CLÀSSICS A LA ROMANA

Hi ha moltes frases en llatí que han esdevingut famoses, per diferents motius: perquè han aparegut en pel·lícules, en obres literàries, per qui les ha dit... Algunes de les més famoses són: Carpe Diem  (viu el moment)  És una de les frases més famoses del llatí, la qual ha sortit a moltíssimes pel·lícules. Estàtua de Juli Cèsar Veni, Vidi, Vici (vaig venir, vaig veure i vaig vèncer) Frase utilitzada per Juli Cèsar. Amb aquesta frase pretenia descriure la seva recent victòria, en la ciutat de Zela. Actualment s'utilitza per significar la rapidesa en que has fet una cosa amb un resultat exitós. Cogito, ergo sum  (penso, aleshores existeixo) El filòsof Descartes  pensava que el món estava format per dos entitats, la espiritual i la matèria. Descartes, com la majoria de filòsofs, buscava la resposta a tres preguntes: Quí som, on anem i d'on venim i pretenia explicar-les a la seva manera. Descartes resumia totes les seves teories amb la frase Co

El dimarts, 21 d'octubre del 2014, els arqueòlegs que portaven a terme una excavació, datada entre el 325 i el 300 a.C, des del 2012, van desenterrar el cap d'una de les dues esfinx que vigilaven l'entrada d'un temple funerari de l'època d'Alexandre el Gran. El cap es va trobar a la tercera cambra de la tomba, dins d'un llindar de marbre, a una profunditat de 15 centímetres.  El cap és de marbre, mesura 60 centímetres i està pràcticament intacte, només té un petit trencament al nas. També té rissos caient sobre l'espatlla esquerra de l'estàtua i senyals d'un color vermellós. El cap s'ha assignat a l'esfinx oriental.                                                               A més a més, els arqueòlegs van descobrir alguns fragments de les ales de l'esfinx a la tercera cambra. Aquesta, és la mateixa on hi van descobrir un mosaic de 3 per 4.5 metres que representa el rapte de Persèfone. En descobrir més coses i en haver

Un home presentava els seus últims respectes davant la tomba de la seva dona. Un que passava per allà li pregunta:    —  Qui descansa aquí?    — Jo, ara que per fi m'he pogut alliberar d'ella.  Edició de Philogelos És un acudit que podria ser perfectament dels nostres temps, però, efectivament, és un acudit de l'Antiga Roma. Pertany a un llibre anomenat Philogelos , que literalment vol dir "Amants del riure". És un llibre d'acudits escrit al segle IV amb llengua grega. Es tracta de la col·lecció d'acudits més antiga que es coneix i en conté 265. És un llibre que s'atribueix a Hierocles i Filagrio, dos personatges dels quals no se sap massa cosa. Aquesta recopilació està dividida en diferents apartats com per exemple professors i alumnes, o intel·lectuals o ximples.                                                                                   S'han fet diverses edicions de Philogelos ; la primera va ser al 1848 d'una editorial de Pa

Els infants romans no dedicaven tot el seu temps en anar a l'escola, sinó que gran part del  temps a jugar. S'han trobat nombroses joguines romanes ben conservades ja que acostumaven a fabricar-se amb vidre, roba, fusta ossos,.. Els més trobats han set: els carros de fusta, les nines, les baldufes,... Museu Arqueològic de Saintes Els jocs més populars eren: TABVLA IVSORIA :   l'objectiu per guanyar es alinear 3 fitxes en una taula de 3x3. Semblant al 3 en ratlla. Duplum molendinum (molí de nou i 3 en ratlla o alquerc) CAPVT AVT NAVIS:   Antigament els romans hi jugaven amb parelles, i es tractava de llençar una moneda i al caure no la podia veure ningú. A partir d'aquí els jugadors escullen o   caput   o   navis , i guanya aquella que encerta la cara de la moneda. Es van fent parelles i eliminant a partir de que un s'equivoqui fins que només quedi un guanyador definitiu. Semblant al cara o creu. Moneda de l'alt imperi DIGGI

