CLÀSSICS A LA ROMANA

Els grecs tenien un concepte de bellesa bàsicament relacionat amb  "l'ideal" . Aquest concepte es basava en la proporció i sobretot en l'harmonia (tant espiritual com física, o relacionada l'espiritual amb la física); cosa que portaven a la perfecció.  També creien que tot el que formava part del món real es podia relacionar amb proporcions matemàtiques (el número d'Or, etc.) així doncs, es creia que "l'home" estava compost de les mides ideals de qualsevol organisme de la natura. Aquesta idea es pot veure reflectida a moltes obres d'aquella època, especialment en escultures.  Evolució de l' "ideal estètic" des de l' antiga Grècia fins a l' actualitat  Exemple d' ideal estètic  a l' antiga grècia  En l'antiga Grècia, també va néixer l'ideal estètic. Així doncs, aquest ideal establia bàsicament la següent "norma": El cos humà havia de mesurar set vegades el cap (Idea de

Els déus primitius de Roma no tenien representacions artístiques i no eren més que manifestacions de la voluntat divina però amb el contacte amb altres pobles, sobretot amb el grec, van adoptar les seves divinitats i es van començar a representar. Un dels déus primitius era  Janus , el déu de les portes, començaments i finals. Degut a aquest motiu  se li va consagrar el primer mes de l’any i sovint portava una clau junt amb el nombre 365 el qual recordava l’any que ell iniciava. Sovint se l'invocava al començar una guerra i durant aquesta el seu temple es mantenia obert; mentre que les portes d’aquest es tancaven quan Roma estava en pau. Se’l representava amb dures cares que simbolitzaven la capacitat de veure el passat i el futur per actuar sàviament en el present. Aquest do li fou donat per Saturn en agraïment per acollir-lo a casa seva. Escultura del Vaticà. El déu tenia diversos apel·latius, els més destacats eren: Jano Patulsius qu

En la mitologia grega i romana l’Olimp és el lloc on viuen els déus olímpics que en són 14: 1-   Zeus és el déu dels deus, conegut com el més fort. Déu del cel i del tro, els seus atributs són el llamp, l’àliga, el roure i el toro.  2-   Hera és la deessa del matrimoni la qual va ser la segona dona de Zeus. Els seus atributs són el ceptre i la diadema. 3- Hefest és el déu de l’artesania, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són la destral i el martell 4- Apol·lo és el déu de l’harmonia. Els seus atributs són la lira, el trípode, les fletxes i el sol. 5- Atena és la deessa de la saviesa. Els seus atributs són l’armadura, l’escut i la llança. 6- Artemisa és la deessa de la llum de la lluna, és la bessona d’Apol·lo. Els seus atributs són la lluna creixent, l’arc i les fletxes.   7- Ares és el déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són la torxa encesa, la llança i les armes en general. 8-

Les curses de carros, es realitzaven durant tot el dia, des del primer  fins a l'últim raig de sol. Hi havien diversos tipus de carros; els de dos cavalls ( bigae) que eren els que s'usaven més freqüentment, o de quatre cavalls (quadrigae) que s'utilitzaven amb menys freqüència. Cada equip ( factio ) li pertanyia un carro, els cavalls i les aurigues. Cada cursa competien quatre carros, de diferents factiones , i cada factio se li atorgava un color, el blanc, el verd, el blau i el vermell. La dificultat més gran en tota la cursa era fer la mitja volta passant el més a prop  possible de les metae , el perill era si les tocaves podies arribar un provocar un accident altament mortal, i si per contra tardaves massa en girar, el risc era estimbar-te amb un altre carro.                                       Estàtua de la quàdriga de Lucius Fragment d'una pel·lícula de Ben Hur on hi ha una carrera de quadrigues Els aurigues (pilots) provenien en la gran majoria

Els termes ( balnea , d'aquí ve la paraula balneari que s'empra actualment) romans tenen l'origen en els grecs. L'estructura era igual que a l'antiga Grècia, tot i que s'anomenaven banys públics. Els edificis estaven proveits de diversos luxes. Els banys ocupaven unes 13 hectàrees d'extensió. Existien diversos tipus de banys, que es poden ordenar de freds a calents. Estaven dividits ens diverses sales: Frigidarium , que era una sala freda. El tepidarium , que era una sala amb banys calents. D'altra banda, hi havia l'hypocaustum , una sala amb calefacció. El laconium , una sala calenta i seca, segurament com la sauna. També hi havia un pati per a la pràctica de gimnàs, lluites i altres esports, i un caldarium amb banys de vapor.                                             Dibuix que exemplifica com eren les termes Normalment les termes eren utilitzades pels romans a partir del migdia, tot i que estaven obertes durant tot el dia.  El princi

