CLÀSSICS A LA ROMANA

EL DILUVI UNIVERSAL DE DEUCALIÓ Va ser causat per la ira de Zeus contra els fills de Licaó. Aquest va ser el primer que va civilitzar Arcàdia i va instituir el culte de Zeus Lici, però va enutjar a Zeus al sacrificar-li un nen. En conseqüència, va ser transformat en llop i la seva casa va ser destruïda pel raig. Els seus fills van reproduir l'episodi del pare. La notícia dels crims comesos pels fills de Licaó va arribar a l'Olimp i Zeus va anar personalment a visitar-los, disfressat de viatger pobre. Ells van tenir el desvergonyiment de servir una copa de menuts amb la qual havien barrejat les entranyes del seu germà Níctimo amb les d'ovelles i cabres. Zeus, en adonar-se'n, els va convertir a tots en llops, mentre que a Níctimo, li va tornar la vida. Al seu retorn a l'Olimp, Zeus, disgustat amb el propòsit de destruir tota la raça humana; va desencadenar un gran Diluvi sobre la terra. Deucalió, rei de Ptia, va ser advertit pel seu pare, el Tità Prometeu , a q

Aquesta entrada es centrarà en exposar quatre tòpics literaris relacionats amb l'amor. Tot i que hi ha altres tòpics que tinguin a veure amb aquest tema, ens centrarem amb els quatre següents: Amor post mortem (amor més enllà de la mort) L'origen d'aquest tòpic és molt antic. Representa l'eternitat de l'amor i la força d'aquest. Una obra que representa molt bé aquest tòpic s'anomena Amor constante más allá de la muerte i està escrita per Francisco de Quevedo. Altres obres com Los amantes de Teruel , Tristany i Isolda o Romeu i Julieta també serien uns bons exemples, ja que els amants es maten per poder continuar estimant-se. Escultura de Los amantes de Teruel Amor bonus (amor bo) Fa referència al caràcter bo de l'amor. L'Arcipreste de Hita, que situem durant l'Edat Mitjana, el va utilitzar per escriure El Libro del Buen Amor .  Aquest llibre explica, de manera indirecta, el boig amor i les males experiències que ell ha tingut a

Des del seu començament, Roma va assimilar la música d'altres pobles com per exemple Egipte, Grècia i el poble etrusc. Pel que fa als instruments, la cultura romana també va adoptar instruments d'altres cultures però els va desenvolupar pel seu compte. Per exemple, van augmentar el nombre de cordes a la lira i a la cítara.  INSTRUMENTS Tuba romana 1. INSTRUMENTS DE VENT -Tuba romana La tuba de l'Antiga Roma era una trompeta militar, bastant diferent a la tuba que coneixem en l'actualitat. La   tuba (que ve de la paraula llatina tubus , que literalment vol dir "tub"), es va començar a usar al voltant del 500 a.C. La seva forma era recta, en diferència a altres instruments de vent romans. El seu origen probablement sigui etrusc. Mesurava aproximadament 1'2 metres i normalment estava feta de bronze. La tuba se solia tocar per emetre senyals militars i la persona que la tocava era molt respectada. - El cornu (corn) El corn era un instrument

A molts pobles antics, cada individu duia un sol nom. Els romans, que en un principi seguien l'ús del nom únic, van trencar aquest costum, introduint dos, tres i fins a quatre noms per a designar cada individu, dins les classes socials elevades. Cada ciutadà romà tenia un praenomen (nom individual) i un nomen gentilicium (nom derivat de la tribu d'on descendia). Amb la subdivisió de tribus (anomenades gentes) en famílies es féu necessari distingir més, i des de la República romana es va introduir el cognomen, que era el nom de la família, i encara a vegades s'afegia un sobrenom ( agnomen) que expressava una circumstància personal de l'individu. Podem dir que el praenomen equival al nostre nom; el nomen genitlicium i el cognomen al nostre cognom; i l' agnomes , al nostre sobrenom o malnom. A partir d'aquí, molts cognoms catalans vénen del llatí. He agafat alguns cognoms catalans típics i he pogut comprovar d'on vénen i què volen dir gràcies al

Ara que ve el Nadal i és època de cantar nadales, aquí us en deixo una de clàssica, "Jingle Bells", cantada en llatí per el Dr. Massey, fent servir la traducció original del Dr. Charles Mierow, publicada al 1922: I la original, escrita entre el 1850 i el 1857 pel compositor americà, James Pierpont:  Amb els dos vídeos de les cançons, en podem comparar la lletra i veure el significat de les paraules en llatí.  Bon Nadal! Èrica Palomares 1r batx

