CLÀSSICS A LA ROMANA

El nom oficial complet de Barcino és Colonia lulia Augusta Paterna Fauentia Barcino , la qual va ser fundada per l’emperador August cap a l’any 14 a.C, un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. És, per tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l’actual Catalunya. La ciutat estava situada damunt un petit turó, enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. Una de les produccions més comercialitzades de la zona era el vi, però també si van conrear cereals. També es va practicar la pesca, en la qual destacaven per la seva fama les ostres. Altres recursos presents en el territori van ser el ferro i el material constructiu per a les edificacions. El comerç va ser un altre motor econòmic de la ciutat. L’estrucura habitual de les fundacions romanes era: el seu recinte rectangle, els dos carrers principals que partien de les quatre p

Omnia vincit amor,  és una famosa frase llatina que avui en dia tornem a escoltar sovint. Aquestes tres paraules tornen a tenir gran ressò ja que molta gent se la tatua ja que possiblement creuen en el què significa o perquè estan bojament enamorats de les seves parelles. També ha estat i és un del tòpics més cultivats de la literatura. ORIGEN Omnia vincit amor és un tros del vers 69 de l'Égloga X de les Bucòliques, que són un conjunt de poemes pastorils de Virgili. El vers complet és: Omnia vincit Amor, et nos cedamus Amori . La seva traducció és: L'amor ho venç tot, deixem pas a l'amor. EL TÒPIC LITERARI El tòpic literari que va crear aquesta frase que és "l'amor ho venç tot" ha estat utilitzat en moltes ocasions i èpoques diverses. El trobem en autors barrocs i també romàntics.  EXEMPLES Un dels poetes va ser Béquer. Aquí teniu un dels poemes en el qual Béquer l'utilitza i on es veu clarament aquesta fortalesa de l'amor, ja que di

Gerunda  és la ciutat originària romana del nord-est de Catalunya  anomenada actualment Girona. Els primers en poblar-la van ser els ibers situats en punts elevats dels voltants de Gerunda.  En les guerres de Sertori  (82-72 aC), vers el 77a.C. Pompeu  edificà un oppidum  (plaça forta emmurallada) sobre la Via Heraclea  (futura Via Agusta ) per defensar-la i lluitar contra el sediciós Sertori , de la facció dels  populares , que s'havia aixecat en armes a la Hispània  romana contra Sul·la , de la divisió dels  optimates  i que controlava el poder a Roma .  És aleshores, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originària Girona, que s'anomenava en aquells moments  Gerunda , l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, per bé que podria significar "entre l'Undarius ", nom que rebia en llengua Ibera  l'actual riu Onyar . La ciutat va ser poblada de nou pel habitants de St. Julià de Ramis obligats pels romans. E

" El naixement de venus " és un quadre que fou pintat per Sandro Botticelli a l'any 1444-1510. És un quadre d'estil renaixentista del Quattrocento. El corrent artístic que ocupa tot el segle XV i que en català es tradueix com el quatre-cents. Es coneix també com la primera fase del renaixement i s'ubica a Itàlia. Autoretrat de Sandro Botticelli . Com he esmentat anteriorment "El naixement de Venus" va ser pintat per Botticelli, dels quals Botticelli n'és el sobrenom de Allessandro di Mariano Flilipepi, però se l'anomenava "botticelli" perquè va ser estudiant i aprenent de Botticello. De la vida del pintor  no se'n coneix gairebé res degut a la seva voluntat de privacitat i manca de documents. Botticelli va ser un gran colorista, de vegades de manera fina i d'altres de manera brutesca, però tenia un do, que era la capacitat de crear efectes poderosos. La puresa de la seva línia entre d'altres, que es pot aprecia