CLÀSSICS A LA ROMANA

Enfrontament en el qual es veu Aracne i Atena Aracne, filla d'Idmón de Colofón, vivia a Lídia. Ella tenia un gran talent, teixir, que li venia del seu pare ja que havia treballat tota la vida tenyint. Aracne tenia el seu propi taller on era famosa pels seus teixits i bordats. Un bon dia Aracne va fer un gran teixit, un dels millors.  Tothom en veure aquell teixit deia que ella era la més bona teixint; ella el ser tant orgullosa va desafiar a un duel teixint a Atena , la deessa de la saviesa i de l'artesania.  Atena el veure la prepotència d'Aracne va baixar a la Terra però disfressada d'un velleta; li va donar un consell: que no es fiqués em els déus de l'Olimp, però ella orgullosa va passar de la velleta i després Atena va deixar veure qui era realment. Va acceptar el desafiament que li havia fet Aracne. Quan van acabar, tothom deia que el teixit d'Aracne era millor que el de la deessa, fins i tot Atena ho deia. Atena va agafar una ràbia que li va donar

El pont del diable de Martorell va ser construït a l'any 10aC i anys més tard va ser destruït pel riu, que es va endur la pila central, i està documentada una reconstrucció de l'any 1143.   Posteriorment es va reconstruir com a pont   gòtic   amb un sol   arc, obra iniciada el 1283 i acabada als voltants de 1295 ,   sota la direcció de   Bernat  Sallés , amb dos   arcs ogivals, el major de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada,   per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adient per la circulació rodada, però sí per al   transport   amb bèsties de càrrega, molt més emprat a l'edat mitjana. Pon t del Diable res taura t i crea t amb una es truc tura  gò tica. Fou restaurat el   1768   per l'enginyer militar   Juan Martín Cermeño. El gener de   1939   l'arc central va ser destruït per l'exèrcit   republicà   en retirada, i va ser reconstruït el   1963, mantenint l'estructura gòtica de 1283. Placa que

Quan parlem de grecs i romans tots ens fem una idea de com anaven vestits però gairabé cap de nosaltres sap amb exactitud com vestien ni tampoc les peçes de roba que utilitzaven per vestir-se. Al principi es feien servir pells i llana per fer vestits. Quan els mercaders van arribar a Orient i a Egipte, en van importar lli ( linateum, carbasa ), i l’utlitzaven per confeccionar la roba interior de les dones i els mocadors dels cavallers. A l’època imperial es va introduir la seda xinesa , que les dones usaven de molts colors. Així que, mica en mica, les peces de roba van anar evolucionant fins a arribar a aquestes: Túnica -La túnica: Era una espècie de camisa que arribava fins als genolls (primer sense i més tard amb mànigues fins les mans) que es va convertir en la peça de roba d’anar per casa. A vegades els romans duien dues túniques, o fins i tot quatre si eren molt fredolics. Les túniques de les dones arribaven fins als peus. -La toga: Era el vestit típic nacion

Després d'adaptar en format manga i publicar clàssics de la literatura universal com "La Divina Comèdia " de Dante o " El Capital " de Marx, l'editorial Herder ha decidit treure al mercat la versió manga de la " Ilíada i l'Odissea" , d'Homer. A continuació hi ha el resum oficial del còmic: La Ilíada i l' Odissea , obres clau de la literatura, són dos dels textos fonamentals de la cultura occidental. Vet aquí la versió manga d'aquests poemes èpics que narren les aventures dels herois grecs: la lluita d'Aquil·les a la guerra de Troia i el viatge posterior de tornada a Ítaca empresa per Odisseu." Portada del còmic Fitxa tècnica: Títol: "Ílíada y Odisea - el Manga" Títol original: "Manga de dokuha, the Iliad and the Odyssey " Autor (original): Homer Editorial: Herder Gènere: Aventures èpiques, guerra Número de volums: 1 Número de pàgines: 200 ISBN 978-84-254-3206-4