A continuació, podeu observar unes breus explicacions sobre els déus, personatges i monstres mitològics de la mitologia grega per a tenir més coneixement sobre ells i saber qui és cadascú.  DÉUS Hades: Déu de l'inframón  i dels morts. Zeus: Déu del cel i el tro; és el més poderós i regidor del mont Olimp. Posidó: controla els mars  i els oceans; provoca terratrèmols.                                               Atena: Dessa de la saviesa,                  l'educació i la guerra i la                    protectora dels herois.  Artemisa: Deessa de la caça, els animals i la fertilitat.                                               Apol·lo: Déu de la dansa, la música, les arts, la prudència  i la bellesa masculina. Afrodita: Deessa de l'amor, la bellesa femenina i l'atracció sexual.                   Hera: dona de Zeus i reina dels déus. Deessa del matrimoni i la fidelitat.              Hèstia: Deessa del foc,

Ubi sunt és un tòpic literari. Un tòpic literari que fou molt usat a l'edat mitjana. L'oració sencera és  " Ubi sunt qui ante nos in hoc mundo fuere? que en català significa  "A on són o què va ser dels que visqueren abans de nosaltres?". En la literatura medieval volia dir la rapidesa en què fuig la vida. També significa el poder igualitari, des del rei fins al serf, la mort els igualava la posició social. És degut a la visió religiosa que enviava els morts cap a un món celestial. Normalment aquest tòpic és utilitzat per gent que escrivia poemes dedicats o recordant estimats seus que van marxar cap a dalt. Diu que la vida és un simple camí cap a la mort, que és a on serem eterns.                         Pintura que representa la incertesa d'ón són els que marxaren Un exemple clar d 'ubi sunt és "Coplas por la muerte se su padre"  (1476), de Jorge Manrique . Es pregunta pel destí dels grans personatges de la història i dels luxes de

Hèctor era el fill primogènit de Príam, rei de Troia i estava casat amb Andròmaca, amb la qual tenia un fill anomenat Cestrinus. Era el comandant de la ciutat de Troia, per tant és un dels personatges principals de l 'Ilíada i antagonista a Aquil·les tant com a guerrer i en caràcter. Per això Hèctor mor en mans d'Aquil·les.  En l' Iliada es mostra com un personatge molt valent ja que va decidir enfrontar l'enemic i contraatacar encara que al prendre aquesta decisió només tenia dos opcions de futur: morir o esdevenir esclau a l'estranger. Hèctor acomiadant-se de la seva família abans de la batalla.  Ell juntament amb  Paris , el seu germà, van decidir atacar amb el seu exercit després que Héleno; que tenia una capacitat premonitòria,  li comuniqués que no moriria en la batalla. Un cop preparats per la batalla els grecs van decidir a sorts qui s'enfrontaria a Hèctor. Finalment  Aiax  va ser escollit però els dos eren realment bons així que va

La fundació de Micenes va ser una obra de Perseu. Perseu era un heroi grec, fill de Zeus i Dànae una mortal. Dànae era filla del rei Argos, el qual també era l’avi de Preseu. És el famós mite de la pluja d’or . Que consistia en què Zeus volia tenir una aventura amb Dànae. El pare la tenia tancada en una habitació de bronze perquè ningú hi pogués entrar. Però Zeus va llençar una pluja d’or que la va deixar embarassada. Després el rei d’Argos, pare de Dànae els va tancar a ella i al seu fill en una caixa i tirar-los al mar. Zeus els va protegir i va fer que arribessin bé a una illa.                                Mite de la pluja d'or de Rubens La profecia deia que Perseu mataria el seu avi, rei d’Argos i així fou. Va arriba un dia que aquesta profecia es va complir. Perseu després d'intentar reconciliar-se amb el seu avi, el qual es va negar i va fugir, per por a que la profecia es complís. Després Perseu va ser invitat a uns jocs, on ell va participar en la categori

El llatí era una llengua indoeuropea de branca itàlica que es parlava originàriament en el Laci , una regió del centre de la península d'Itàlia.  En aquells temps, el que ara anomenem "llatí" es deia  Latinum , paraula derivada del nom de la regió,  Latium . Situació de la província de Laci (en italià, Lazio) L' indoeuropeu era la llengua que parlaven a un poble situat entre Europa i Àsia, però no se sap el lloc en concret. Els seus habitants eren de principis de l' edat de bronze , més o menys a partir del 3000-4000 aC. La seva societat es basava en la relació entre homes i eren un poble de pastors nòmades, que domesticaven cavalls i animals bovins. En quant a la seva religió, aquesta era politeista, centrada en el ritus de sacrifici. Hi ha mostres de que la seva societat estava dividida en classes: clerical, guerrera i camperola. El rei de la tribu, també era l'alt sacerdot. Quan aquest poble va emigrar a altres territoris del planeta, per cause