EL PONT DEL DIABLE
El pont del diable de Martorell va ser construït a l'any 10aC i anys més tard va ser destruït pel riu, que es va endur la pila
central, i està documentada una reconstrucció de l'any 1143. Posteriorment es va reconstruir com a pont gòtic amb un sol arc, obra iniciada el 1283 i acabada
als voltants de 1295, sota la direcció de Bernat Sallés, amb dos arcs ogivals, el
major de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la
menor amplada ja no eren adient per la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties de càrrega, molt més
emprat a l'edat mitjana.
 |
| Pont del Diable restaurat i creat amb una estructura gòtica. |
Fou restaurat el 1768 per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño. El gener de 1939 l'arc
central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït el 1963, mantenint l'estructura gòtica de
1283.
Després de la reconstrucció del pont es va crear una llegenda la qual ens explica que fa molts segles hi havia una vila a una de les ribes del Llobregat, que no tenia pou ni cisterna ,pel que els seus habitants havien de desplaçar-se d'una manera contínua a l'altra riba del riu, on s´hi podien trobar
una aigua cristal·lina procedent d'una font. Un dia una donzella, que era
la que s'encarregava de la feina del transport de l'aigua d'una riba a una
altra, va exclamar malhumorada que més li valdria lliurar-se al diable que haver
de creuar el riu a peu (mentre anava saltant a través d'unes roques) per acostar-se fins a la font.
Com sol passar en aquests casos, no havia acabat de dir la frase quan se li va aparèixer un cavaller que li va dir: "Et construiré el pont per a tu en una sola nit perquè no hagis de patir creuant constantment el riu si em lliures la teva ànima com has dit ".
Com sol passar en aquests casos, no havia acabat de dir la frase quan se li va aparèixer un cavaller que li va dir: "Et construiré el pont per a tu en una sola nit perquè no hagis de patir creuant constantment el riu si em lliures la teva ànima com has dit ".
La dona va acceptar
la proposta de l'estrany i el cavaller (que era el diable personificat) es va posar a
treballar immediatament en el projecte. Ella contemplava l'avanç dels treballs
des de la finestra de la masia on vivia, pas a pas, pedra a pedra, el maligne
desenvolupava l'obra de forma increïble. Però, mentre l'obra avançava, la
dona va començar a sentir pànic en recordar el caràcter del seu pacte. Quan
només faltava una pedra perquè l'obra pugui donar-se per conclosa va anar a
buscar a la mestressa de la casa per explicar- el que estava passant .
La patrona, dona
decidida i de recursos, no ho va dubtar ni un moment, va agafar una galleda
d'aigua i va bolcar el seu contingut per sobre del gall de la casa. Aquest,
sorprès en el seu somni per tan inesperat 'regal', es va posar a cantar, amb
el que va despertar als galls de les granges veïnes, els quals van començar també
a cantar .
Tal estrèpit va
arribar a les orelles del diable en el moment en què estava disposat a fixar l'última pedra del pont, cosa que va suposar que no havia estat capaç de complir
la seva part del pacte, la de construir el pont en una sola nit. Furiós, va
deixar caure a terra l'última roca abans de marxar definitivament a l'infern.
Però d'aquesta llegenda, com la majoria de llegendes, el final pot variar i un altre final molt típic d'aquest pont és que a l'endemà, quan la vella anava a passar, el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de passar, va deixar anar un gat per que passés davant d'ella. Així el diable es va emportar al gat, en cos i ànima, i va deixar tranquil.la a la vella, que va seguir com cada dia anant a la font, feliç per haver tornat el pont a la població. Des de llavors al pont se'l coneix com EL PONT DEL DIABLE.
 |
Pont del diable actual, vist des d'un extrem
|
Alba Sabadell
1r Batx
Comentaris