31 de març del 2016

EL MÉS CLÀSSIC DE HARRY POTTER (I)

Harry Potter és una saga que hem llegit molts de nosaltres. Des que va ser publicada, fins ara, ha anat aconseguint seguidors, fins que s'ha convertit en un fenomen. El fenomen Harry Potter.
Tot i això, molts de nosaltres al llegir-la no ens fixàvem que hi ha moltes referències al món clàssic: des dels conjurs fins als animals mitològics. Aquí en teniu una petita mostra.


Cal començar per l'escut de Hogwarts, l'escola on estudien Harry Potter i els seus amics. A l'escut hi ha escrit: DRACO DORMIENS NUNQUAM TITILLANDUS.

El significat d'aquesta expressió és: mai facis pessigolles a un drac que està dormint. 


Éssers mitològics
El Ca Cèrber, el gos de tres caps d'Hades, surt a Harry Potter amb el nom de Fluffy. El mite diu que Orfeu va utilitzar la música per poder dormir a Ca Cèrber i poder rescatar Eurídice, al igual que va fer Harry per poder aconseguir la pedra filosofal.

Els Centaures també estan representats a la saga. Els centaures són animals meitat cavall i meitat home. Els centaures mitològics eren grups conflictius, que sempre estaven disposats a lluitar contra els humans i seduir-ne les dones. El centaure més conegut va ser Quiró, un centaure que dominava la medicina i l'astrologia (a més d'altres talents). A Harry Potter, Quiró podria estar representat pel centaure Firenze, que fa classes de futurologia i endevinació durant una part de "Harry Potter i l'Ordre del Fènix".

A "Harry Potter i la cambra secreta" apareix un Basilisc. Els basiliscs eren unes criatures molt temudes i perilloses. Es tractava d'enormes serps amb ullals que tenien un verí mortal. També tenien el poder de convertir en pedra algú que li estigués mirant els ulls. Durant el llibre de "Harry Potter i la cambra secreta" ell s'ha d'enfrontar amb un basilisc. 


El Fènix, segons la mitologia, és un "ocell" que reneix de les seves pròpies cendres. Pot transportar càrregues molt pesades i les seves llàgrimes tenen poders guaridors. Les seves plomes són vermelles i daurades. A la saga de Harry Potter, el fènix surt representat com a mascota d'Albus Dumbledore, el director de l'escola Hogwarts. Porta per nom Fawkes. 


Els elfs són criatures molt boniques, semblants a les fades i a les nimfes. Aquesta és la descripció que fa la mitologia. A "Harry Potter" els presenten com éssers esclavitzats, que només poden arribar a ser lliures si el seu amo els regala una peça de roba. 


Els dracs surten representats a "Harry Potter i el calze de foc", en el que en Harry ha de lluitar contra un d'aquests animals en la primera prova del Torneig dels Tres Bruixots. La mitologia diu que els dracs són animals molt perillosos. N'hi ha de diversos tipus. 


Les sirenes són éssers que tenen cos de dona de la meitat de cintura cap amunt. La resta de cos es tracta d'una cua de peix. També solen ser representades com a "animals" molt bells, que canten divinament i tenen unes cabelleres molt llargues. En canvi, a "Harry Potter i el calze de foc", ens les ensenyen com bèsties lletges i perilloses. Això contrasta amb el fet que a la saga hi apareix un quadre d'una sirena (de la que sempre se'ns ha mostrat) al lavabo del professorat. Així doncs, es pot arribar a la conclusió que hi ha molts tipus de sirenes: les que sempre hem conegut només en són una petita part, a l'igual que les perilloses que surten a la saga de "Harry Potter".


Aquests són alguns dels molts que surten, els més representatius. 

Encanteris

Accio: significa "convocar". S'utilitza per atreure algun objecte cap a tu.


Aquamenti: ve d'aigua ("aqua"). Omple un recipient d'aigua.


Ascendio: ascendo vol dir "pujar". Serveix per pujar d'un lloc a gran velocitat.


