se bloquejat.

Aquestes són les nostres representacions per cada llatinisme. 

MOTU PROPRIO I LAPSUS: 


IN ALBIS: 


FACTA, NON UERBA: 

La meva germana està preocupada. Vol saber si la seva parella l’estima de veritat o no. Ella diu que quan parlen per telèfon tot va bé, però quan es veuen sembla que ell no està a gust. Últimament està trista i parla molt amb mi. Ja li tinc dit: facta, non uerba. 

A PRIORI:


IPSO FACTO:


CARPE DIEM: 


IN CRESCENDO:

Mireia Linares
Eulàlia Tarragó
4t ESO

CURIOSITATS D'UN PART ROMÀ

Mai us heu preguntat sobre el naixement a l'antiga Roma?
Els nens antiguament naixien a casa mentre s'invocava la protecció de la deessa Juno Lucina, que és l'encarregada de portar els nens a la llum. Tot i així, hi ha d'altres divinitats importants en el naixement, com seria la Vagitano (que obria la boca al recent nascut perquè pogués plorar) o l'Alemona (que alimentava el fetus durant l'embaràs) i Antevorta (la deessa que assistia quan el nadó venia de cap), o la Postvera (quan el nen venia de peu). La deessa Vitumno era l'encarregada de donar-hi vida en el moment de néixer, Cuba era la que el portava al llit, Cunina era qui la bressolava i el protegia dels mals.
Qui podia assistir al part?

Els homes no podien assistir als parts, ni tan sols el pare del nen o el metge. De tot se n'encarregava la llevadora (menys en els casos de les famílies pobres que no s'ho podien permetre ja que aquests tipus de serveis eren cars, per això, les dones pobres només podien ser ajudades per les seves parentes).
Com havia d'estar la dona?
La llevadora ajudava a la cadira obstètrica on s'asseia la partera, que estava despullada i amb els cabells solts.  Aquesta no podia portar res, ni tan sols un anell ja que es considerava que qualsevol nus o lligam dificultaria el naixement del nen.
La decoració:
La cadira estava perforada, oberta al front, amb un seient de forma de mitja lluna i uns reposabraços. Algunes cadires tenien un respatller, que ajudava en el part a la dona a empènyer, o si no qui l'ajudava era una altra dona que es posava darrere d'ella i la subjectava.
mare amb el seu nadó
La feina de la llevadora:
-Observava al nadó per comprovar la seva vitalitat i veure si tenia alguna deformació.
-Anunciava el sexe del nadó (a través de senyals i no paraules)
-Tallava el cordó umbilical a quatre dits del ventre de la mare, evitant utilizar eines metàl·liques, és a dir, o vidre, ceràmica o una escorça de pa dur.
-Lligava el cordó amb un fil de llana i netejava al recent nascut.
Per ara us deixo només aquesta informació sobre els parts, ja que em podria allargar molt més, per això espero a  la pròxima entrada parlar-ne molt més, com seria sobre les cerimònies que hi ha, etc. 

Tot i així, per ara us plantejo aquesta pregunta: considereu just que cap home pogués assistir al part, ni tan sols el seu pare?
Fins la pròxima!

Angi Johana Chang
4t ESO

27 de maig de 2013

ZEUS

Júpiter, o més conegut com a Zeus, era el fill dels titans Crono i Rea, i va ser el déu del cel i del tro. La seva principal arma era el llamp. Es va convertir en el rei del déus quan els va guiar cap al triomf sobre els titans en la guerra còsmica. 
Es va casar amb la deessa Hera, però era famós per les seves nombroses conquestes sexuals, que incloïen deesses, nimfes i mortals. 

Déu Zeus, amb el llamp a la mà
LES DISFRESSES DE ZEUS: El cos resplendent de Zeus terroritzava als mortals ja que el seu llamp calcinava tot allò que s'apropava a ell. Per aquesta raó Zeus solia disfressar-se per poder apropar-se a les seves estimades. És així que va captivar Europa amb forma de bou, va entrar a la presó de Dànae convertit en una pluja dorada, es va transformar en sàtir per violar Antíope, es va apropar a Leda en forma de cigne, va enganyar Alcmena fingint ser el seu marit, i es va convertir en àguila per emporter-se Fanímedes, una jove de la qual es va enamorar. 
A més a més va disfressar a les seves estimades perquè la seva esposa no sospités de la seva infidelitat.
En aquesta imatge Zeus apareix en forma de bou,
i a sobre podem veure  la deessa Europa

ELS FILLS DE ZEUS: Zeus va tenir dotzenes de fills de les seves diferents amants, i alguns d'aquests van desenvolupar diferents papers en altres mites grecs. Zeus i la seva esposa, Hera, eren els pares de divinitats com a Ares (déu de la guerra) i Hebe. 
Hermes va ser producte de la seva unió amb Maia, i de la relació amb Metis va resultar el naixement de la deessa Atena. Amb Leto, Zeus va tenir els  bessons Apol·lo i Artemisa, amb Eurínome  a les tres Gràcies i amb Mnemósine  va concebre les Muses. Entre les seves amants mortals, Europa va ser la mare de Sarpedó (heroi de la Guerra de Troia), Minos (rei de Creta) i Radamantis. Finalment, de la seva aventura amb Ananké van néixer les Moiras, i amb Dànae va tenir a Perseu i Alcmena, amb la qui més endavant va tenir a Hèracles. 
Zeus amb els seus fills

Martina Maldonado
4t ESO