Santa Cecília, pintura de Nicolas Poussin. Cecília de Roma, coneguda com a santa Cecília (en llatí, sancta Caecilia ) va ser una noble dama romana del segle III. És la patrona de la música (ja que mentre s'estava morint, va cantar a Déu) i dels poetes.  Els seus atributs són l'orgue, les roses i el llaüt. Estasi di Santa Cecília, de Raffaelo Sanzio. Es creu que va néixer a Roma i que la van casar amb un jove anomenat Valeri. No obstant, Cecília va ser capaç de mantenir-se verge al llarg de la seva vida i fins i tot va convertir al cristianisme el seu marit Valeri i el seu germà respectiu. Després de ser convertits, ambdós es van dedicar a enterrar màrtirs cristians i a fer bones obres. Això va fer que els denunciessin davant del prefecte de Roma, que va manar decapitar-los. Cecília els va enterrar en un sepulcre on hi havia gravat un fènix, el símbol pagà de la resurrecció. En quan els béns dels morts, Cecília els va repartir entre les persones pobres abans

Els orígens de l'esclat de la guerra, es remunten quan es va celebrar el judici de París. Com li va passar als avantpassats de Zeus, va ser destronat per un dels seus fills. En assabentar-se'n, va fer que Tetis es casés amb un mortal. Peleu i Tetis, van tenir un fill. Li van posar Aquil·les de nom. Hauria de morir jove a Troia. Però, la seva mare, volent-lo protegir el va sucar al riu Estígia. Convertint-lo en immortal, excepte per on el subjectava: el taló. Prèviament, al casament de Peleu i Tetis va ser tothom convidat, excepte Eris. Aquest, va aparèixer allí d'imprevist, i va dipositar una poma d'or. Amb una nota adscrita, la qual posava: "Per la més bella". Hera, Atena i Afrodita van reclamar-la, ja que creien que eren les més belles. Zeus va pretendre resoldre el problema triant un príncep de Troia: Paris. Les candidates van intentar subornar Paris. Atena li va oferir saviesa, destresa en la batalla i les habilitats dels grans lluitadors. Llavors Hera

Ariadna és la filla del rei Minos i Pasífae de Creta. Laberint de Creta El rei, tenia el minotaure (monstre que tenia cos d’home i cap de toro) tancat en el seu laberint i el qual havien d’alimentar amb gent cada nou anys. El tercer cop que els atenencs van haver de lliurar gent al minotaure, Teseu fill de Egeu, rei d’Atenes s’ofereix a anar al laberint i matar al minotaure, però no era tan fàcil com anar-hi, matar-lo i marxar sinó que sortir-ne del laberint era gairebé impossible ja que d’ell no se’n podia escapar.  Ariadna, en veure Teseu, se’n va enamorar i per això va decidir ajudar-lo amb la condició de que ell es casés amb ella i se l’emportés lluny del seu pare. Teseu va acceptar, Ariadna li va regalar un cabdell que serviria per quan a mesura que anés caminant pel laberint l’anés desfent i així li serviria com a guia per la tornada. Finalment Teseu va aconseguir matar al minotaure i escapar del laberint però Minos en assabentada-se de que Teseu l'havia mata

Tàntal, fill de Zeus i de la nimfa Plutó , segons la mitologia grega, era el rei de Frígia i era extraordinàriament ric i famós. Va ser un dels pocs mortals que fou honrat pels déus i tenia la seva amistat.  Els déus li van permetre menjar a la taula de Zeus i escoltar tot el que els immortals parlaven entre ells.  Però Tàntal va explicar-ho tot als seus amics humans i no només això, sinó que també va robar nèctar i ambrosia dels déus i la va repartir entre als seus amics, faltant així el respecte als déus. També va amagar el preciós gos d'or del Temple de Zeus que algú altre va robar i quan Zeus va reclamar el gos ell va negar sota jurament haver-lo rebut.  A part de tot això, va decidir convidar els Déus a un sopar i per a posar a proba la seva omnisciència va sacrificar el seu propi fill i el va cuinar i el va servir per menjar als déus. Només Dèmeter, entristida i adolorida pel rapte de la seva filla Persèfone , va menjar el que Tàntal va servir a taula. Els déus al adon