Crucio: en llatí vol dir "torturar". Provoca tortura a la víctima, és un malefici imperdonable.
Ennervate: enervare vol dir "debilitar". En aquest cas, provoca l'afecte contrari a la víctima: la reanima.


Laia Masnou
1r Batx

29 de març del 2016

ENGANY A LA MORT

Sísif, fill d'Èol i Enàrete i rei de Corint (antigament es deia Efira)  era el mortal menys escrupolós i el més intel·ligent de tots. Era considerat bo per afers com la promoció de la navegació i el comerç de la ciutat, però també era criticat per fer servir mètodes il·lícits i  era considerat avariciós i mentider.
Sísif va ser testimoni del rapte de Zeus a Egina, la filla del riu Asopo, i va decidir delatar al déu, cosa que va enfurismar molt a Zeus, que va enviar al déu de la mort Tànatos a matar al rei Corinti.
Egina esperant l'arribada de Zeus
Quan Tànatos es disposà a complir la ordre de Zeus, l'astut Sísif va aconseguir atrapar-lo i el va encadenar, provocant així que ningú morís durant aquell període d'empresonament del déu de la mort, fins que Ares el va alliberar i va poder seguir amb la seva feina, començant precisament per Sísif.
Tànatos
Tànatos va matar Sísif, però aquest ja tenia un pla per quan allò passés, i abans de morir va dir a la seva dona que no li fes el sacrifici habitual als morts i, d'aquesta manera, quan va arribar a l'infern va enganyar Hades, que el va tornar a la vida quan aquest li va dir que es volia venjar de la seva dona per no realitzar un sacrifici correcte. Es va dirigir a Corint, però no va tornar al regne dels morts fins que el déu Hermes el va obligar mitjançant la força.
Quan Sísif va arribar a l'inframón va haver de complir un càstig etern: pujar una gran roca al cim d'una muntanya i un cop a dalt aquesta tornava a caure pel seu propi pes i Sísif l¡havia de pujar novament.
Sísif complint el seu càstig
Fausto Jibajas
1r Batx

23 de març del 2016

PROMETEU, EL TITÀ DESAFIADOR DELS DÉUS

Prometeu era un dels dotze titans engendrats per Gea i Urà i desterrats posteriorment al Càucas. Per ordre de Zeus, Prometeu i Epimeteu (tots dos eren germans) havien d'encarregar-se de poblar la Terra i, mentre Epimeteu es dedicava a crear una immensa quantitat de criatures, el seu germà es va centrar en crear-ne uns de semblants als déus: els humans.

Prometeu crea l'ésser humà.
Aquesta nova espècie tenia moltes dificultats per sobreviure sense l'ajuda dels déus. Prometeu, veient amb llàstima les dures condicions en les que havien de viure els humans, va decidir ajudar-los i els va portar el foc.
Un bon dia, els humans van caçar un bou, i quan es disposaven a repartir-lo, els déus van reclamar una part del bou com a ofrena. Prometeu, astut i valent, els va dir que en un sac posessin la carn i els òrgans tapats amb la pell del bou i en un altre sac els ossos i les demés parts inservibles i les cobrissin amb el greix de l'animal. Zeus, veient-ne el seu aspecte apetitós, va escollir la part que pertanyia al sac amb els ossos coberts de greix. En veure l'engany, Zeus va decidir castigar Prometeu lligant-lo al mont Càucas, on una àguila li rosegava el fetge cada nit i durant el dia aquest se li regenerava.

Prometeu i l'àguila
Els humans, per la seva part, van ser castigats pel déu Zeus, que els va requisar el foc i els va enviar una dona, anomenada Pandora,  que portava una caixa. Aquesta va acabar obrint la caixa, que contenia totes les desgràcies: dolor, pobresa, guerra, crims, plagues...

Pandora obrint la caixa

Fausto Jibajas 
1r Batx

21 de març del 2016

EL LABERINT DE CRETA

Teseu i el Minotaure
El minotaure, en la mitologia grega, era un monstre que tenia el cos mig humà i el que és el cap, de toro. 


