Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2017

LILITH LA PRIMERA DONA D'ADAM

Imatge
La història de la primera dona és molt poc popular, comparada amb l'historia d'Eva, que és la promoguda per la religió cristiana. La creació de l'ésser humà està citada al Gènesis, el primer llibre de la Bíblia. Els jueus han interpretat el versicle que diu "Déu va crear home i femella els va crear" com l'origen de la humanitat. Però segons els mesopotàmics, les paraules d'abans d'Adam a Gènesis 2:23 on diu "Ara és ossos dels meus ossos i carn de la meva carn". Els mesopotàmics van interpretar en aquest versicle que la dona havia sigut creada. La història narra com Lilith abandona el Edem, i abandona al seu marit, per anar amb el seu amant a la vora del Mar roig. La historia explica que Lilith esdevé dimoni, rapta els nens de llet, i és considerada la encarnació maligna de la bellesa i la mare de l'adulteri. Lilith Al llarg del temps també han aparegut altres mites, un d'ells narra com un grup de dimonis femenins amb carac

LA ILÍADA D'HOMER

Imatge
Tots hem sentit parlar de la guerra de Troia, i aquesta té origen en el llibre d'Homer " La Ilíada ". És un llibre molt llarg, té més de 600 pàgines. No us en puc explicar tots els detalls, però aquí en teniu un tastet: INTRODUCCIÓ La Iliada d'Homer La Ilíada es un antic poema grec escrit per Homer. Aquest és potser el poeta grec més conegut, que també va escriure la Odissea, un altre poema grec que és la continuació de la Ilíada. En grec, la paraula "Ilión" significa Troia, per tant, la Ilíada és la història de Troia. Es creu que aquest llibre ens explica tota la guerra de Troia, però realment és només l'explicació del desè (i últim) any de la guerra de Troia, i acaba abans que hi hagi el famós episodi del cavall de Troia. De fet, és la història de la baralla d'Agemèmnon, el cap davant de les tropes gregues i Aquil·les, l'invencible guerrer grec. CAUSES DE LA GUERRA DE TROIA Eris, deessa de la discòrdia, no és invitada a un casa

PARAULES D'ORIGEN MITOLÒGIC

Imatge
Crec que poques vegades ens hem parat a pensar en l'origen de moltes de les paraules que utilitzem en el nostre dia dia. El que no sabem és que alguns dels nostres mots tenen un origen mitològic. Tenint en compte aquesta curiositat, podem arribar a comprovar la gran influència de la cultura de l'antiga Grècia en la nostra quotidianitat encara que hagin passat milers d'anys. Un dels exemples són els següents: Quan diem que algú és caòtic/a , en referim a algú completament desordenat i confús. L'origen mitològic d'aquesta paraula ve del principi del món: segons la mitologia clàssica, el principi del món va ser format pel déu Caos . Segons ells, Caos no va instaurar cap ordre ni harmonia dins la natura, i els seus elements no formaven formes exactes i no estaven ordenats de cap manera. El déu Caos La paraula que utilitzem per a fer referència a la medusa:  el famós animal invertebrat de vida lliure amb cos gelatinós i semitransparent, amb tentacles els q

AFRODITA

Imatge
Afrodita és la deessa de l'amor i la bellesa. Afrodita Segons una versió de mitologia quan Cronos va tallar els genitals a Urà, les gotes de sang van caure el mar i des de llavors les onades en va néixer la deessa. Per aquest motiu se l'ha representa dreta dins d'una petxina. Hi ha una altra versió que diuen que és filla de Zeus, és el déu suprem de l'Olimp, i Dione, una antiga deessa grega. Quan va sortir del mar, Afrodita va ser portada pels vents Zèfir primer a Citera i després a Xipre, on les Hores la van vestir i la van portar fins la morada dels immortals.  Afrodita es va es va casar amb Hefest, déu del foc, el qual era un déu lleig i anava coix. Afrodita el va enganyar i va tenir relacions amb dos déus: Hermes, missatger dels déus olímpics, i Ares, déu de la guerra. Homer, escriptor grec, explica que un dia els dos enamorats, Afrodita i Ares, estaven junts, Hefest, gelós, els va parar una trampa, perquè el sol li va dir en Hefest que l'A