La família romana era formada per totes les persones que vivien a la casa, que estaven sotmeses a l'autoritat del pater familias . Els fills i les filles passaven a ser de la família quan el pare, al cap de 8 o 9 dies del naixement de l'infant, l'agafaven en braços com a símbol de reconeixement. La Gens A Roma hi va haver uns grups socials de grau superior a la família: les gentes . Cadascun d'aquests consideraven descendents d'un avantpassat comú, motiu pel qual tots tenien un mateix nomen gentilici. Els membres d'una gens compartien unes mateixes terres i uns actes de culte propis. L'autoritat era exercida normalment pel cap de família de més edat. Relleu sepulcrat de L.Vibius i la seva família La Família Era formada per un conjunt de persones que vivien sota l'autoritat d'un pater familias . Era integrada pel pare, la mare, els fills i els esclaus propis. Fins al final de la República, si una filla es casava, passava automàtica

La Via Augusta queda molt ben reflectida quan TV3 decideix presentar una sèrie de Joaquim Oristell. La sèrie està ambientada a la ciutat romana Tàrraco l’any 24 aC , l’època de màxima esplendor de la ciutat. Es troba en el moment en què es comença a construir la Via Augusta i amb la visita de Cèsar a Hispania per comprovar l’estat de les obres. Les històries que serviran per desenvolupar la trama tindran a veure amb els problemes amb què es troba la família patrícia després del seu canvi de residència, així com els “piques” que sorgeixen entre ibers i esclaus. -       Explicaré la història de la Via Augusta a través de la sèrie i dels seus capítols: Capítol 1: L’any 28 aC a Tàrraco, Cèsar August s’ha instal·lat a la Península Ibèrica per seguir de ben a prop les conquestes dels últims reductes ibers. El seu metge (Pompeu) s’ha de traslladar de Roma a Tàrraco amb tota la seva família per ocupar-se de la salut de l’emperador. En el viatge, el vaixell que portav

Cleòpatra i Marc Antoni Cleòpatra va tornar a Egipte. El seu protector, Juli Cèsar havia estat assassinat i el seu regnat tornava a estar en perill. Aquest fet va provocar una guerra civil a Roma que duraria tres anys, liderada per tres importants homes que van lluitar contra els líders de la conspiració. Aquests homes van ser: Octavi , Marc Antoni i Lèpid . Després de derrotar els líders de la conspiració, Octavi, Marc Antoni i Lèpid, van signar un tractat de pau en què van acordar governar Roma junts durant cinc anys. Marc Emili Lèpid  Octavi August Marc Antoni A partir d'aquest moment, Marc Antoni controlaria Egipte. Però necessitava el suport de Cleòpatra que ara regnava al costat del seu fill Cesarió. Marc Antoni volia l'or d'Egipte per pagar als exèrcits, que vetllaven per la seva part de l'Imperi, i el blat, per alimentar els seus homes. A canvi d’això, la reina egípcia volia la protecció del romà. Marc Antoni i Cleòpatra es van citar a Tar

Flora, en la mi tologia romana, era la deessa de les flors, els jardins i la primavera. Encara que era una figura rela tivamen t poc impor tan t en la mi tologia romana, ja que es deia que era una imitació a les deesses de la fer tili ta t, la seva associació amb la primavera li atorgava una par ticular impor tància quan arribava la primavera. La seva fes ta, la Floràlia, es celebra a l'abril o a principis de maig i simboli tza la renovació del cicle de la vida, marcada amb balls, begudes i flors. El seu equivalen t en la mi tologia grega era Cloris. Es tà tua deessa Flora, al palau de Versalles Es va casar amb Zéfir, es déu del ven t, amb el quan es va enamorar d'ella i la va rap tar.  Segons la mi tologia grega, Zèfir era la personificació del ven t de l'oes t i era una de les qua tre divini ta ts de l'elemen t aeri. És el fill d'As treu i d'Eos.  Era considera t el més suau i benigne, especialmen t s'enamora de Cloris, que apaivagà el seu caràc t