CLÀSSICS A LA ROMANA

El colisseu era una de les construccions més pràctiques de Roma, construït perquè els espectacles fossin més impressionants, cada vegada van ser més elaborats. Els arcs ocults sostenien les grades i formaven vuitanta sortides perquè les masses poguessin sortir ràpidament. Per sota de la sorra hi havia gàbies i elevadors que permetien als treballadors per fer que apareguessin els gladiadors i animals.  COMBATS DE GLADIADORS Aquest esport començava amb la desfilada dels gladiadors on es paraven a la llotja de l'emperador i més tard passaven a examinar les armes. Quan un gladiador estava ferit i col·locava el dit polze avall davant la tribuna on s'asseia l'editor, aquest havia de morir, això li donava molt espectacle, quan era l'invers era guarit i tret de la sorra, aquest esport acabava quan un d'ells acabava morint. Hi ha diferents tipus de gladiadors:  Retiarius : era el gladiador àgil i armat amb una xarxa i un trident. Mirmillon : se solia enfron

Hem parlat de mares que van engendrar déus i titans que fan grans proeses, però la majoria de déus menors van ser engendrats per una mateixa mare. Aquesta és Nix, deessa de la nit. UNA MICA D'INTRODUCCIÓ Nix és filla de Caos, la primera divinitat. Està casada amb l'Èreb, que és també un fill de Caos que representa la part fosca del món, la part que es troba sota terra. Com a germans té Gea, Tàrtar i Eros, a part d'Èreb. Nix està explicada de manera diferent, segons qui va escriure sobre ella. Homer i Hesíode ho van fer. Pintura de Nix NIX SEGONS HESÍODE La descendència de Nit segons Hesíode es molta. Amb el seu germà, Èreb, va engendrar Èter, déu de la llum, i Hemera, deessa del dia. Ara bé, tota sola, va engendrar molts més déus i criatures: Momo, déu del sarcasme Ponos, déu de la pena Moros, relacionat amb el destí dels mortals, era l'encarregat d'assenyalar l'hora de la seva mort Tànatos, déu de la mort Hipnos, déu dels somnis Les He

Els primers metges varen ser grecs i van aparèixer en els primers anys de l'imperi, un d'ells va ser Claudi Galè  (129-199 dC), grec però va començar a implantar la medicina a Roma, va ser nomenat cirurgià en una escola de gladiadors curant ferides. Seguint els ensenyaments d'Hipòcrates, en el qual és el fundador de la medicina antiga, a bans es creia que en les artèries hi corria aire, però ell va descobrir que en les artèries hi corre sang i no aire.  Un altre d'ells fou Aute Corneli Cels , aportava tota informació sobre la medicina, ens ha arribat un text d'ell, anomenat De Re Medica Libri Octo. Cels enumera les dots d'un bon cirurgià:  "Ha de ser jove o almenys, no gaire entrat en anys. Ha de tenir mà ferma, mai tremolosa. Ha de ser hàbil tant amb la mà esquerre com la dreta. Ha de tenir vista aguda i coratge. Ha de trobar-se desproveït de compassió com per no deixar-se impressionar pels crits del pacient, quan aquest ho inciti a apurar o

Prometeu és el creador dels humans, podem dir que és el benefactor de la humanitat en la mitologia grega. Aquest era fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene. Segons la tradició va crear els homes modelant-los amb argila mentre el seu germà Epimeteu creava bèsties. Prometeu va fer el primer sacrifici com a símbol de pacte entre els humans i els déus: aquest va matar un bou i va repartir els trossos en dos munts: en un munt havien els ossos i el greix cobert de la pell mentre a l'altre munt havia la carn i les estranyes. Llavors, els va oferir a Zeus i aquest va escollir el primer munt. I d'aquí es va quedar el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen els ossos i el greix pels déus. Zeus enfadat per l'engany de Prometeu, va llençar la seva ira contra la humanitat i va privar el foc, condemnant-los a patir fred i fam. Però Prometeu va decidir robar el foc ja que no podia veure patint la humanitat. Així que va p