MOMO

Imatge
Com sabem Momo era la personificació de la burla i el sarcasme. Era el fill de Hipnos, déu del somni i Nix deessa de la nit. Els seus germans van ser Eride deessa de la discòrdia, Moro déu del destí, Tànato Déu de la mort i Apate déu de l'engany. Llavors és més normal que Momos sigues tal com és. Ell s'encarregava de burlar-se amb les seves critiques els homes i els Déus. Ell es va brular dels invents de Posidó, Hefest i Atena. Va criticar Posidó perquè va crear un toro amb les banyes mal col·locades. Hefest el va criticar perquè quan va crear l'home deia que costava entendre els seus coneixements i les seves intencions. I Atena la va criticar perquè la casa que havia construït era massa pesada, i el propietari es volia traslladar per culpa d'uns veïns pesats. També és diu que es va burlar d'Afrodita dient que parlava massa i que les seves sandàlies feien massa soroll. Fins i tot és va atrevir a criticar Zeus dient-li violent i luxioriós. Aquestes burles qu

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (III): DEMÈTER

Imatge
Probablement tots coneixem Demèter com a la deessa de l'agricultura, però potser no coneixem el seu paper com a mare. I és que Demèter volia ser soltera, però alguns déus van decidir que no ho podien permetre. DEMÈTER AMB POSIDÓ Estàtua romana de Demèter Posidó creia que Demèter era molt bella. Així doncs, la va festejar, però Demèter estava convençuda que no volia casar-se amb ell, ni tenir cap relació romàntica. Tot i així, Posidó la perseguia i un dia prop de la platja, Demèter, cansada per la persecució, es va convertir en euga i es va amagar dins una manada de cavalls. El que no sabia, era que l'animal sagrat de Posidó era el cavall, així que ell els va convèncer perquè la rodegessin, i allà la va violar. D'aquí en va sortir una filla, Despina, de la qual no se'n va poder dir el nom en veu alta, que era una nimfa, molt venerada a Tessàlia. També en va sortir un cavall, Arió, que resultaria el cavall més ràpid del món, i que acompanyaria herois com Hèrc

ELS EMPERADORS DE L'IMPERI ROMÀ

Imatge
A l'antiga romà hi van haver un nombre bastant nombrós de emperadors, en aquesta entrada en comentarem alguns començant per el primer que va ser Octavi August i acabant per l'últim Ròmul. Estàtua de Octavi August. Octavi August : Nascut el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar. Amb ajuda de Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia) es van repartir el domini de l'imperi. Un cop va haver derrotat Sext Pompeu, l'ultim enemic que li quedava, va derrotar Lèpid i va declara la guerra a Marc Antoni, al 2 de setembre de l'any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium. Neró Neró : Tataranet de Octavi August, només tenia 17 anys quan el van proclamar emperador. Als cinc anys de ser emperador va fer matar a la seva pròpia mare i a la seva esposa per poder-se casar amb Popea. Augmenta els impostos de la població i desencadena la persecusió

LA MODA FEMENINA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
A diferència d'avui dia, la vestimenta a l'època dels romans era molt més elaborada i potser no tan còmoda. En aquesta entrada us parlaré sobre la moda femenina del moment, i d'altres aspectes relacionats amb el físic de la dona. El tipus de roba que portaven tant els homes com les dones depenia de la classe social a la que pertanyien. Les dones romanes duien uns vestits amples, llargs i amb plecs que els arribaven fins als peus anomenats stola , que els solien cobrir tot el braç, i anaven lligats amb un cinturó que quedava amagat. Les teles utilitzades eren de colors vius. En ocasions més especials, les dones duien uns vestits més amplis, les palla , complementats amb xals, que es feien servir per cobrir-se el cap (significava que la dona estava casada). Els tipus de vestit stola i palla . Stola i palla  de colors, i dues dones amb xals. Igual que nosaltres, portaven roba interior, encara que era una mica diferent a la nostr

