CLÀSSICS A LA ROMANA

Tenim molt més patrimoni històric del que ens pensem, aquía la comarca, així que aquí us explicaré una mica els principals jaciments per si a algú li entra la curiositat: EL JACIMENT DEL CAMP DE LES LLOSES DE TONA Aquest jaciment va ser habitat per primera vegada entre el bronze final (edat prehistòrica de bronze) i el període preibèric (s. VIII - V a.C) encara que l'ocupació més notable i l'etapa més gloriosa correspon a la darrera època de la república romana (entre els segles II i I a.C). L'assentament correspondira a un vicus (o nucli de poblament) de caràcter militar, atesa la presència d'elements relacionats amb les activitats i les necessitats de l'exèrcit, i l'urbanisme, que recorda el d'alguns estages militars. Les restes, que podeu visitar, mostren un període de vida intens i relativament curt (del 120 al 180 a.C) amb un abandonament sobtat. A través de visites guiades, tallers escolars i activitats culturals es poden conèixer també les car

Si no n'havíeu tingut prou amb la mitologia grega i romana, aquí us presento un nou seguit d'entrades sobre la mitologia egípcia. Crec que la meva companya Paula n'ha fet sobre mitologia nòrdica, així que feu-els-hi una ullada també! INTRODUCCIÓ La mitologia egípcia s'entén com l'estudi de les creences de la religió de l'Antic Egipte des de l'època predinàstica fins a la imposició del cristianisme, l'any 535. La seva influència van perdurar més de 3000 anys, i per tant hi ha diversitat a l'hora d'explicar els mites, com a totes les mitologies. Tot i així, el que la diferencia, per exemple, de les mitologies grega i romana, entre d'altres coses, és com representen els déus, ja que a l'egípcia es mostren amb cos d'home i cap d'animal. PRINCIPALS DIVINITATS Les divinitats estaven dividides en 5 grups: L'Enèada d'Heliòpolis ("Les ànimes de Tot"): Atum, Shu, Tefnut, Nut, Geb, Isis, Osiris, Neftis i Seth

Introducció a les cases Les Cases astrològiques foren la principal innovació de l'astrologia grega i tot i això avui en dia encara s'utilitza. Aquest sistema va permetre la superposició d'un cercle al cercle zodiacal representant l'horitzó local de nativitat. O sigui que es va oblidar el principal cercle que constituïa el zodíac per un de nou que reduiria els límits d'aquest anterior a l'horitzó local. Astronòmicament això representa la rotació de la Terra en 24 hores i la unió al cercle zodiacal de signes formant un conjunt que pot individualitzar qualsevol naixement amb precisió per no haver de minimitzar gens la recerca. Especificant l'esmentat abans, en el sistema de Cases el que individualitza l'horòscop és la situació geogràfica,el lloc de naixement, ja que l'horitzó canvia molt ràpid tan per l'hora com per l'espai. Aquest sistema renova el mecanisme antic i es acceptat casi amb unanimitat, tot i que sovint els governants, abans de q

Venus de Milo és una cèlebre escultura grega, feta de marbre a finals de l'època hel·lenística, datada cap el 130-100 a.C. Es desconeix el nom de l'autor, però podria ser d'Alexandre d'Antioquia. Actualment aquesta escultura la podreu troba al museu del Louvre de París. CONTEXT HISTÒRIC L'escultura és va trobar mig enterrada en dos trossos a l'església egea de Melos per un pagès el 1819 i un any després va ser venuda als francesos com un regal de Lluís XVIII. L'aspecte clascissista de les seves formes, fa suposar que l'autor és desconegut. Les seves influències poden ser Praxíteles ja que el model iconogràfic de la seva escultura Afrodita Cnidia, va ser un gran èxit. DESCRIPCIÓ L'escultura presenta una composició basada amb corves molt suaus que continuen amb una caiguda molt elegant de la roba que cobreix una part de la dona, és a dir des de les caderes fins els seus peus. També s'ha de tenir amb compte la bellesa de

