CLÀSSICS A LA ROMANA

Hi ha algunes dites catalanes que provenen del llatí. Aquí en teniu algunes amb la seva traducció:  Ad pedem litterae : al peu de la lletra, literalment.  Exemple: "Es va prendre les instruccions ad pedem litterae ". Corpus delicti : el cos del delicte. Exemple: "Van trobar el  corpus delicti a la plaça Major". Felix qui nihil debet : feliç el que no deu res. Exemple: "Em va dir que ho havia pagat tot, i jo li vaig dir que felix qui nihil debet ". Deo volente : si Déu vol. Exemple: "Ens veiem demà, si Deo volente ". Noli equi dentes inspicere donati : a cavall regalat no li miris les dents.  Exemple: "Quan em vaig queixar pel rellotge que m'havien regalat, la meva mare em va dir que noli equi dentes inspicere donati ".  Aequam memento rebus in arduis servare mentem : al mal temps, bona cara. Exemple: "Els problemes no són importants i aequam memento rebus in arduis servare mentem ". Cena comesa

1. MATRIMONIUM  Matrimonium (matrimoni), per celebrar-ho s’havia de complir unes condicions. Perquè es puguin casar, la parella, havia de tenir papers romans, i per tant, els esclaus i els estrangers n’eren exclosos. A part dels papers, havien de tenir aprovació de patres familiarum , perquè el que passava molt sovint, és que els pares des de la infantesa, ja tenien triat futura parella dels seus fills.  2. NUPTIAE Per un matrimoni legal, la cerimònia de les  nuptiae (les noces) no era necessària, però seguint les normes tradicionals i el seu fet de ser sagrat, el que feien es que les famílies ho celebraven amb una festa molt gran. Sponsalia (els esponsals), això es celebrava abans del dia del casament, que representava que el seu prometatge era oficial, per això es intercanviaven d’un anell d’or, que es col·locava a la mà esquerra al dit anular. La vestimenta de la núvia era molt simple amb una túnica blanca, un vel groc i en al cap una corona de flors. Ta

És la casa típica romana, encara que només una minoria de les famílies podia viure en una casa així. De tota manera la seva grandària i luxe varia molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia, on gairabé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia. La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts: L'entrada principal solia constar d'un uestibulum en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces. L'atri ( atrium ) era la primera cambra que es trobava a la casa. Era el centre de la vida familiar perquè era l'espai més gran cobert per un sostre llevat d'una gran obertura que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua d

Hades era el déu de la mort, que regia el regne dels morts. Aquest era fill de Cronos i Rea , i germà de Zeus i Posidó , que tenien el poder sobre el cel i el mar, ell en canvi tenia el poder del món que no es veu. El món dels morts dels grecs es representava com un regne sota terra. Aquests creien que després de la mort, les ànimes dels morts primerament anaven aquest regne amb Hermes que s'encarregava de guiar aquestes ànimes. Després, Caront s'encarregava de portar-los amb la seva barca a través de les aigües de llacuna Estígia, que separava el món dels morts amb el dels vius. Però Caront només feia aquest viatge a canvi d'una moneda anomenada òbol. Qualsevol mort que no fos enterrat amb el òbol en els llavis vagaria per la terra sense descans. En la seva arribada, els morts es sotmetien al judici de tres personatges: Minos i Radamantis , els antic reis de Creta i Èac i l'antic rei de Egina. Després de això la majoria dels morts quedaven desposseïts dels seus

Medusa  era la filla de Phorkys i Keto. Medusa era una de les tres germanes coneguda com a gorgones. Ella era la única mortal de les tres. Tenia una cabellera daurada i era una bella donzella. El seu nom "Medusa" prové del grec que significa guardiana o protectora. Les gorgones eren tres monstres i es deien Esteno, Euríale i Medusa. De les tres, només aquesta última era mortal, però era considerada la Gorgona per excel·lència. El cap d'aquets monstres estava envoltat de serps, tenien grans ullals, mans de bronze i ales d'or. La seva mirada era tan penetrant que qui la mirava els ulls es convertia en pedra.  Peter Paul Rubens  Medusa 1617 En la mitologia grega Medusa era una dona molt maca que va arribar a tenir relacions amb Posidó en el temple dedicat a Atena que era la deessa de la guerra. Quan ella es va assabentar, va decidir transformar a Medusa en un monstre amb ales. Quan Medusa estava embarassada de Posidó, Perseu, ajudat per Atena i Hermes

Els romans van regular tota la seva activitat pública i privada i així es va formar el dret romà, que encara està a la base de moltes lleis de l'actualitat. El dret romà es basava en els costums dels avantpassats i es transmetia oralment. En el segle V a.C. es van escriure les lleis perquè no hi haguessin manipulacions. Primer es va escriure la llei de les dotze taules: recull de costums convertides en llei que afectaven a les relacions privades entre les persones. Aquest conjunt de lleis primer va ser escrit en dotze taules de fusta i més tard en dotze planxes de bronze. Més endavant les lleis les feia l'emperador. Eren les constitucions. També, quan Roma es va convertir en un imperi, van crear el ius gentium , que regulava com es relacionaven els romans amb els altres pobles, i que és l'origen de l'actual dret internacional.    Senat romà Els romans també van regular com s'havien de fer el judicis. Quan acusaven algú d'un crim el condemnat podia