En aquest mite, en Minos, el que va fer, era demanar el rei del mar, Posidó, que li dones un brau. Aquell, el va fer sortir d’aigües de la mar. Aquest brau es coneix amb el nom de brau de Creta. Els pensaments que tenia en Minos, era sacrificar-lo per els deus. Però com que es va quedar meravellat amb la bèstia, va decidir sacrificar un altra. 



Després que el rei de Creta consultes a un oracle, va fer construir un laberint per a l’inventor Dèdal, per després tancar el monstre a dins.

Amb els anys, el rei d’Atenes Egeu, va començar sospitar del fill de Minos, l’Androgeu, pensava que aquell plantejava una rebel·lió contra ell. Quan Androgeu estava amb els jocs a Atenes, el rei va aprofitar per ordenar a matar-lo. 

Quan el pare d'Androgeu se n’assabenta de que el seu fill fos matat, viatja a Atenes, per trobar el culpable. Però aquesta recerca no li va servir de res, perquè no va trobar cap culpable, i per això va decidir venjar-se.

Aprofitant que tenia un Minotaure tancar en el laberint, va enviar un càstig a Atenes. Aquest càstig consistia que cada nou anys, els habitants d’Atenea, per força, havien d’enviat set nois i set noies a Creta, els quals serien menjats pel Minotaure. 

Amb el temps, els atenencs s’havien cansat de sacrificar els seus habitants, i van decidir formar un grup per matar aquest terrible monstre. També el Teseu, que era el fill de Posidó, va decidir unir-se. 

Quan estaven a Creta, Teseu va conèixer la filla de Minos, Ariadna. La qual es va enamorar-se d’ell.
Ariadna i Teseu de Jean-Baptiste Regnault
Com que no volia que el seu estimat es morís, va decidir ajudar-lo. Perquè no es perdés en el laberint, li va donar un cabdell de fil. 
Teseu a dintre del laberint.
Un cop Teseu troba el Minotaure, lluiten. Tot i que el monstre fos més fort que el Teseu, va guanyar el fill de Posidó.


Mariia Myhal 
1r Batx

14 de març del 2016

NIMFES

Són divinitats de la natura de la mitologia grega i romana que són considerades com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs, dels boscos i de les muntanyes. 
Són molt belles i han estat les protectores de totes les arts des de sempre. Són amants de la música, totes tenien alguna relació amb algun instrument, tocant-los o bé entonant alguna melodia. 
Les nimfes han estat presents en gairabé tots els relats heroics i romàntics de la Grècia Antiga. 
Un exemple d'una pintura d'una nimfa
La nimfa Marica, de
Henryc Siemiradki
Provenen de matrimonis entre déus majors semidéus, i en molts pocs casos, amb humans. Rebien els seus noms especials segons la seva funció que atibuïen en el mitjà que residien, per exemple: les Melíades, nimfes dels freixes; les Náyades, nimfes de les fonts i dels rius; les Nereidas, nimfes de l'oceà; les Oréades, nimfes dels pujols i muntanyes; les Dríades, nimfes dels arbres, etc.

Hi ha diferents classes de nimfes, les que són considerades divinitats menors és a dir aquelles amb les quals es venerava la natura i les que generalment agafaven el nom que representaven.

Les primeres es dividien en:
  1. Nimfes de l'aigua (oceà, rius, fonts, principalment).
  2. Nimfes de les muntanyes i coves.
  3. Nimfes de boscos i gorgs.
  4. Nimfes dels arbres.
Un vídeo en el qual ens mostra la història de les nimfes 

Natàlia Bansell Hornowska
4t ESO

10 de març del 2016

ELS AQÜEDUCTES ROMANS

Per als romans era molt important tenir aigua a les ciutats, ja que la feien servir per a les termes, els jardins, etc. I només alguns habitants, els més rics, podien gaudir d'aigua corrent a les seves domus.
Això va fer que es dissenyessin i construïssin grans obres d'enginyeria per poder portar l'aigua dels rius a les ciutats, ja que els sistemes tradicionals, pous, cisternes i fonts, no els podien garantir prou aigua.