Dèdal era un arquitecte, artesà i inventor molt hàbil que vivia a Atenes. Va aprendre el seu art gràcies a la deessa Atenea. Es famós per haver construït el laberint de Creta i inventar naus que navegaven per sota el mar. Es va casar amb una dona de Creta: Ariadna . Va tenir dos fills anomenats Ícar i Yapige.  El seu nebot Talos era el seu deixeble, posseïa el do de la creació, era la classe de fill amb el que Dèdal somniava. Poc després, però, va resultar ser més intel·ligent que el mateix Dèdal ja que amb només dotze anys va inventar la serra, inspirant-se en l'espina dels peixos. Dèdal va sentir molta enveja envers Talos després d'haver-lo comparat amb el seu fill. Una nit van pujar els tres a una teulada i des de allà; albirant Atena, van veure les aus i s'imaginaven diferents mecanismes per poder volar. Ícar va marxar cansat i llavors va ser quan Dèdal va matar a Talos empenyent-lo des de d'alt del teulat de l' Acròpolis . Al adonar-se del gran error qu

L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu

La paraula "galàxia" prové del grec i significa "llet", per tant, anomenar a la nostra galàxia Via Làctia es una redundància. La Via Làctia és una enorme galàxia espiral composta de 400 mil milions d'estrelles. Degut a la nostra ubicació, a la zona perifèrica, la veiem de cantó com si fos una franja de llum molt pàl·lida i blanca que travessa el cel nocturn. Però l'origen del nom va molt més enllà, prové d'un mite grec. Segons la mitologia grega, Zeus tenia una amant mortal anomenada Alcmena. Junts van fecundar a Heracles. Hera, la deessa esposa de Zeus es va enfurismar i va complicar l'embaràs de Alcmena : li va allargar la gestació fins a 10 mesos. Quan Heracles era tan sols un bebè, la deessa li va enviar dues terribles serps per a assassinar-lo mentrestant dormia al bressol, però el nen, al seu un semidéu, va estrangular les dues serps, una amb cada mà, gràcies a la seva força sobrenatural. Tot i així, Heracles era mortal i només podi

Actualment, l'educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat, però la visió i la forma de dur-la a terme ha estat molt diferent durant els segles i mil·lenis. En el cas de l'Antiga Grècia, l'educació va començar a ser més important a partir del 500 aC, quan van aparèixer els primers instructors o professors ( paidagoogos ) i les primeres assignatures. L'educació era fonamental per la societat de l'Antiga Grècia EL PROCÉS EDUCATIU Durant la infància (fins als set anys), els nens i nenes s'educaven per via materna, de qui aprenien tasques domèstiques. D'altra banda, la mare, ajudada per una esclava que feia de mainadera, els explicava les proeses dels herois i déus grecs. A partir dels set anys, els nens es dirigien diàriament a algun centre educatiu, que solien ser privats. Allà, els infants eren educats per un paidagoogos  que els ensenyava el bon comportament i vigilava la seva conducta. En el mateix centre, els instruïen di

Els grecs van arribar a la Península Ibèrica entre el 575-550 aC i van fundar la ciutat d'Empòrion, mot que vol dir "mercat". Per què mercat ? Doncs perquè els grecs van arribar amb la intenció de comerciar amb els ibers, que eren els indígenes que habitaven aquella zona i tenien el seu propi mercat amb els aliments bàsics. Com heu pogut observar els que habitaven la xona d'Empúries quan els grecs van arribar eren unes tribus indígenes, anomenats ibers. Empúries, la gran polis grega L'excedent de la població explica les noves empreses que van iniciar. Les seves rutes i camins d'expansió es situaven naturalment cap a Occident i cap al sud, on es trobaven les riques terres metal·líferes de Tartessos, explotades del de ja feia quatre segles pels fenicis, en aquests territoris, i sota la protecció del rei filohel·lènic Argantonios, ja existia la factoria comercial grega de Minake, prop de l'actual Málaga. LES RUÏNES D'EMPÚRIES les