A la mitologia romana Orió era un gegant, fill de Posidó i Gea . Destacava per la seva bellesa i per la seva passió per la caça. Tenia un amic que es deia Enopió i el visitava sovint. Un dia, Enopió no era a casa i Orió va intentar seduir Mèrope, la dona del seu amic, Enopió. El seu amic els va enxampar i va decidir posar una trampa a Orió. Li va proposar una juguesca, que consistia en comprovar qui podia beure més vi. Quan Orió estava ben ebri, Enopió va aprofitar per treure-li els ulls. Orió, desesperat, va consultar Hefest . Aquest li va donar un nen i li va dir que se'l carragués a les espatlles, i que mirés de cara al sol, quan sortis. Orió s'hi va tornar a veure. Ell va poder tornar a la seva vida quotidiana i se'n va anar a caçar amb la deessa Àrtemis . Orió també va intentar seduir-la, però la deessa no va voler. Ofesa, li va enviar un escorpí, que el va picar al taló i el va matar. Però després Àrtemis se'n va penedir i va demanar a Zeus que li concedís

Al llarg d'aquesta entrada he escollit alguns llatinismes més habituals que es troben a l'actualitat per poder conèixer el seu significat. Aquests llatinismes que avui explicarem són expressions d'origen morfològic divers que s'han adaptat a l'ortografia catalana i s'usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits. Carpe Diem - Gaudeix del moment. Mea culpa (Culpa meva) - Quan et culpes a tu mateix. Memoràndum - Quadern o llibret en el qual escrius alguna cosa per recordar-te'n després. Post data o postada  (coses escrites més tard)- Allò que s'afegeix a una carta després de ser datada i signada. In crescendo - En augment. Indica un augment gradual, normalment en música. A priori- Al principi. Lapsus- Quedar-se bloquejat. Peccata minuta (petit error)- Quan comets alguna cosa inadequada. Tal com podeu veure alguns d'aquests llatinismes són utilitzats al nostre dia a dia. Ara hi haurà una representació de cada un d'ells amb una

Asclepi, és l'antic déu de la medicina romana. Era anomenat Esculapi pels romans i fill del déu Apol·lo i Coronis . Quan Coronis estava embarassada d'Asclepi, Apol·lo va assassinar Coronis, va descobrir que li havia estat infidel; però un cop morta va treure el seu fill del seu ventre. El centaure anomenat Quiró , es va encarregar d'educar a Asclepi, també va ser el que li va ensenyar tot tipus de medicina, en especial herbes medicinals, ja que en aquella època no hi havia medicaments. Asclepi sempre és representat amb una serp enroscada en un bastó, aquesta serp és el símbol de la medicina. Gràcies a la seva bona educació de la medicina va arribar a dominar el do de fer ressuscitar a els éssers morts. Però aquest do que tenia, no va agradar tant a Hades , déu de la mort.  Així que Hades va anar a queixar-se del do que tenia Asclepi a Zeus , explicant-li que canviava l'ordre natural dels éssers i que no hi havia prou morts. Zeus, que va estar d'acord amb

Calendari prové de la paraula kalendarium , l’origen que té és l’egipci, però amb el temps els romans els van agrupar en dies de mesos, diferents dies i van posar nom, que fins els nostres dies l’escrivim. També el que s’ha de dir, es que abans els kalendarium  era el llibre dels comptes, on s’apuntaven els interessos mensuals dels préstecs.  A l’any 450 a.C, es va fer una cronologia romana més fiable, sota el regnat del Numa Pompili (s.VII a.C), que era el segon rei de roma, el qual va fer el primer calendari romà. Passant més segles, les persones que hi van produir més canvi amb els noms i també l’organització dels mesos, van ser: Juli Cèsar i August.  ELS DIES DEL MES :  A la Catalunya medieval es va fer servir el calendari romà antic, per comptar els dies del mes, que consistia en tres parts:  1.  Kalendae , les calendes, al dia 1 de cada mes. 2.  Nonae , les nones, són els dies: 5 dels mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre.

Vista aèria d'Empúries Quan el grecs ocupaven Empúries , el romans van aparèixer a l'any 218 a.C durant la romanització de la Península. Els romans en arribar a Empúries, hi instal·len un campament militar. Però no només van veure que era un molt bon punt geogràfic estratègicament, sinó que també es van quedar captivats per les seves platges.  Així que de mica en mica, van anar construint la ciutat romana al costat de la grega que es van anar fusionant i les dues van quedar romanitzades.  Van anomenar la ciutat com a Emporiae . La muralla La ciutat, estava envoltada per una muralla, construïda per grans blocs de pedra, formigó, i terra. Al centre de la ciutat hi ha la plaça o àgora i al seu costat, una Estoa . També hi ha diferents temples dediacats a Zeus i a Asclepi . La plaça estava porticada, i s'hi trobava el mercat i uns grans banys públics . La ciutat també té un amfiteatre  i un gimnàs, que es troben fora de la muralla. Asclepi, déu de la m

Els romans no celebraven l'any nou el mateix dia que nosaltres perquè creien que el dia 1 de gener no es produïa cap canvi a la natura que pogués significar un nou començament d'any.  Els romans celebraven l'any nou al març ( martius ) que és un més que introdueix la primavera.  I què passava al gener? Era el mes on els cònsols assumien el govern. Així doncs encara que el gener no fos el primer mes del any seguia sent un mes molt important. El calendari romà era com el calendari lunar: Martius, Aprilis, maius, iunius, quintilis, sextilis, september, october , november, december , januarius i februarius . Part d'un calendari romà Ho celebraven de la següent manera: Primer de tot es banyaven i realitzaven purificacions. També netejaven i tiraven aigua beneïda a la casa, canviaven els mobles vells i intentaven netejar la seva consciència. Normalment és regalaven una moneda que apareixia  Jiano Bifronte  , que representava el pas del temps i els dolço