Fedra era un princesa grega, germana d’Ariadna, la qual va ser reptada per Teseu després d’abandonar a la seva germana per casar-s’hi. D’aquest matrimoni van haver-hi dos fills Acamant i Demofont. Fedra es va enamorar d’ Hipòlit qui era un molt bon caçador, "conductor de carruatges" però rebutjava a totes les dones, era el seu fillastre. Hipòlit la va rebutjar i Fedra enfadada i rancuniosa es va suïcidar, va deixar una nota dient que ho havia fet a causa de que Hipòlit l'havia intentat violar. Teseu, el pare, en trobar aquesta nota va entregar al seu fill a Posidó el qual va enviar un monstre marí que va causar que resultés greument ferit. Artemisa va confessar que Fedra havia parat un parany a Hipòlit i que ell no havia intentat violar-la. Teseu, va anar a fer les paus amb el seu fill just abans de que morís. El rebuig d'Hipòlit cap a les dones que se'ns explica en aquest mite, el podem veure representat a Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell però a

Durant l'època de l'antiga Roma, es van anar construint una sèrie d'edificis i construccions importants que encara, avui en dia, perduren.  - El fòrum , que al començament era una part de la terra on hi havien aiguamolls, i on hi havia el foc sagrat. Fins que va esdevenir la plaça principal de la ciutat.  Amfiteatre romà de Tarragona - Els temples , era on se celebrava el culte de la religió imperial. Aquest culte, se celebrava a les portes del temple i aquests, acostumaven a ser de planta regular, i amb alguna planta circular alguns.  Un exemple, vindria a ser: El temple de Vic. - Les basíliques , edificis públics on es tractaven assumptes financers, cultes, reunions de ciutadans, com la seu de l'administració de la justícia. Respecte a l'estructura, per facilitar la il·luminació, hi havia forats a la part alta dels murs. Un exemple, vindria a ser: La basílica de Sever, a Líbia.     - Arcs de triomf , monuments en forma d'a

Pasífae era filla d' Helios , i es saltava totes les normes per poder satisfer els seus desitjos. A més a més, entenia molt de bruixeria. Un dia, la va agafar un atac de gelos i va embruixar a Minos, fent que cada vegada que s'apropés a una altra dona ejaculés serps i escorpins que perseguien a la dona fins a matar-la.  D'altra banda, Procris és una de les filles d' Erecte , rei d'Atenes.  Procris estava casada amb Cèfal, però a canvi d'una corona d'or tingué relacions amb un altre home.  Quan Cèfal ho descobrí s'enfadà molt i Procris marxà cap a Creta, on Minos la acollí i s'enamorà d'ella. Però Minos està embruixat, i per poder mantenir relacions amb Procris, aquesta li dona una herba de Circe per desembruixar-lo. A canvi però, Minos li va donar un gos que no deixava escapar mai la seva presa i una javelina que sempre donava en el blanc.  Temps després, amb por de que Pasífae s'enfadés amb ella, va marxar a Atenes, on es recon

Dèdal era un arquitecte atenenc, però també a la vegada era un artista i va construir el laberint de Creta. Ell va tenir dos fills: Ícar i Jàpige. Ícar era fill de l'arquitecte i una esclava. Ell i el seu pare van ser empresonats junts a una torre pel rei de l'illa, Minos .  Rei Minos Dèdal va construir el laberint de Creta per una raó. El déu Posidó es volia venjar de Minos i ho va fer de la següent manera: Va fer que confesses la seva passió zoofílica i així ho va fer. Posidó va muntar un toro, el mateix on s'hi havia posat Pasífae . La jove va complir el seu desig i finalment d'aquí en va sortir el Minotaure, meitat home meitat toro. Doncs el rei Minos va voler tancar aquest ser en algun lloc, i li va demanar a Dèdal que ho construís. El rei no va estar satisfet i per això va tancar a l'artista amb el seu fill en aquella torre.                                           La caiguda d'Ícar, Jacob Peter Gowy Com que els va tancar a la torre de

A partir del. 1 a.C. a Roma el teatres es van començar a construir de pedra i seguint els models grecs, no com ho feien anteriorment de fusta i desmuntables. S'edificaven com a edificis independents, en els quals la graderia ( cauea ) descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones més planes sense dependre del relleu. La façana exterior era formada de fileres d'arcs disposades en diversos pisos. L'orquestra va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants. Els romans feien l'escenari ( proscaenium o pulpitum ) més ample. planta d'un teatre La scaena , es construïa tan alta com la cauea . La façana que donava a l'interior estava decorada a amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres. Un dels t

Carrers procedents de noms de  llocs: Carrer d'Emèrita Augusta :Augusta Emèrita fou el nom romà de la ciutat de Mèrida fundada el 23 aC per Publius Carisius. Carrer de Constantí:  V a ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC i del que se'n desconeix la data exacta del naixement i la mort. Es diu que va nàixer esclau. Les seves faules varen ser recuperades per Demetri de Falèron cap al 300 aC. Hi hagué diverses traduccions de l'obra en català a partir del 1550 (amb el títol Libre del savi he claríssim fabulador Isop estampat a Barcelona per Joan Carles Amorós). Cena:   Aquest àpat era el sopar. Es començava a fer sempre en el mateix horari; Començaven quan queia la tarda, i el sol s'amagava.  Carrer de l'Atlàntic:  La ciutat perduda de l'Atlàntida hauria estat un continent mític enfonsat sota les aigües a l'Antiguitat a causa d'un terratrèmol segons la mitologia grega. Anomenada també Atlantis , és el tema d'