Aquesta expressió està extreta d'una frase que diu Sant Agustí en la seva obra Confessions III , escrita entre el 397 i el 398. Nondum amabam, et amare amabam, quaerebam quid amarem, amans amare. El significat de l'oració sencera és el següent: Jo encara no estimava, però estimava estimar, cercava què estimar, estimant estimar. Aquest passatge revela una de les característiques de la prosa de Sant Agustí: un joc de paraules amb la mateixa arrel.  El que pretén transmetre es que, com a humans, no estimem el fet d'estar amb una persona, sinó que el que ens agrada és la sensació que aquesta persona ens transmet, la manera en què influeix en el nostre estat d'ànim. Aquesta percepció de l'amor es plasma indirectament en moltes obres literàries escrites al llarg dels segles. L'amor entre Tristany i Isolda n'és un gran exemple, ja que s'alimentava dels obstacles que s'interposaven i una vegada aquests

Apol·lo és fill de Zeus i Leto i germana bessona de Àrtemis . Apol·lo també era anomenat com a Dèlic, de Delos. En la Mitologia  Grega ha estat reconegut com el déu de la llum i el sol; de la veritat i la profecia; del tir amb arc; la medicina i la curació; la música, la poesia i les arts.                                                                                       Apol·lo amb l'arc i la fletxa DESPRÉS DEL PART D'APOL·LO                        Després del part d'Apol·lo, Zeus va enviar regals el seu fill: una mitra d'or, una lira i un carro tirat per cignes. Després li va ordenar que anés a Delfos, però els cignes el van conduir primer al seu país, a la terra dels Hiperbóreos, els quals sempre viuen sota un cel sempre pur i que han consagrat a Apol·lo. Va ser allà on si va quedar durant un any, sent homenejat, i després va tornar a Grècia. D'aquesta manera, a Delfos es celebrava l'avinguda del déu. NIMFES  D'APOL·LO Apo

El Conjunt Arqueològic d' Empúries , també conegut com per Ruïnes d' Empúries, és una antiga colònia Grega i Romana. Situada al Nord-Est de l' Escala, al sud de Sant Martí d' Empúries. Actualment és l' excavació arqueològica més antiga de Catalunya, i també possiblement una de les més àmplies ja que forma pràcticament l' espai d' un municipi. També val a dir que aquesta troballa ha estat la porta al descobriment de moltes cultures que han deixat empremta a Catalunya. Ruines Tenen més de 2600 anys d' antiguitat, o sigui que cap al 600 aC van arribar a l' actual Sant Martí d' Empúries els primers Grecs. Li van posar el nom de Paleàpolis, que significa Ciutat Antiga. Poc temps després és van situar a terra ferma creant una nova ciutat, Neàpolis, que és va desenvolupar com a ciutat, fins a esdevenir Emporion. Termes  La ciutat és composava bàsicament per dos carrers principals, Decumanus i Cardo, que tallaven el centre de la ciutat. A

Medusa era la filla de Phorkys i Keto, fills de Gaea (Terra) i Oceanus (Oceà). Medusa era una de les tres germanes conegudes com a gorgones. Les seves germanes es deien Sthenno i Euryale. Medusa era la única mortal de totes tres.Tenia una cabellera daurada i era una bella donzella i sacerdotessa d'Atenea, devota al celibat.   Medusa era la més vella abans de ser convertida en gorgona i va ser violada per Posidó , a qui ella també estimà després. Medusa va oblidar les seves promeses i es va casar amb Poseidó. Per aquesta ofensa, Atenea la va castigar d'una manera molt terrible; cada fil de cabell que va enamorar Poseidó es va convertir en serp verinosa, els seus ulls bonics irradiaven odi i fúria i la seva pell deixà de ser blanca com la llet i adoptà un color verdós. Així doncs, la seva bellesa desaparagué i es convertí en gorgona.  Segons la llegenda, les gorgones vivien a l'extrem occident, prop del regne dels morts. Els seus caps estaven poblats de serps, tenien ull