FEBE, LA TITÀNIDE

Imatge
Febe la titànide És la titànide de la profecia i segons  la mitologia grega és una de les titànides filla d'Urà i Gea, germana de Críos, Ceos, Hiperió, Jàpet, Rea, Cronos, Temis, Mnemósine, Oceà i Tetis. És portadora de l'intel·ligència d'Urà (el cel) i la de Gea (la terra) per això els seus descendents són portadors de la profecia de les dues ramificacions: la llum i el cel (Leto) i la nit i els morts (Astèria). Febe , en grec significa brillant, és la dona de Ceos i van tenir dues filles: Leto i Astèria. LES FILLES DE FEBE: Astèria i la seva filla Hècate tenen el poder profètic de la nit, dels esperits, dels morts i la foscor.  Leto en canvi, va tenir dos fills bessons: Apol·lo i Artemisa, i tots tenen el poder profètic del cel i la llum. L'ORACLE DE DELFOS: Centre de la Terra segons els grecs. Delfos Delfos era considerat el centre del món i la residència de les muses i és on van néixer Apol.lo i Artemisa quan Leto, la seva mare, escapava de la

ELS GLADIADORS

Imatge
Qui eren els gladiadors? La paraula gladiadors be del llatí "gladius" que era el nom de l'espasa que feien servir. Els gladiadors eren esclaus castigats pels seus amos, condemnats a mort o a treballs forçats, hi podien optar voluntàriament per accedir a les escoles de gladiadors, i en aquest cas podien aconseguir la llibertat de la mà dels instructors. Generalment es reclutaven entre els presoners de guerra i els criminals. A l'amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles: Gladiadors lluitant per la seva llibertat Les lluites de gladiadors : el dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven a l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, murituri te salutant.  Llavors, es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se. Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida i, si calia fuetejaven els gladiadors. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels lluitadors queia f

HÈCATE

Imatge
 Hècate  era una deessa molt complexa i misteriosa, descendent d'Astèria i Perses, descendent directa dels titans i independent al Panteó Olímpic.Molt sovint se la considera una deessa poc coneguda. A l'inframón se la coneixia com a la reina invencible, per tant tenia una gran autoritat. Ferea era el seu sobrenom. També sovint coneguda com la deessa de la mort.    Quin és el seu origen?  Zeus reconeixia els seus poders antics i ella complia molts dels favors que li demanaven molts homes; prosperitat material, victòria en jocs i batalles... Amb el temps Hècate va anar canviant i va passar a ser més obscura, vinculada en el mont de les penombres. A diferència d'Àrtemis, que representava la llum lunar i la resplendor de la nit, Hècate representa les pors, tenebres i temors de la nit.   Creences sobre Hècate  Representació d'Hècate amb els tres cossos i la lluna . Es creia que durant les nits sense, lluna ella vagava per la terra amb un grup

DESCOBRIM LA DANSA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
La dansa és igual d'important per als grecs d'avui com ho va ser en temps antics.  En primer lloc, el ball és una part de celebració de les ocasions importants en les vides de la gent grega; és una part important dels casaments, bateigs, banquets, celebracions i tot tipus d'actes festius. Apol·lo i la dansa de les Muses a l'Helicó ballarina i músic tocant l'aulós Es creu també, que la dansa va néixer quan Teseu, que va matar el terrible Minotaure, es va aturar a Delos quan tornava cap a la seva pàtria Atenes per oferir un sacrifici als déus per haver-lo salvat. Teseu va executar un ball amb moviments de serp que representava el camí pel laberint i que imitava els seus moviments pel seu interior. Aquest "ball del laberint" en parla l'historiador grec d'època romana Plutarc, encara es balla actualment en algunes regions de Grècia. Les danses gregues varien considerablement de regió en regió i es podrien classificar ent

DISTRIBUCIÓ DE LES VIVENDES ROMANS

Imatge
Normalment, les vivendes tenien una distribució axial, un pati central i un porxo per protegir de la calor i les pluges. La distribució de les habitacions estava bastant pensada segons la funció que compliria cada una d'aquestes. D'aquesta manera agrupaven habitacions de la vida privada més endins de la casa i habitacions que tenien relacions amb el negoci o amb visites doncs més cap a l'entrada del carrer. Casa romana EL VESTÍBUL La majoria de les cases tenien un vestibulum  on la gent esperava a ser rebuda a dins, i un atrium , que era com un vestíbul, però allà hi esperava gent més important i amb més categoria. En aquella època havia un  ostiarius  designat únicament a vigilar les entrades de la casa mirant qui entra i qui no. Això no ho podia permetre tothom, així que havien cases que en tenien i cases que no. Vestíbul ( vesitibulum) L'ATRI L' atrium  era una habitació molt espaiosa i lluminosa gràcies a una gran obertura anomenada complu