L'època arcaica passa pels segles VII - VI aC. El tema principal de l'escultura grega a l'època arcaica és la representació de la figura humana tant masculina com femenina. Les figures masculines representen atletes nus o herois. Les figures femenines representen dones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents. Les figures tenen formes molt rígides, amb els braços enganxats al cos, les mans tancades, i la mirada al front.  Koúroi Kórai Aquestes escultures presenten una notable influència dels models orientals, sobretot dels egipcis. Caracteristíques de l'escultura Koúroi (Koúros): L'escultura està concebuda totalment per ser vista de front. L'estàtua té un eix central que divideix en dos meitats iguals. Els peus estan fixats en terra i la cama esquerra està avançada, no s'aconsegueix cap sensació de moviment. L'ús d'elements geomètrics. L'ús de convencionalismes en la realització del rostre:        

El gelat no era el que ara entenem com a tal. Antigament, es tractava de fruites, llet i mel refredades. Els romans els anomenaven  nivatae potiones , el que es tradueix com begudes nevades, ja que utilitzaven neu per fer-los.  La neu arribava de les muntanyes que hi havia prop de Roma, del Terminillo, o també podia arribar amb vaixell de l'Etna i del Vesuvi. Allà hi havia dues importants reserves que abastiren de glaç a Roma durant almenys dos segles, ja que el comerç de glaç era fruitós.  Aquest es portava al Palau imperial i també es venia als nombrosos  thermopolia , és a dir els bars de l'època, que hi havia a banda i banda dels carrers. El glaç es guardava dins de pous subterranis. S'utilitzava per conservar els aliments i per fer els gelats.   Era comú que en els patis de les famílies adinerades hi hagués un  pou de gel. El preu de la neu sempre va ser elevat, més que el vi, i els pobres poques vegades s'ho podien permetre.  El que al principi degué ser nomé

Hèracles, més conegut pel nom d'Hèrcules, va ser fruit de la relació de Zeus amb Alcmena , esposa d'Amfitrió. La gran bellesa d'Alcmena va captivar Zeus, però el seu desig es veia frustrat per la honestedat i la lleialtat d'ella. Així que el déu va aprofitar que el seu marit, Amfitrió, va haver d'emprendre una expedició militar contra els telebeus per aproximar-se a ella sota l'aparença d'Amfitrió. Alcmena, enganyada, va passar tota la nit amb Zeus, una nit que no va ser com qualsevol, ja que, atès que per voler estar més temps amb ella, el déu la va allargar més del compte sense alterar l'ordre del temps ja que va escurçar les nits següents. A la seva tornada, Amfitrió va passar la nit amb la seva esposa i va descobrir la infidelitat d'aquesta. Alcmena però estava segura de la seva fidelitat. El seu marit no es va retreure de voler castigar-la i per això Zeus ho va impedir revelant el seu engany. També va advertir Amfitrió que Alcmena tindria dos f

VIDA Luci Anneu Sèneca, nascut a Còrdova l'any 4 abans de Crist, i mort obligat a suïcidar-se el 65 després de Crist a Roma. Fou un orador, filosof, advocat, precursor d'emperadors i home de lletres, un dels autors de tragèdies i estoic més reconeguts per les seves obres de reflexió sobre la condició humana i la seva introducció a la vida. Per a ell la filosofia era un mitjà per arribar a la felicitat i la tranquil·litat de l'esperit i tenia com a objectiu aconseguir l'apatia, la resignació davant l'esdevenir marcat pel destí i la providència, l'autodomini i la recerca de la veritat en un mateix. I te tres característiques que marquen el seu pensament, el fet de destacar la voluntat com a facultat diferenciada de l'enteniment, la insistència en el caràcter consubstancialment pecador de l'home i la seva ferma oposició a l'esclavitud i la seva afirmació de la plena igualtat de tots els homes, "l'única noblesa és la que procedeix de l'

Semblava que amb dues sagues senceres sobre mitologia grecorromana Rick Riordan en tindria prou, però no. Va decidir fer una última trilogia, les Proves d'Apol·lo, que està inclosa dins de Percy Jackson i els Herois de l'Olimp. Aquí us ho explico una mica: ARGUMENT Tota la trilogia és conseqüència del llibre anterior, l'últim dels Herois de l'Olimp. Apol·lo, per raons que no desvelarem (sinó seria spoiler ), és castigat per Zeus a viure com si fos un mortal. Ara, la deitat ha de sobreviure al món modern fins que trobi la manera de recuperar els seus poders. Al món mortal es troba una semideessa filla de Demèter, Meg McCaffrey. Junts van al Campament Mestís, un lloc segur per a semidéus (i déus convertits en mortals, suposo) i allà Apol·lo descobreix que la majoria d'oracles han deixat de funcionar. Ell i la Meg s'embarquen a l'aventura de voler ajudar els oracles de Grècia, de manera que Apol·lo pugui recuperar la seva immortalitat i els seus poders.

