CLÀSSICS A LA ROMANA

El llatí és una llengua morta, o no. Malgrat això, hi ha un sector de la societat que encara l'utilitza: l'eclesiàstic. El fan servir per exemple a decrets dels consells de generals, les congregacions romanes els actes nacionals i concilis provincials etc. Volem saber què ha fet que el llatí es segueixi utilitzant en l'església cristiana. Jesús i els seus deixebles parlaven grec i arameu, propera a l'hebreu. Però els evangelistes van escriure en grec la Lingua Franca del mediterrani en aquell moment. Quan Sant Pere va anar a Roma els jueus allà parlaven grec, per tant va transmetre les seves coneixences en grec. Per acabar els aclariments, també diré que moltes paraules gregues van ser introduïdes al llatí eclesiàstic ja que no hi havia paraules llatines que tinguessin el mateix significat. Tot i que els romans cristians van utilitzar el llatí i va convertir-se amb la llengua de l'església al segle quart. La traducció de la bíblia de Sant Jeroni a lla

La versió més coneguda, diu que Atles és fill d'Urà i Gea i que era el tità que manava durant la Titanomàquia. Quan els titans van ser derrotats pels déus olímpics, un d'ells, Urà (el cel), va caure sobre la terra. Zeus va castigar a Atles fent-lo aguantar el cel sobre les seves espatlles per tota l'eternitat i va ser enviat a la part més occidental coneguda a l'època que seria més o menys per l'estret de Gibraltar actual.  Era l'encarregat de vigilar el famós arbre que Gea  va regalar a Zeus i Hera pel seu casament. Atles es va casar amb Hesperidis i van tenir sis filles conegudes com les Hespèrides o Atlàntides. Van formar el jardí de les Hespèrides que estava envoltat de muralles i hi havia un drac  vigilant-lo.  El jardí de les Hespèrides , Frederic Leighton Diu el mite que en un dels dotze treballs d'Hèrcules , havia d'aconseguir pomes de l'arbre que vigilava Atles. Aquest va veure la oportunitat per deixar d'aguantar el cel així

La ceràmica és molt important a Grècia encara que és un art menor per la gran quantitat que se n'ha trobat en extenses zones geogràfiques, per la seva qualitat, per la varietat dels vasos conservats i pel seu valor documental. És una de les fonts d'informació sobre la vida pública i privada de la Grècia antiga i cal destacar que tingué influència en la ceràmica romana posterior.  Les etapes de la ceràmica grega varen ser les següents: l'estil geomètric, l'estil corinti, la ceràmica de figures negres i la ceràmica de figures roges.  Estil geomètric (s.IX - VIII a.C.): la decoració consistia en elements geomètrics (cercles, rombes, línies, etc.) que gairebé ocupaven tota la superfície de la peça. 740 a. C. Estil corinti (s.VII a.C.): la decoració evocava motius orientals, com per exemple animals exòtics. Encara no apareixia la figura humana. 640 - 630 a.C. Ceràmica de figures negres (s.VI - V a.C.): es pintaven figures de color negre sobre un fons

Durant el període imperial, els romans practicaven una religió politeista, és a dir, creien en diferents déus. La seva religió estava molt influenciada pels grecs gràcies al contacte amb les cultures i les conquestes de la península Balcànica, però tot hi així, aquesta religió no era igual a la dels grecs. La religió romana va incorporar elements Etruscos i d'altres llocs de la península italiana.  Una pràctica molt comuna d'aquesta religió, era pregar als déus que protegien les cases i els familiars, ja que hi havia santuaris domèstics. Aquells que no seguien la religió de l'imperi eren condemnats perquè era una prohibició, així doncs, els cristians van ser perseguits i assassinats i intentaven practicar el cristianisme en llocs cultes o coves. Més endavant, ja en el segle IV, el Cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà i la politeista es va anar abandonant amb el pas del temps. Lararium (altar domèstic) Es pot dir que l'autè

El minotaure és una criatura mitològica amb cos d'home i cap de toro. Era fill de Pasífae , esposa del rei Minos de Creta i d'un toro blanc enviat per Posidó, rei del mar. Minos havia ofès a Posidó, qui com a venjança va fer que Pasífae s'enamorés de l'animal.  Aquest monstre serà el protagonista del mite que us explicaré a continuació: Pasífae es va unir amb el toro per mitjà d'una idea que se li va acudir a Dèdal. Va construir una vaca de fusta, on a l'interior de la qual, s'amagava la reina. La va deixar en un prat on solia pasturar el toro, que en descobrir-la s'hi va aparellar. Al cap de nou mesos va néixer una criatura monstruosa, amb cos d'humà i cap de toro, conegut com a Minotaure. Minos es va adonar que no era fill seu i el va amagar de tothom. Dèdal li va dissenyar un laberint, un edifici de corredors, sales i patis on tothom que hi entrés, mai no trobaria la sortida. El minotaure va créixer i va viure allunyat de tothom. Excepte un