Comparació entre un aqüeducte romà i un modern

Una d'aquestes obres eren els aqüeductes. Aquestes construiccions eren canalitzacions amb una pendent suau, per tal que l'aigua, que venia de lluny, podés arribar a les ciutats, tota sola. Així doncs els aqüeductes permetien evitar els desnivells naturals del terreny, mitjançant, túnels i perforacions, o bé construccions aguantades per arcs, que permetien fer circular l'aigua a més altura.
Quan l'aigua arribava a la ciutat passava per una torre d'aigua, que s'anomenava castellum aquae. Des d'allà es distribuia l'aigua pels diferents punts de la ciutat.
Alguns dels aqüeductes més importants són: l'aqüeducte de les Ferreres, també conegut com El Pont del Diable, a Tarragona. També és molt conegut l'aqüeducte de Segovia. Per últim, l'aqüeducte de Los Milagros, a Mèrida, entre d'altres.

Aqüeducte de Segòvia

Aqüeducte de les Ferreres


Estel Iborra
4t ESO

9 de març del 2016

AFRODITA NOM LLATÍ: Venus

Per a l'antiga civilització grega, Afrodita, era la deessa de l'amor, de la bellesa, de la luxúria, la reproducció i la sexualitat; A Roma s'identifica amb l'antiga divinitat itàlica Venus. En la cultura moderna popular ha volgut reduir i limitar l'abast d'Afrodita únicament a l'amor, per als grecs, Afrodita, era una mica més i l'amor no es circumscrivia a l'amor romàntic, sinó a l'atracció física i sexual.

Imatge d'Afrodita


Segons una tradició és filla d'Urà i segons una altra de Zeus i Dione. En el cas que sigués d'Urà, s'explica que el naixement ocorre en el moment que Cronos (déu del temps) talla els genitals del seu pare Urà i els llança al mar, d'on sorgeix Afrodita. Per aquest motiu se li coneix com ''la deessa nascuda de les ones'' o ''nascuda del semen de déu''.

Afrodita és partícep de moltes llegendes. Primer, es va casar amb Hefest (el diví i déu del Foc), però estava enamorada d'Ares (déu de la Guerra).


La deessa era coneguda especialment per les seves malediccions, ja que quan algú queia en la desgràcia d'ofendre-la, es condemnava a turments terribles.

Va castigar a l'Aurora amb un amor per Orió, ja que havia cedit a les seduccions d'Ares. També va castigar a totes les dones de Lemnos, ja que aquestes no la honraven, i les va impregnar amb una olor insuportable perquè aixó els seus homes les abandonessin. De la mateixa manera va castigar a les filles de Cíniras i les va obligar a prostituir-se amb estrangers.


Hi va haver una competició entre Afrodita, Atena i Hera en el qual es decidia quina era la deessa més bella i Zeus va decidir que fos Paris, heroi troià, qui definís qui era la més bella, cadascuna perquè l'escollís li va oferir un regal. Atena li va oferir fer-ho invencible en la geurra, Hera li va prometre el regne de l'univers, i Afrodita la mà d'Helena (filla de Zeus i germana dels Dioscurs), qui era la dona més bella del mon. Paris va triar a Afrodita i va anar per aquesta promesa que es va iniciar la famosa Guerra de Troia.



''El judici de Paris''
Paris ha de fer de jutge per atorgar la poma
 d'or a la més bella de les tres desses.
Atena, Hera i Afrodita acompanyades d'Hermes
Afrodita agraïda amb Paris, el va protegir durant tota la campanya. Encara Troia anava a perdre la guerra definitivament, Afrodita va aconseguir rescatar la raça dels aqueus amb el seu fill Enees.
Això és com per els romans Afrodita, Venus per a ells, fora la seva particular.


Els animals preferits d'aquesta deessa eren els coloms, i aquestes aus arrossegaven el seu carro. Les seves plantes eren la rosa i la murta.


Naixement de Venus



Un vídeo on ens mostra la història d'Afrodita

en imatges i lletra.