Aquesta escultura és del grec Miró anomenat l'atenenc. Representa un atleta just abans de llençar un disc. Com podem veure és un home nu, dempeus amb el cos en tensió. CONTEXT HISTÒRIC Miró va viure en l'època de màxim esplendor d'Atenes, on dirigia l'aliança militar de la Lliga de Delos per aturar l'amenaça dels perses. A la ciutat donaven molta importància a les escultures, en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, els escultors d'aquesta època volien plasmar l'home perfecte o ideal, aquest va ser Miró. Miró fou un escultor i bronzista  molt important. Ell intentava reproduir la realitat i la simetria. Miró un home molt aleatori  de cop representava animals com La vaca de l'Acròpolis, o també feia figures exemptes. DESCRIPCIÓ Aquesta escultura és un jove atleta esculpit en el precís moment de llançar el disc. Aquest atleta representa el moment de màxima tensió: l'instant apunt de llençar el disc, s'inclina cap endavant i tira

Si heu llegit la primera part de la saga, escrita per la Maria Erra, ja sabreu de què va Percy Jackson i ara us explicaré una mica la segona part de la saga: Els Herois de l'Olimp . ARGUMENT Aquesta segona part està basada en una profecia que consisteix en una missió per a set semidéus, més endavant sabrem que són grecs i romans, que hauran de salvar la humanitat. Durant els dos primers llibres se'ns presenten aquests herois. El primer llibre comença amb l'aparició d'un heroi romà al campament grec anomenat Jason i que no recorda res de la seva vida anterior i durant el primer llibre comença a recordar petits detalls. El segon llibre en canvi, comença amb l'aparició de Percy Jackson al campament romà i aquest, igual que Jason, tampoc recorda res a l'inici però durant el llibre també comença a recordar. A partir d'aquí, ajunten forces amb els seus amics i decideixen agafar un vaixell, l'Argo II (amb referència als argonautes), i viatjar a Grècia i

Pompeia és una ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia. Situada a la falda meridional del Vesuvi, a la plana del riu Sarno, la qual e ls romans anomenaven P ompeii.  Aquesta  ciutat va ser ocupada inicialment pels oscs, després va passar a ser dels etruscs i més tard pel samnites. L'any 310 aC va passar a ser part de la Campània romana.  Ruïnes de Pompeia amb el Vesubi de fons La ciutat servia de port a les poblacions de l'interior, des del final de la República, era lloc d'estiueig per als romans opulents; Ciceró hi tenia una vil·la. Molt danyada per un terratrèmol el 63 aC, i en plena reconstrucció, fou completament sepultada per la gran erupció del Vesuvi l'agost del 79 dC sota una capa de cendres i de pedruscalls eruptius, que assolí un gruix de sis a set metres. S'ha calculat que dels 10.000 habitants que es creu que vivien a Pompeia en aquella època, en van morir un 2.000 . L'erupció del Vesuvi representada a la pel·lícula &q

Quan parlem de l'Antiga Grècia i el seu poder, sempre s'anomenen dos enclavaments geogràfics claus dins del gran territori que ocupaven. Aquests dos són Atenes i Esparta, dues ciutats-estats molt importants que, tot i pertànyer a Grècia, eren dos localitats diferents que no tenien res a veure en diversos aspectes. L'estat actual d'Atenes... ...i l'estat actual d'Esparta: res a veure! ATENES, UNA POLIS INFLUENT I MODERNA Atenes va ser la ciutat per excel·lència de l'Antiga Grècia. Amb un model social i polític de gran influència, es considera que va posar els fonaments de la democràcia. Era una polis amb una àmplia varietat de jerarquies socials, per tant, el poder i la riquesa estava més ben repartit entre els ciutadans . La divisió social dels atenencs era la següent: Ciutadans: la majoria dels atenencs Cavallers Zeugites: ciutadans que van ser considerats coma tals després d'unes reformes constitucionals que va real