En diferencia del passat, l'educació és un dels valors més importants i valorats d'avui en dia, tots passem per centres educatius des de petits on tenim professors experts en cada matèria, i on ens relacionem amb els nostres companys i aprenem diferents valors. A l'antiga Roma això no passava, en aquells temps eren els pares qui educaven i decidien quines qüestions bàsiques i valors ensenyaven els seus fills, la mare educava sempre a les noies i el pare s'encarregava dels nois. Fins a finals de l'època de la República, no es va començar a construir les primeres escoles com a lloc de reunió per els alumnes procedents de diferents famílies i llocs on tots aprenien d'un mestre professional. Tot i així les escoles només eren per nois deixant de banda a les noies perquè aprenguessin les tasques domèstiques de casa i aprenguessin a portar una família. Una mare cuidant el seu fill L'ESCOLARITZACIÓ CONSTAVA DE TRES PARTS: La primera era anomenad

ECONOMIA: L'economia es basava en l'agricultura, principalment en el cultiu de blat, d'olivera i de vinya. La ramaderia, principalment en zones de muntanya on criaven porcs, ovelles i cabres i en alguns casos bous i cavalls.  Tot i que la ramaderia i l'agricultura, no podem oblidar el comerç. Grècia va ser un dels països més importants de l'època comercialment, ja que era un lloc estratègic per a la compra-venda de productes. Un dels productes més fabricats comercialitzats era la ceràmica, sobretot a Corint i a Atenes, ja que era molt valorada per la seva estètica i qualitat. E ra majoritàriament fabricada pels esclaus i l'estil era fortament influït  pels estrangers . Els comerciants que la venien solien tenir negocis petits.  El treball del miners era realment dur. Treballaven en espais molt petit i baixos, amb poques eines. La majoria de mines era explotada pels esclaus provinents de Tràcia.  Ceràmica romana MONEDA: La moneda que s'utilit

Catalunya formava part de Tarraconensis . Aquest era el nom de una de les tres parts en que August va dividir la península. Les altres eren Lusitània i Baètica, segons la divisió que es va fer els segles. 7-2 a.C. Però durant l'imperi, hi havia dues parts més: Gallaecia i Cartaginensis.  Tot i que hi va haver aquestes diferents divisions, Catalunya sempre va formar part de Tarraconensis.  Dues de les ciutats romanes més importants de la província de Barcelona actual són Barcino (Barcelona) i Baétulo (Badalona). A Barcelona destaquen principalment les muralles del segle III, el temple d'August, les termes de Pati Llimona, la domus del carrer Sant Honrat i l'espai arqueològic de Plaça del Rei. A Badalona trobem les termes de la  ciutat i la Casa dels Dofins.  Temple August (Barcelona)   Casa dels Dofins (Badalona) No cal oblidar tampoc, alguns monuments que s'han conservat de altres pobles com el Temple Romà de Vic, les termes

Les sirenes són uns éssers mitològics molt famosos en la mitologia grega i romana.   Avui en dia, s'idealitza a la sirena com un ésser amb cos de dona (de cintura cap amunt) i cua de peix que viu al mar. Una figura molt bella i seductora de la qual n'hem pogut veure en algunes pel·lícules Disney des de ben petits com ara " La sireneta" .  Ara bé, é s una versió força diferent en comparació amb el concepte de sirena que trobem en la mitologia grega, on es descriu a la sirena com un ésser seductor per la seva hipnòtica veu i lligat al pecat. Un ésser capaç de portar fins la mort a tots els homes, sobretot als mariners, que no fossin capaços de resistir-se a la temptació del meravellós cant . Pel que fa al físic, en la mitologia grega l'aparença d'una sirena era molt diferent en comparació a l'aspecte que tenim com a referència en l'actualitat:  Era un ésser amb mig cos de dona i mig cos d'ocell i aquest aspecte tant peculiar té la seva històr

