ÈDIP, EL SALVADOR DE TEBES

La dona de Zeus, la deessa Hera, va enviar a Tebes un monstre com a càstig per l'ofensa al matrimoni causada per Lai i Crisip, acusats d'establir la primera relació homosexual. Aquest monstre no era altre que l'Esfinx, un ésser amb rostre de dona, cos de lleó i ales d'au rapinyaire. Es diu que és filla d'Ortre (el gos de diversos caps) i Equidna (la vívora amb cos de dona i cua de serp enlloc de cames), però altres versions del mite diuen que els seus pares són Tifó i Quimera.

L'Esfinx, un monstre amb rostre de dona, cos de lleó i ales de rapinyaire

L'Esfinx vivia a l'oest de Tebes, i es situava enmig d'un dels camins que transportaven a la ciutat, on els viatgers, per força, acabaven topant amb ella. Quan això passava, el monstre els plantejava un enigma amb la condició que si l'endevinaven els deixaria passar i, si no ho aconseguien, se'ls menjaria. L'enigma era el següent:

- Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza en caminar?

La resposta és l'ésser humà, que neix gatejant, camina quan és adult i durant la seva vellesa fa servir el bastó (el tercer peu).

Tots els viatgers erraven en la seva resposta i l'Esfinx els acabava devorant degut a la seva ignorància, fins que un bon dia Èdip, un viatjant provinent de Corint, es va trobar amb l'Esfinx de camí cap a Tebes, i quan aquesta li va proposar la pregunta, Èdip va aconseguir resoldre l'enigma, cosa que va provocar la humiliació i la ira de l'Esfinx que, en veure's vençuda, decideix suïcidar-se llançant-se des d'un precipici. 

Èdip i l'Esfinx

Com a recompensa a la seva proesa, Èdip va ser anomenat rei de Tebes i va contraure matrimoni amb la vídua reina Iocasta, que resulta ser la seva mare, però cap dels dos ho sap encara. La veritat es descobreix en el mite d'Èdip, un dels més famosos de l'àmbit de la mitologia.

Fausto Jibajas Casacuberta
1r Batx