CLÀSSICS A LA ROMANA

Les monedes romanes van començar sent peces foses sense forma, i van acabar sent monedes molt ben dissenyades i plenes de símbols. Les primeres monedes foses es feien amb oricalc . Després aquestes peces les van començar a decorar amb representacions de bèsties, i es deien Pecus , i més tard Pecunia , que és un nom que encara es conserva actualment per designar els diners. Pecus Aquestes peces van ser seguides per uns lingots adornats amb diverses figures, com àncores, animals, etc. En deien Aes Signatvm . Aes Signatvm Cap a l'any 269 a.C. es van començar a fabricar les primeres monedes romanes de forma rodona, amb la imatge de Jano . Es deien Aes Grave . Al començament els aes pesaven una lliura i estaven dividits amb 12 quinaris o unces. Inicialment eren de bronze i després es van començar a fer monedes de plata i es van fer diferents disenys de moneda, cadascun amb un valor diferent. Per exemple: els Quadrigatus , on hi havia representada la imatge d'

Els pentinats romans eren una acció rutinària per a les dones, ja que cada dia hi dedicaven una estoneta a pentinar-se bé. Aquests van anar variant al llarg del temps gràcies a la llarga durada de l'imperi romà i a la influència que va anar rebent d'altres pobles que anaven conquerit o bé dels que tenien més a prop.  Primerament s'utilitzaven pentinats més simples, però al llarg del temps aquests es van anar complicant. Fins i tot, van arribar al punt que qualsevol dona que tingués un nivell econòmic alt tenia que tenir a la seva disposició una Ornatrix . La qual s'encarregava de pentinar-les durant hores i hores, exercir d'esteticista i assessorar la seva imatge.  També podem veure que es pentinaven d'una forma depenent de la seva situació. És a dir, les dones que no estaven casades es pentinaven senzillament amb els cabells recollits en un monyo sobre el clatell. I les dones que estaven casades solien adoptar pentinats més difícils com el penti

Diana és la deessa de la cacera, protectora de la natura i la lluna en la mitologia romana. En la mitologia grega podríem dir que era Artemisa o Selene. Diana amb els seus gossos Diana és filla de Júpiter i Leto , filla de Febes i Ceos. Es diu que Diana va demanar al seu pare de ser fadrina tota la seva vida, ja que després de veure el patiment de la seva mare en el seu matrimoni no volia comprometre's amb ningú. El seu pare li ho va atorgar, convertint-la en la deessa de la caça i la natura, donant-li les nimfes Oceànides i la va fer constituir per la lluna. A partir de llavors, la seva única ocupació era caçar i voltar pels boscos amb els animals, per això sempre és representada amb una curta túnica i amb un arc i fletxes a l'esquena i amb una diadema on s'hi veu mitja lluna. Escena on Acteó veu Diana i les nimfes al llac Tot i que Diana era coneguda per la seva bellesa, joventut i per ajudar a les dones a l'hora del part; amb qui despertava la seva

Els vestits habituals que es portaven era la túnica, feta de lli i formada per dues peces juntes cosides. VESTIT ROMÀ MASCULÍ: Quan estaven en ambients familiars o al camp, acostumaven a vestir-se únicament amb la túnica, però per sortir al carrer o simplement està de cara al públic, a sobre de la túnica es posaven la toga , el vestit nacional romà. Si els romans no volien que els confonguessin per esclaus, havien de portar la toga obligatòriament. Passos per posar-se correctament la toga La toga era molt elegant, ja que era blanca, de llana amb forma d'el·lipse. Posar-se-la era força complicat ja que s'havia de deixar el braç dret lliure, i l'esquerre sostenia els caps de la toga mentre la part central del vestit havia de reflectir l'elegància amb els seus plecs posats tots correctament. Vestit de la dona EL VESTIT FEMENÍ: A la Roma primitiva, les dones també portaven la toga sobre la túnica, igual que els homes, però el vestit de la dona

Tenien tres àpats principals al dia: IENTACULUM --> Esmorzar PRANDIVM --> Dinar CENA --> Sopar IENTACULUM En despertar-se feien un esmorzar molt lleuger ( ientaculum ), s'acostumava a menjar pa fregat amb all, ous, mel i fruit secs.  Els nens petits podien menjar també dolços i galetes. Ous Mel Fruits secs All PRANDIVM Cap al migdia tenia lloc un segon menjar que acostumava a fer-se drets i era ràpid. Els aliments propis eren preparats en fred o guisats com llegums, peix i fruita del temps. CENA L'àpat més important era el sopar, ( cena ), començava a les quatre, en realitat a la posta de sol. Quan era un sopar amb convidats es perllongava fins altes hores de la nit. En les famílies riques era quasi com una cerimònia, perquè aleshores es posaven vestits bonics, de colors, molt diferents del que usaven habitual ment. Els convidats anaven al sopar amb dos o tres esclaus, que ajudaven a l'amo a prendre els aliments a la ta

Psyche Opening the Door into Cupid's Garden , 1904,  John William Waterhouse Psique era la filla menor del rei d'Anatòlia. Tenia una bellesa superior la dels altres. Però, de tan bella que era, fins hi tot Afrodita , la deessa de la bellesa i l'amor, estava gelosa i enrabiada d'ella. La cosa següent que va fer la deessa d'amor, va ser enviar el seu fill, Eros  (conegut més com a Cupido), amb una fletxa màgica perquè fes que la filla d'Anatòlia s'enamorés del l'home més lleig del món. Però la fletxa no va arribar fins a Psique, perquè durant el viatge, Eros es va ferir a si mateix, i es va quedar enamoradíssim de Psique. El pare de Psique estava molt preocupat per la seva filla, ja que no es volia comprometre amb ningú. El rei d'Anatòlia no tenia cap solució en aquest problema, i va anar a consultar l'Oracle de Delfos.  Zeus li va ordenar que portés la seva filla a un turó de roques, on arribaria "algú" enviat pel déu.

L'estructura del circ romà prové de l' hipòdrom grec. Al circ s'hi feien curses de carros ( quadrigues ), principalment. Per això l'edifici era allargat i amb els extrems corbats.  Al mig de la pista ( arena ) hi havia la spina , que dividia els dos costats de la pista. Allà hi solia haver obeliscos , estàtues de déus i els comptadors, en forma d'ous o de dofins. Al voltant de l' arena hi havia la graderia ( cauea ), que s'aguantava amb arcs i voltes. Hi havia una tribuna ( puluuinar ) on hi seien els magistrats i la família imperial. Als extrems de la pista hi havien les cotxeres ( carceres ). Parts d'un circ romà El circ més gran va ser el circ Màxim de Roma, on hi cavien 250.000 espectadors asseguts.  Circ màxim, Roma A Tarragona ( Tarraco ) hi ha unes restes molt ben conservades, d'un antic circ romà. Aquest va ser construït durant el regnat de Domicià , a finals del segle I d.C. Es trobava limitat per la muralla i