Hera , la deessa del matrimoni i protectora de les dones casades, tenia un caràcter molt venjatiu i mai perdonava una ofensa.  Aquesta va decidir castigar els habitants de Tebes, una ciutat de l'antic Egipte, per un crim comès a la ciutat. Per aconseguir-ho, va cridar a l'Esfinx: un monstre gegant que tenia el cap i el tors de dona, potes de lleó, cua de serp i ales d'àliga. L'esfinx i Èdip, de François Xavier Fabré Hera va ordenar a l'Esfinx que se situés al camí de Tebes per on havien de passar obligatòriament les persones que volien arribar a la ciutat. Així que, tant aviat s'acostava un visitant, el monstre barrava el pas i s'havien d'aturar. L'Esfinx els deia que podrien passar a la ciutat, però que primer havien de respondre una endevinalla, i si no l'encertaven, el monstre els hauria de castigar per la seva ignorància.  L'enigma deia així:  Només té una veu, i camina de quatre potes al matí, dues al mi

Octavi August (63 a.C. - 14 d.C.) fou el primer emperador i el més important de l'Imperi Romà. Ell va governar des de l'any 27 a.C. fins a la seva mort. August era fill adoptiu de Juli Cèsar ja que el pare biològic va morir quan ell tenia 5 anys. Octavi es va convertir en el successor de Cèsar, després del seu assassinat l'any 44 a.C. L'emperador decidia qüestions civils, militars i religioses. Durant els primers temps, l'Imperi Romà va continuar la seva expansió i va conquerir territoris com Britània i d'altres situats a la mediterrània occidental. Durant el seu mandat, l'àmbit mediterrani va viure la  Pax Romana . Com que es trobava enfrontat als republicans Brut i Casi, Octavi va decidir aliar-se amb els seus antics enemics, Marc Antoni i Lèpid. Va formar amb ells un triumvirat, després va començar la persecució dels republicans que va culminar a la batalla de Filip a Macedònia. A partir de llavors, Lèpid va ser relegat a Àfrica, mentre que Antoni a

Els antics van descobrir que Latona  va ser estimada i seduïda per Júpiter, i com a resultat d'aquest amor van concebre dos fills bessons, que van anomenar Apol·lo i Diana. Es diu que Juno, que era l'esposa de Júpiter, s'ho va agafar tant malament que no solament li va negar tota la terra per descansar del seu ventre, sinó que també li va enviar Pitó, una ser enorme que havia de fer-la fugir i posar-li obstacles.  Latona converteix en granotes els pagesos, de Johann Georg Platzer Latona, espantada i aterrida pel Pitó, va intentar escapar-se, però no trobava cap lloc on l'acceptessin, ja que Juno va llençar una maledicció contra qualsevol terra que acceptés acollir Latona. Amb sort, va arribar a l'illa d'Ortígia, que la van acollir i allà mateix es va preparar per donar a llum a Diana, la qual de seguida la va posar al servei de la seva mare l'ofici de llevadora, ja que el seu germà Apol·lo estava a punt de néixer. Tot seguit l'infant va mata

A l'antiga Grècia la gent es vestia d'una forma més diferent i complicada comparada amb la vestimenta avui en dia. El més bàsic que utilitzaven era palla artesana, el lli d’Egipte i la seda que s'havia de repenjar sobre el cos que s'aguantaven amb cinturons o fermalls i això ja donava  l'aspecte de vestit. A l'hivern es vestien amb una tela més gruixuda i a l'estiu amb una de més prima. Amb els tipus de color de la roba o la vestimenta ja és podia deduir la classe social. moda grega A la vestimenta de l'Antiga Grècia hi havia com a vestit més portat era la tunica, que podia ser femenina o masculina.  Ex: chitón: Era un dels Vestits que eren unisex, era una peça, on és unint els dos draps rectangulars a les espatlles i la cintura és cordaven una corda o cinturó Els grecs també utilitzaven uns accessoris com: Sandàlies, polseres, collarets, etc.                                                

Harry Potter, una saga de llibres molt coneguda per arreu del món, escrits per Joanne Rowling. Pels qui no ho sapigueu aquests llibres tenen una temàtica de fantasia i bruixeria, i durant el llibre podem veure que els personatges utilitzen molts encanteris, als quals estan escrits/dits amb llatí. Ara us explicaré els significat d'alguns: PETRIFICUS TOTALUS La paraula llatina Petrificus vol dir "petrificat" i ve de la paraula petra = pedra.  I totalus com podem veure és molt semblant el català i significa "total". É s un encanteri que deixa el cos de la víctima rigit i petrificat. EXPECTO PATRONUM Expecto significa "esperar" i Patronum  "protector". S'utilitzava com un escut per espantar els dementors. LEVICORPUS Levis ve de la paraula "lleuger" i corpus de "cos" = Cos lleuger. L'encanteri consistia en fer que el rival estigués penjat per