Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

L'EDUCACIÓ A ROMA

Imatge
En els primers temps de l’Antiga Roma els que s’encarregaven de l’educació eren els pares, normalment la mare sobretot. Al cap d’un temps es van crear les primeres escoles per influència grega. Els nois i les noies anaven a les escoles a rebre l’ensenyament a través dels magistri. El ludi magister impartia l’ensenyament primari, el grammaticus impartia l’ensenyament secundari  i el rhetor impartia l’ensenyament superior. L’ensenyament superior durava un o dos anys i consistia en la pràctica de l’oratòria però hi anaven pocs nois ja que la majoria d’ells a la que eren majors d’edat deixaven els estudis. L’educació romana fins a les guerres púniques: Al principi de l’educació romana, aquesta era de pagesos basada en el respecte als costums dels avantpassats. A la infantesa els pares ja inculcaven les aficions i els sentiments tradicionals: afició al treball, el respecte a les tradicions de la família, la pietat envers els déus i l’ideal moral romà. La mare era la que t

ORFEU I EURÍDICE

Imatge
ORFEU I EURÍDICE És una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibad Gluck, amb la data de 1762 i està basada en el mite d'Orfeu. Pertany al gènere d'acció teatral, que implica que l'òpera es basa en un tema de mitologia que utilitza danses i cors. La peça va ser estrenada a Viena l'any 1762. És una de les primeres obres en que Gluck plasma la seva intenció de reformar l'òpera, tractant que la poesia, el llenguatge i l'acció dramàtica que van reflectir en la senzillesa i el poder de la tragèdia grega. Alhora, va intentar reemplaçar els recaragolats arguments i la complexitat de la música, característiques de la òpera seriosa, per una "noble senzillesa" en la música i el drama. Khrystyna Kyshenyuk 4t ESO

L’AGRICULTURA A ROMA

Imatge
Rodejant les terres agrícoles hi havia oms, pins, xiprers . M entre que els prats i vergers eren encerclats amb   tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment.  Normalment no contractaven esclaus estrangers  perquè els hi tindrien que pagar tot el seu salari en diners, casi sempre agafaven a esclaus del mateix poble  als quals  els pagaven  amb una part de la collita recollida. Les eines que feien servir els esclaus eren l a pala,  l'aixada, el pic, el rul·lo, la falç, la forca i altres eines. Els conreus que més es conreaven eren els c ereals, l'olivera i la vinya.   La sembra es feia a la tardor i poques vegades a la primavera.  La manera en que cuidaven els conreus era amb  els regs i l' abonat amb fem , margues i vegetals, calç, argila i sorra ; els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials. Hi havia  arbres fruiters com les figueres, les pereres, les pomeres, el cirerer, l'albercoc, el taronger i el lli