És la deessa de la llar, l'Estat, l'arquitectura i la família, és pacífica i per això no intervé en cap guerra dels titans ni d'altres de menors. Es deia que estava present en les flames de totes les llars de foc de totes les cases. FIGURA DE LA DEESSA Zeus li va concedir el do de mantenir la seva puresa ja que ella havia demanat mantenir-se verge. Aquesta deessa, tot i que va arribar a ser de les més importants en l'antiga Grècia, va passar desapercebuda i per això més d'un cop és anomenada la deessa oblidada per alguns erudits. El seu nom significa "l'essència de la verdadera naturalesa de les coses". Hèstia és filla de Rea i Cronos i és la més gran però alhora la més jove a causa d'una història molt llarga però que es resumeix així:  Cronos es va menjar els seus fills a mida que naixien per temor a que un d'ells pogués superar-lo en poder però Zeus va créixer d'amagat i el va "derrotar" els fills van ser expulsats

En la meva anterior entrada, em vaig dedicar a fer una recerca sobre Atenes i Esparta: les dues ciutats-estats més importants de l'Antiga Grècia. Llavors, vau poder llegir quines eren les característiques de cada una i en què es diferenciaven. Tot i així, he pensat que seria adequat fer esment a altres polis gregues que també van tenir una importància molt destacada en aquells temps, com ara Tebes o Corint. Així doncs, en aquesta entrada us introduiré ciutats de l'Antiga Grècia. Mapa polític de l'Antiga Grècia on es poden observar les diferents polis OLÍMPIA Olímpia va ser una ciutat de l'Antiga Grècia situada a l'àrea del Peloponès. Es va caracteritzar per ser una de les polis amb més tradicions religioses i un gran desenvolupament econòmic on podies trobar molts temples, tresors. A més, va guardar una història sobre els déus i les seves generacions durant molt de temps. Restes d'Olímpia Aquesta polis grega va ser famosa per ser un centre reli

Fa uns mesos, la meva companya Angie Pérez va publicar una entrada parlant sobre l'homosexualitat a l'Antiga Grècia i el Complex d'Aquil·les . Doncs bé, jo us parlaré una mica sobre l'homosexualitat a l'Antiga Roma, ja que considero que està bé conèixer les diferències entre els dos imperis quant a aquest aspecte, i fins i tot comparar-ho amb l'actualitat. Als inicis de la república romana les relacions homosexuals entre homes lliures eren castigades, fins al punt que es podia rebre pena de mort. Això ho dictava la Lex Scantinia , de la qual no es coneixen els termes exactes però també prohibia altres formes de contacte sexual com la pederàstia o el sexe anal. Cap a mitjans i finals de la república, els costums grecs van anar-se acceptant per la societat romana. Tot i això, les relacions amb el mateix sexe van sorgir de manera diferent a com era l'homosexualitat a l'Antiga Grècia. Les relacions del mateix sexe sovint eren interaccions entre amo i

L'època clàssica passa pels segles V - IV aC. Característiques escultura clàssica: La recerca del model ideal de bellesa humana. Major naturalisme en la representació de les formes. L'ús de canons per assolir equilibri, proporció i bellesa. Una expressió serena i equilibrada. Els temes representats són: Atletes, Deus i Herois. Funció: Essencialment la contemplació estètica En l'època clàssica es diferencia en tres períodes: Primer classicisme o protoclassicisme Classicisme sublim Segon classicisme o classicisme tardà PROTOCLÀSSICISME (Primera meitat segle V a.C.) És un període de transició. Menor esquematisme i recerca d'un major naturalisme i dinamisme de les figures. Les obres més importants: Efebus de Kritios, Auriga de Delfos i Zeus d'Artemision. Aquestes obres presenten un naturalisme més gran en la composició i també en l'expressió. mostren un major coneixement de l'anatomia i un major dinamisme.  Durant la segona mei