27 de febrer de 2017

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

A l'època de Roma hi havia diferents classes socials: els patricis, els plebeus i els esclaus. La divisió social més antiga van ser els patriciats i els plebeus.



Ara us explicaré una mica de qui eren els patricis i els plebeus:


Els patricis i els plebeus
La població romana estava formada per dos blocs: els homes lliures i els esclaus. Els homes lliures eren els ciutadans romans. La diferència entre ciutadans i no ciutadans és que els ciutadans podien fer un sèrie de coses que els no ciutadans no les podien fer. La sèrie de coses eren:
  • Votar.
  • Presentar-se per ser escollits com a cònsols o senadors.
  • Casar-se.
  • Tenir propietats i fer negocis.
  • Denunciar a d'altres persones quan els passava alguna cosa, com també podien ser denunciats.

Els ciutadans romans eren els patricis i els plebeus.

Els patricis

Els patricis i les seves famílies constituïen el primer esglaó social i eren dotades d'un prestigi i d'uns privilegis hereditaris. Posseïen esclaus i a vegades arribaven a tenir un gran nombre d'esclaus. Eren propietaris de la majoria de terres i ocupaven uns càrrecs polítics.

Els plebeus

Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patriciats, és a dir la gran majoria. Entre plebeus hi havia petits i mitjans propietaris agrícoles, artesans i comerciants. Durant el segle V a.C, els plebeus van formar un grup definit amb una assemblea i uns magistrats després que el patriciat es convertia en un poder polític.

Molts plebeus eren clients que es posaven a sota la protecció d'un patrici, a qui anomenaven patró. Cada matí s'havien de presentar davant del patró per retre-li obediència i respecte i el patró li donava diners i aliments perquè pogués mantenir la seva família.

El patró i el seu client

Martina Vilar

4t ESO

5 comentaris:

Miquel ha dit...

Una entrada molt explicativa! I molt gràfica, és realment còmode de llegir. També és interessant saber que els proletaris s'anomenen així ja que tan sols posseeixen la seva prole, és a dir els seus fills.

Mireia Recuero Solà ha dit...

Molt bona entrada! Com ens has mostrat, durant totes les èpoques ha existit una diferència de classes.
El patriciat es va formar durant la monarquia però degué ser als primers temps de la república quan van aconseguir monopolitzar el poder polític tots els sacerdocis importants de la religió romana els estaven reservats. D'altra banda, els plebeus estaven configurats com un grup definit, amb una assemblea (concili de la plebs) i uns magistrats (tribuns de la plebs) propis durant el segle V a.C, després que el patriciat s'apropiés del poder polític.

Ferran Gil ha dit...

És una llàstima que en totes les societats de la història, excepte durant la Prehistòria que les societats eren comunitàries, hi hagi hagut sempre una classe social més poderosa que un altre. Si es compara en altres moments de la història com l'Edat Mitjana, entenc que la societat romana és avançada i pròspera, però amb aspectes com l'esclavitut o el masclisme fa que la societat romana quedi enrere davant la societat actual, que encara li falta molt camí per recórrer.

Xavier Roura ha dit...

Moltes gracies Martina per aquesta descripció tan detallada de les grans diferències socials en l'antiga Roma semblantment a la realitat.
És curiós com en moltes etapes de la història el poder resideix en algunes poques persones que representen una minoria sobre una majoria empobrida al seu servei. En aquesta qüestió la espècie humana no ha demostrat la seva capacitat de desenvolupament.

Vinyet Vila ha dit...

La societat, tant l'actual com la romana, està plena de rebutjos i desigualtats. Com bé ha dit en Ferran, és una llàstima que sempre hi hagi d'haver diferències de poder entre classes i que sigui tant difícil arribar a la igualtat. Tot i així, i gràcies, la societat ha evolucionat i esperem que aquests canvis siguin només el principi de molts més.