Natàlia Bansell Hornowska
4t ESO

8 de març del 2016

EL MITE DE L'ANDROGIN

Tots hem sentit alguna vegada l'expressió de "trobar la teva mitja taronja" però, sabem realment d'on surt tal expressió?
 

Per fer-ho necessitem buscar en la obra "El banquet" de Plató, concretament al capítol on parla Aristòfanes. En aquesta exposició introdueix el mite on relata que anys enrere la terra estava habitada per persones "esfèriques". Aquestes tenien dues cares sobre un coll circular, quatre orelles, dos òrgans genitals, quatre braços i quatre cames, és a dir, venia a ser com dues persones enganxades mirant a sentits oposats. 



Aleshores existien tres sexes i no dos com en l'actualitat: el masculí (els dos cossos eren d'home), el femení (els dos cossos eren de dona). Així doncs, també existia un tercer el qual participava dels dos sexes. Aquest sexe combinava home i dona. Els homes eren originalment descendents del sol, les dones ho eren de la terra i finalment els andrògins ho eren de la lluna ja que aquesta forma part tan com del sol com de la terra. 



Androgin, cos format per dos éssers
Aquests éssers disposaven de molta força i l'arrogància i orgull d'aquests van comportar a crear una rebel·lió i van intentar pujar al cel i lluitar contra els déus. Després de molts dubtes per decidir quin càstig rebrien tots ells (i és que no podien extingir-los a tots perquè es quedarien sense espècie), Zeus va finalment decidir que per sotmetre'ls els dividirien a cadascú d'ells amb el seu llamp, convertint-los així en éssers incomplets i condemnats a desitjar la unió amb la seva meitat perduda per sempre més. Tot i això, va prometre que si tornaven a deshonrar-lo els tornaria a dividir en dos.


Zeus va ordenar a Apol·lo que els girés el cap cap a el sentit que havien estat dividits perquè poguessin així contemplar la seva debilitat i es tornessin més honestos.


Els humans, però, tenim la possibilitat de trobar-nos, i quan passa això, per atzar, aquestes dues meitats s'uneixen per l'amistat i l'amor sense poder ser separats mai més i romandre així tota una vida.


Amb aquest mite podem veure també la mentalitat oberta dels antics grecs, i és que ells acceptaven totalment als homosexuals a diferència de la societat medieval basada en una mentalitat totalment teocèntrica.



Aquí us adjunto un vídeo on s'explica i es descriu detalladament aquesta història de l'androgin.




Maria González Duch
1r Batx

7 de març del 2016

LES TERMES ROMANES


Les termes romanes era el lloc on la gent de totes les classes anava normalment a les tardes, a rentar-se i fer esport. Van esdevenir una cosa fonamental sobretot en l'època imperial, tot i que el seu orígen el trobem en el món grec, en els banys públics i al gimnàs, on hi havia una palestra i una sala on la gent es podia rentar després d'haver fet esport. 



Els grecs anaven a les termes o banys públics essencialment per fer esport, doncs, els romans van canviar totalment el concepte, la seva prioritat era el bany, i l'esport va ser un afegit del bany. 

Gràcies als romans també es va millorar el sistema de calefacció de les piscines o banys, van substituir els brasers principals per l'hipocaust, un sistema de calefacció que es trobava a la base de l'edifici, com les termes venia dels grecs però un altre cop els romans ho van millorar.

Sauna.
Els banys termals s'alternaven amb piscines fredes i saunes o piscines calentes. Normalment hi havia un recorregut definit, tot i que tothom feia el que volia.








La primera sala del recorregut era el vestidor, on es canviaven la roba i la deixaven en uns armaris tancats amb una porta de fusta sota la vigilància d'un esclau, que li tenien de pagar diners.


Banyera interior climatitzada.
Normalment a les termes hi anaven despullats, però portaven unes sandàlies de fusta per no cremar-se els peus a les piscines o les saunes calentes.
Quasi tots els joves començaven a la palestra on s'untaven d'oli. la palestra era una pista a l'aire lliure, on corrien, normalment i jugaven a pilota, i d'altres activitats físiques però també hi havia gent que prenia el sol.




Després de la palestra, passaven a un espai més calent, que tenia una banyera, normalment a 40 graus, on s'asseien per remullar-se amb aigua calenta, i quan tenien massa calor, es remullaven al "labrum" que era una pica amb aigua freda.

Finalment arribaven als banys freds, on hi havia varies banyeres, els més valents hi anaven sense passar pel tepidarium per tal de suavitzar el pas de l'aigua calenta a la freda. Les grans termes tenien una piscina exterior per practicar la natació.

A part de totes les piscines i banyeres que hi havia, també tenien servei de massatges, depilació i disposaven de perfums. 
Activitats de les termes















Tot i que les termes Romanes van estar fundades a Roma, a Catalunya encara hi ha restes de termes o banys públics. Les més conegudes que trobem, són a Caldes de Malavella, unes altres a Caldes de Montbui, a Badalona i Sant Boi, actualment totes reformades.

Aquí us deixo un SlideShare, on podreu veure les diferents parts de les termes Romanes.


Irene Riera
1r Batx

4 de març del 2016

ELS INSTRUMENTS MUSICALS A L'ANTIGA ROMA

Grècia sempre va ser superior a Roma en quant a cultura, i és per això que tot i haver estat conquerits per Roma, aquesta no va aportar gaire música grega. Tot i així, Roma va tenir un paper important ja que adaptava la música grega al seu caràcter. 
Els músics estaven molt ben considerats i eren respectats a tot l'imperi, però tot i així hi havia alguns polítics que consideraven que era millor que només es pogués tocar en determinats moments del dia.

Pel que fa als instruments, els romans també van agafar instruments d'altres cultures i van adaptar-los a la seva manera com la cítara o la lira.

Avui però aprofundirem més en parlar concretament dels instruments més significatius que hi havia aleshores. Els dividim en els instruments de vent i els de corda.

INSTRUMENTS DE VENT:

- Tuba Romana:
La tuba de l'Antiga roma era una trompeta militar, s'utilitzava només en esdeveniments de combat o enfrontaments. Es creu que el seu origen és etrusc No tenia gaire a veure amb la tuba que coneixem a dia d'avui. La seva forma era recta i tenia forma de tub (d'aquí el nom) a diferència dels altres instruments romans. Era un instrument molt llarg, de fet mesurava un metre i escaig i normalment estava feta de bronze. Qui tocava aquest instrument era molt respectat, era un instrument honorífic. 



- El corn:
Es tracta d'un instrument de vent metall en forma de G majúscula. Era utilitzat en les cerimònies militars, així com per emetre senyals militars durant les batalles. També la podríem sentir en espectacles públics i en esdeveniments al carrer.  


- L' aulos:
L'aulos era un instrument de vent que podíem escoltar a cerimònies i rituals religiosos, com per exemple als funerals. Podia estar fet de diferents materials, però els més comuns eren fets de coure. No solia mesurar més de mig metre i tenia 5 forats per a poder tocar diferents notes. Tenia forma de con. 

INSTRUMENTS DE CORDA:

- La lira:
Aquest era un instrument de corda pinçada. Estava formant per una caixa de ressonància i tenia forma d'àbac. Primerament només tenia 3 cordes, però amb el temps va anar augmentant el nombre d'aquestes. 
A més tenia una importància mitològica ja que Apol·lo li va regalar una a Orfeu, el seu fill.
Lira
La cítara:
La cítara és un dels instruments més antics. Aquest és més gran que la lira i està fet íntegrament de fusta. Els braços d'aquest s'unificaven a la caixa de ressonància formant un únic cos amplificant així el so. Les cordes es situaven a la part interior del instrument.
Cítara
Podem destacar també altres instruments de vent com ara la gaita (també de corda com el llaüt) o de percussió com és el cas de l'eltympanum.  

Aquí us adjunto un vídeo on es pot apreciar com sonen i es toquen la cítara i la lira.






Maria González Duch
1r Batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts